Leer este artículo en castellano (PDF)
Comencem-nos a adonar que tota la nostra energia prové del contacte. Des del moment en que ens priven de contacte anem perdent energia i no la recuperem fins que recuperem el contacte, tot i que no ens ho sembli; tot i que ens sentim bé fent coses a distància, que molt bé. Però falla una qüestió que és vital; és biològica, i cap virtualitat pot substituir.
Ara que mireu tants vídeos, no veieu tot en què es basa?…Sí: en la reunió, en el contacte. Que no recordeu les escenes del passat? Passarà que ho anireu oblidant a mesura que us aneu debilitant i cada cop tindreu menys forces per a recuperar el que us estan prenent als nassos: LA VIDA.
La vida, sí: amb totes les mesures imposades ens la prenen i ens deixen morts per sempre. Ens acostumaran a estar tancats i, després ens haurem d’acostumar a sortir amb permís i acceptant tota mena d’imposicions i controls.
Encara som a temps d’entendre que la vida és just al bàndol contrari dels que ens governen i que ara, amb la por que us han creat de la epidèmia, us fan posar en contra seva. Us han privat de tot el que afavoreix la salut: sol, aire, exercici, relacions, jugar, ballar, cuidar un hort….
Embolicat de bonisme us heu empassat un paquet de crueltat que tindrà molt pitjors conseqüències que el que diu voler evitar. No veieu que amb la idea del contagi estan posant a tots contra tots? Units ens temen.
Dient això no pretenc pas fer una crida a trencar la quarantena, doncs ara mateix resultaria contraproduent, doncs estem en una estranya guerra que ningú ens explica i ,per qüestions estratègiques, convé quedar-se a casa, de moment.
Però sí que convé usar aquest captiveri per a informar-nos de manera independent i poder reflexionar sobre preguntes com les que aquí deixo pendents. Ningú ens ha explicat que l’actual model mèdic considerat científic és el resultat d’una sinistra dinàmica de poder i no pas de la honesta investigació. Ningú imagina que hi pugui haver censura en el món científic. Doncs n’hi ha, i molta. Creiem que els mitjans de comunicació són plurals , i tampoc.
Porto temps comprovant com qui es mou nota les cadenes. Espero que ara tothom les pugui notar.
Recomano escoltar el que diu el Dr. Enric Costa, consultar les pàgines de Plural-21 i Dolça Revolució. Cal obrir la ment primer que tot. És l’únic que, ara per ara, no ens poden prohibir.
Us imagineu un futur on tot sigui a més d’un metre de distància i amb la cara tapada? On calgui demanar permís per a tot? On calgui donar explicacions de tot? Oi que no voleu això?
Quan acabi aquesta quarantena i sortim, ho podem fer de dues maneres: o més valents o més covards. D’això dependrà que sigui l’última o la primera d’una llarga llista. Pensem-hi.
Teresa Morera
Manresa, 29 de març de 2020