Dilluns, 21 de setembre de 2026, a les set del vespre
Conferència
explicada per n’Eudald Roca i Barberí
Acte presencial: Passatge de Gaiolà, 24, Barri del Poblet, Barcelona)
I en-línia: emissió en directe per youtube@lagotacatalana
Benvolguts subscriptors,
ens plau anunciar-vos la presència de n’Eudald Roca, investigador consolidat a l’Institut Nova Història, qui compartirà amb nosaltres la seva recerca, cristal·litzada en el llibre que ens presentarà durant aquest acte: «Joana la boja, la reina esborrada».
La línia d’investigació sobre aquesta figura -sostinguda abans per en Mayolas, n’Ibànyez, en Mandado, en Martí o en Pellegrino- floreix robusta amb en Roca, qui ben desemmascara un altre personatge de la nostra història usurpada.
En Manel Capdevila ens ubica, des del pròleg de l’obra protagonista d’aquest acte:
“L’Eudald, amb el seu treball, s’endinsa en les pàgines del llibre de glòries de la casa d’Àustria per explorar com es mostra a la reina Joana i com els seus orígens catalans han estat amagats. A través d’una anàlisi detallada dels escuts heràldics, les geneaologies i les narratives presents en aquesta obra, descobreix com la corona catalanoaragonesa va ser fonamental en la construcció de l’imperi de Carles V. També examina el paper dels Fugger, la família de banquers oficials dels Habsburg que són els que van finançar aquesta obra majestuosa i enciclopèdica sobre les glòries de la casa d’Àustria. Aquest llibre, malgrat ser una obra de propaganda dinàstica, conté informacions valuoses que contradiuen les narratives històriques tradicionals.
Ehrenspiegel des Hauses Oesterreich. (Buch I – VI)
La reina Joana, coneguda en moltes fonts com a Joana de Castella, és anomenada repetidament Joana d’Aragó, destacant el seus orígens catalans, concretament de Cardona (Bages). I remarca la gran importància de la corona catalanoaragonesa en la successió dels Habsburg. Aquesta discrepància entre les fonts alemanyes i les cròniques hispàniques ens porta a qüestionar com s’ha contruït la narrativa històrica, la presència de la censura d’estat i quins interessos han influït en la representació de figures com la reina Joana”.
I l’autor de «Joana la boja, la reina esborrada» ens posa la proa de la recerca.
Perquè va ser esborrada la reina Joana de Cardona? De fet no va ser del tot esborrada perquè tal i com ha explicat moltes vegades en Jordi Bilbeny si haguessin esborrat del tot a la reina Joana aleshores Castella s’hagués quedat sense història. En aquest cas sense la pedra angular de la seva construcció nacional iniciada molt abans però accelerada i totalment dirigida durant el regnat del nét de la reina Joana, el rei Felipe II de Castella.
Si la reina no va ser esborrada del tot, quina part de la reina es va esborrar? Doncs dues parts fonamentals per als interessos de Castella.
- La seva catalanitat que s’oposava al fet de que la naixent nació espanyola havia de ser de matriu castellana i qualsevol indici de catalanitat de totes les persones decisives en la configuració de l’imperi espanyol (Cristòfor Colom, Reina Joana, Ferran Cortès, segle d’or espanyol, els místics espanyols, la noblesa espanyola, la reconquesta espanyola, etz…) havien de ser d’origen castellà per bastir l’estat espanyol de matriu castellana.
- La reina que regnava. (Reines regents i reines consorts). En la tradició de les reines governants catalanes.
La reina Joana havia de passar a la història per representar la primera reina de l’Espanya unificada de matriu castellana i aquesta reina només podia ser castellana i impossibilitada de governar degut al fet de ser dona.
I així hagués passat a la història si no fos perquè a vegades queden detalls que no han estat esborrats. I d’entre els detalls que els censors no van acabar d’esborrar ens trobem amb el mirall d’honor de la casa d’Àustria, llibre inacabat i especial que ens dóna moltes de les claus de la història esborrada de Catalunya i que estan explicades en aquest llibre.
Aquest llibre explica la història dels Habsburg i també la de la mare de l’emperador. Aquest llibre era la història oficial el 1559. La versió de la història dels Habsburg i també la versió del poder econòmic representat pels Fugger, els banquers de l’imperi que finançaven les guerres dels Habsburg i que van finançar aquest llibre enciclopèdic, dinàstic i una obra d’art de la cal.ligrafia gòtica i de les pintures de llibres del segle XVI.
Sobre el conferenciant:
Eudald Roca i Barberí (Ripoll, 1967)
Viu a Sallent de Llobregat. Format en Química-Física a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha desenvolupat la seva trajectòria professional en el sector industrial de l’automoció, semiconductors i ferrocarril en àrees de qualitat i seguretat funcional, tant a Catalunya com a Suïssa.
El seu interès per la llengua i la cultura alemanyes l’ha portat a aprofundir en fonts històriques d’aquest àmbit. Col·laborador en xerrades de divulgació històrica, ha orientat la seva recerca cap a documentació alemanya poc considerada per la historiografia hispànica i catalana.
“Joana la boja, la reina esborrada”, Edicions Documenta Balear (2026), és la seva primera obra publicada, fruit d’una investigació que incorpora fonts inèdites.
Entrada lliure
Organitza:
La Gota Catalana
Adreça:
Passatge de Gaiolà, 24, local, 08013 Barcelona
entre c. Mallorca i c. València. (A 130 m de la Sagrada Família). Metro: L2 i L5 (Sagrada Família); L4 (Verdaguer). Bus: Línies 6, 19, 33, 34, H10, D50, V19 i M24. Trambesós: T4 (Sicília)