300 Historiadors denuncien al “Gobierno Español” per la censura
|
PER QUÈ?
TÉ A VEURE AMB EL PROCÉS CAP
A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA
I AMB QUE S’ESTIGUI DESTAPANT
L’ESPOLI HISTÒRIC DE LA NACIÓ CATALANA?
UN FET REVELADOR I TRANSCENDENT PERÒ (GAIREBÉ) SILENCIAT
Prop de 300 investigadors (212 de 90 Universitats, 29 de 23 Centres, 41 Independents, 4 “Altres” i 7 “Institucions”) de 83 ciutats de 17 països de 4 continents han presentat el 6 de juny de 2013 una doble denúncia al “Gobierno español” perquè
— des del setembre del 2011 el “MINISTERIO DE ASUNTOS EXTERIORES” impedeix accedir a tots els documents diplomàtics des del segle XV al XX.
— i des del maig del 2012 el “MINISTERIO DE DEFENSA” bloqueja 10.000 documents militars (ja prèviament desclassificats!) referents als anys 1936-68.
El text presentat pels denunciants
—assevera: “(…) es la sociedad en su conjunto a la que se está negando el derecho a conocer por sí misma, al margen de interpretaciones oficiales e interesadas, su propio pasado. No puede haber auténtica democracia allí donde no se garantiza a los ciudadanos el derecho a generar una visión crítica del propio desarrollo basado en el acceso al patrimonio documental común”,
—i acaba amb aquesta invitació premonitora: “Instamos también a toda la sociedad que apoye esta petición, para que pueda hacer del conocimiento crítico de su pasado la mejor guía para una construcción consciente de su futuro.”.
És interessant observar que tan les interpel·lacions parlamentàries (doc. 4) como els comentaris a la noticia de “El Mundo” (doc. 6) fan referencia sobre tot a l’aspecte militar del bloqueig. Suposo que ni poden imaginar-se l’abast encara molt més gran que té l’aspecte diplomàtic.
Els documents militars probablement aporten proves de la repressió franquista, encara més dura a Catalunya que a altres zones. Cal recordar que les tropes de Franco s’anomenaven “ejército de liberación” arreu, però que aquí eren “ejército de ocupación” (reproduint el mapa polític de 1854: zona “uniforme o puramente constitucional” i la zona “incorporada o asimilada”, a més de la “foral” o Navarra i la “colonial” o Antilles). Les conseqüències van ser greus per Catalunya, com vam patir una part encara considerable dels catalans vius, i saben, de manera més o menys fosca, molts de la resta. I a algú no convé que en l’actual situació de marxa cap a la independència surtin a la llum documents que poden escalfar encara més l’ambient…
Però els documents diplomàtics retinguts deuen ser encara més explosius: probablement aporten proves de quelcom que la immensa majoria (fins i tot dels catalans) encara ignora. Els investigadors de l’INH (i altres centres) estan traient a la llum que gairebé tot allò pel que el “Reino de España” és conegut a la Història i en el món, és una apropiació de l’obra, en tots els àmbits i durant més de mil anys (doncs encara dura), de la Nació Catalana.
Davant dels que amb prou feina s’atreveixen a reconèixer que “Cristóbal Colón” era català, està sortint a la llum la coherència intrínseca que exigeix que la falsificació d’un personatge d’aquesta importància històrica té forçosament que anar acompanyada de la tergiversació de tot el seu entorn, i que la apropiació d’una empresa tan influent en tot el planeta com “el descubrimiento y conquista de América” té que formar part d’una usurpació moltíssim més gran.
En conseqüència, no només “el descubrimiento y la conquista de América” va ser inicialment empresa exclusivament catalana (no hi ha Amèrica cap document original anterior a 1524?) sinó que, encara més àmpliament, “el imperio donde no se ponia el sol” era l’imperi català.
Resulta que l’espoli històric va ser en tots els àmbits. Així, per exemple, entorn del 80% de “la literatura del Siglo de Oro español” va ser traduïda del català, començant per “la obra maestra” de qui el ministre García-Margallo, en una entrevista sobre la “Marca España” publicada el 30 de desembre últim, deia: “Preguntado por nuestro mejor embajador no duda un segundo en señalar a Cervantes como el nombre español más internacional de toda la historia”.
Ara podem començar a formular-nos preguntes que ajuden a comprendre què va passar. Per exemple: com es pot construir un imperi marítim des de “la meseta castellana”? O bé: quan han sigut el vermell i el groc colors de Castella? O: per què la llengua espanyola s’anomena “español” i no “españón”, i la de Castilla “castellano” i no “castillano”, i els seus habitants “castellanos” i no “castillanos”?
I aleshores resulta històricament lògic que durant 200 o més anys, “España” era la Nació Catalana, “el espanyol” era el català i els “espanyols”, els habitants dels Països Catalans.
Ajuda això a comprendre la vella visceral “incomprensió” de l’España-madrilenya cap a Catalunya? I el pànic amb que “la camarilla de Madrid” viu el que està passant aquí? I la doble censura denunciada per aquests 300 investigadors?
Per cert: considero molt important prendre contacte directe amb tots i cadascun d’ells el més ràpidament possible. Són 300 possibles qualificats amics, col·laboradors, aliats,…
Lluís Botinas, investigador independent, President de Plural-21 Barcelona, 26/3/2014
DOCUMENTS
- El text de la denúncia d’H-Spain seguit de dades de tots els signants
- Notícia sortida a ARA del 13 de juny del 2013
- Notícia sortida a ARA del 10 de juliol del 2013
- Resumen del propi H-Spain: “Reacciones políticas al Comunicado” a 21/10/13
- Comunicat d’H-Spain del 31 de gener del 2014 als seus subscriptors
- Notícia sortida a El Mundo de 18 de febrer de 2014, seguida de 13 comentaris
- El 20 de febrer de 2014, el “Congreso” debat la reivindicació d’H-Spain sobre els arxius
- Carta el 5/3/14 d’un membre d’H-Spain: No entonemos un ‘viva la santa ignorancia’
- 25/3/14 Petició a change.org “Poner fin al secuestro de los archivos de Exteriores”