Testimonio Anónimo pero auténtico (TAA). Psiquiatría: Falsos diagnósticos
Un familiar muy allegado después de dos intentos de suicidio con medicamentos consumó el suicido ahorcándose en su domicilio.Tras un breve periodo (después del suicidio) de tiempo y estando yo en premenopausia empecé a dormir mal, no dormir y estar bastante alterada. Podría ser, quizás un proceso de duelo más premenopausia…
El médico de cabecera me aconsejo descanso y derivación a psiquiatra. Que en un primer momento rehusé y volví a trabajar. Pero dado el empeoramiento de mi estado mental, sobre todo por no poder descansar, tuve que ir al psiquiatra.
Llegué, le conté lo ocurrido en unos 3-5 minutos y el psiquiatra me miró y me dijo, usted tiene un trastorno bipolar. Tendrá que medicarse…
Testimoni anònim però autèntic
Viatge a Egipte – Viaje a Egipto
Testimoni d’una dona que, malgrat la situació actual, viatja a Egipte per descobrir que allà les coses són molt diferents. Tal com ella ens diu “l’única cosa que ens impedeix fer coses és la por”. /// Testimonio de una mujer que, a pesar de la situación actual, viaja a Egipto para descubrir que allá las cosas son muy diferentes. Tal como ella nos dice “lo único que nos impide hacer cosas es el miedo”.
Testimoni anònim però autèntic
Estem adormits – Estamos adormecidos
Una persona ens explica esdeveniments que estan passant al seu voltant i que estan relacionats amb les inoculacions. De moment sembla que només els veu ella… /// Una persona nos explica hechos que estan sucediendo a su alrededor y que están relacionados con las inoculaciones. De momento parece que sólo los ve ella…
Testimoni anònim però autèntic:
Continua el crim a les residències de gent gran
Continua el crimen
en las residencias de ancianos
EMPRESONAMENT!Ancians de Residències, confinats des de 13 de juliol de 2021¡ENCARCELAMIENTO!
Ancianos de Residencias, confinados desde 13 de julio de 2021
Testimoni anònim però autèntic
La meva experiència en un hospital públic de Barcelona
Mi experiencia en un hospital público de Barcelona
El matí del dia 22/ 1 la meva mare va trobar el meu pare al llit desorientat i sense poder moure el braç esquerre. El meu pare, de 86 anys, és una persona activa, independent i mentalment molt despert. Quan l’ambulància va arribar ens van confirmar que era una hemoplejia (ictus). Vaig demanar anar amb el meu pare a l’ambulància, doncs estava conscient però desorientat, i em van dir que no estava permès pel protocol Covid.[…]
Testimonio en castellano (PDF)
Testimonio anónimo pero auténtico
Conclusiones trasnochadas después de una noche en urgencias
en la era post-covid
…la deshumanización a la que nos están llevando, hace que veamos como normal aceptar que las personas enfermas en urgencias se queden solas a merced del personal sanitario, indefensas, aisladas, asustadas, desorientadas. No es normal, no es aceptable, no es legítimo.
Testimoni anònim però autèntic
Com s’omplen i es mata als hospitals
Sobreviure a la zona bruta
“No hi estava gens bé, a qualsevol hora de la nit obren els llums forts del sostre. A l’hora que els sembla em retiraven els llençols i em rentava un noi. Feien el llit i no podia tornar-me a estirar fins a la tarda. Asseguda en una butaca, el cap havia d’estar sempre recolzat enrera, però jo pateixo de les cervicals, necessitava els meus coixins. Em van lligar les mans a la butaca.(…)”
Testimonio en castellano