Lloc: Local de Plural 21 (Ptge. De Gaiolà, 24, Barri del Poblet, Barcelona)
Dies: 4, 5, 6 i 7 d’agost de 2026
Hora: de cinc a quarts de vuit
Aportació voluntària
Preuats i benvolguts socis, simpatitzants i nouvinguts,
ens plau molt d’animar-vos a participar, a la nostra associació, d’unes jornades pràctiques dedicades al joc de la Botifarra, tan adient pel relaxament estival, a fi d’aplegar-nos i passar-la bé unes estones. Un esbargiment que també ens convé niar, davant l’afeixugada realitat que habitualment us presentem.
Això no és res més que un motiu per a fer xarxa i compartir amb un tarannà diferent. Però això no vol dir que deixem de banda el rigor i l’honor que mereix l’activitat que us oferim. El joc és una cosa molt seriosa!
Sigueu benvinguts els dies 4, 5, 6 i 7 d’agost, des de les cinc fins a quarts de vuit del vespre, a gaudir d’unes bones partides de Botifarra!
Us convidem a tots, grans i petits, inexperts i avantatjats, a arrecerar-vos en el nostre local per a viure (i riure) l’experiència d’endinsar-nos en aquest meravellós i nostrat joc de naïps, sense límits d’edat i cap requisit previ. Tindrem el nostre temps, ja sia per a aprendre (dedicació durant el primer dia) o per a demostrar la vostra expertesa.
Si ens coneixeu, arribeu-vos a fer caliu … amb aire condicionat.
I si no, descobrireu una associació única en el món!
Podeu inscriure-us a info@plural-21.org per a reservar el vostre lloc i fer més avinent l’organització.
Idees bàsiques sobre la Botifarra
Què ens cal per a fer una partida?
1) Una baralla espanyola1 de 48 cartes (o naïps), grafiades amb ors 2, copes, espases i bastos. Se’n diu ‘coll’ 3 a cadascuna d’aquestes quatre grafies.
2) Quatre jugadors, que formant parella, seuen l’un davant de l’altre.
3) I repartir bé per tal que cada jugador disposi de dotze cartes per a començar el joc.
Objectiu del joc
Sumar punts per a guanyar la partida.
Que això passi amb un únic repartiment de cartes (pròpiament dit, en una única ‘mà’) és un fet excepcional. En cada mà, els botifarraires van jugant (‘tirant’) successivament les seves dotze cartes, en dotze rondes de tirades, per tal de sumar punts amb les respectives parelles.
El màxim valor de les cartes l’atresora el 9 (en direm la manilla), i decreixentment l’1 (l’as), el 12 (el rei), l’11 (el cavall), el 10 (la sota), el 8, 7, 6, 5, 4, 3 i el 2.
A banda de numèricament, algunes cartes també agafen valor gràcies a la potestat -que els jugadors tenen, rotativament, dins cada mà- de ‘‘subhastar’4 o ‘cantar’ un d’entre els quatre colls. Això vol dir fer de les cartes d’aquell coll, dites ‘triomfs’ o ‘trumfos’, guanyadores respecte les cartes dels altres tres colls.
Com funciona?
Els membres de la parella juguen individualment però en sintonia amb l’altre5. La carta guanyadora d’una ronda de tirada de cartes, de qualsevol d’ells, fa que la parella obtingui la ‘basa’, això és la quaterna de cartes, una per jugador, que es disputa en cada ronda. Guanyar bases suma punts però són molt més els punts que donen certes cartes, que no pas el nombre de bases. En una basa, la manilla compta cinc punts, l’as quatre punts, el rei tres punts, el cavall dos punts i la sota un punt. La resta de cartes no hi compten punts.
Excepte el jugador que surt, inicia la ronda, el qual tria la carta de la qual sortir, la Botifarra és un joc de servir, és a dir, llençar una carta del mateix coll del qual s’ha sortit; i de matar, és a dir, superar el valor de les cartes dels contraris6.
1igual que la dita baralla francesa, ambdues neixen catalanes. Qüestió de geno-cidi (origen-esborrat)
2 també, en català, ‘diners’ o ‘denaris’
3 ‘pal’ seria un castellanisme
4el jugador que li toca subhastar té també l’opció de delegar en el seu company (suposadament pel fet de no tenir cap bon coll amb el qual dominar el joc) per a que ell subhasti el triomf. També podrà escollir subhastar la modalitat de butifarra, on no hi haurà cap coll coll de triomf (o trumfo)
5 per exemple: quan un jugador surt amb una carta, és a dir, quan inicia la ronda, el company acostumarà a tornar a sortir amb una carta del mateix coll quan li toqui, ja que és el primer qui està marcant el joc (La sortida ja és un senyal i no s’ha de confondre al company)
i ara tocaria recordar que …
“La botifarra la va inventar un sord (i el seu company era mut)”
Aquest mite fundacional significa que no es pot parlar ni fer cap tipus de senyal entre els membres de la parella. La comunicació ha de ser telepàtica!
6respecte la carta que juga el company no hi ha l’obligació de matar. Tampoc la de servir quan la carta que ha jugat és guanyadora i no tenim cap carta del mateix coll.
– – – – – – – – – – – – –
Vocabulari
Fallar: És diu que es falla quan no tenim cartes del coll que es juga la basa i tirem triomf. És obligatori fallar si la carta guanyadora sobre la taula és dels contraris, mentre que si la carta guanyadora és del company o si el contrari també ha fallat i no podem superar-lo, tirar triomf és opcional.
Descartar-se: Quan una basa va del nostre company, la carta guanyadora sobre la taula és seva, juguem qualsevol carta que no ens interessi tenir o que vulguem salvar.
Carregar: donar punts al company quan guanya la basa, o quan pensem que la guanyarà si ens toca tirar carta abans que ell.
Arrastrar: És l’acció de sortir del coll de triomf, normalment per tal que el contrari se’n quedi sense.
Anada: situació que permet al jugador, que no pot servir ni fallar, desprendre’s d’una carta d’un altre coll i, d’aquesta manera, assenyalar la situació i el valor de les cartes restants en la seva mà.
Abarrotar-se: És l’acte de retenir una carta forta o guanyadora a l’espera de caçar una carta clau dels contrincants, formant part de l’esperit d’atac i defensa del joc. Per ex, l’acció de no tirar la manilla si encara no ha sortit l’as d’un coll, a l’espera de poder guanyar-lo a la següent basa. [castellà, achicarse]