16 – El català explica les incorreccions i els enigmes mai aclarits del llenguatge de ‘Cervantes’, per Pep Comajuncosa

16 – El català explica les incorreccions i els enigmes mai aclarits del llenguatge de ‘Cervantes’, per Pep Comajuncosa

dijous, 24 de gener, a les 19:30, per Pep Comajuncosa.

III Cicle sobre la Falsificació de la Història de Catalunya (16/24)

EL CATALÀ EXPLICA INCORRECCIONS I ENIGMES

MAI ACLARITS DEL LLENGUATGE DE ‘CERVANTES’

per JOSEP MANEL COMAJUNCOSA

De sempre ha estranyat als estudiosos que el ‘Quijote’, cim de la literatura universal castellana, presenti gran quantitat d’incorreccions de llenguatge castellà. Ramon Menéndez Pidal (1869-1968), un dels màxims exponents de la crítica de la literatura castellana, no dubtà a afirmar “hay evidentes descuidos, hay correcciones a medio hacer, hay desenfadados alardes de incongruencia y despropósito”. Però a la conferència s’explicarà que ja a finals del segle XVII tot això era evident.

També al XVIII, els editors de l’obra s’estranyaven de la gran quantitat d’incorreccions que presentava, i així ho comentaven en els seus pròlegs, i fins i tot en corregien algunes. Sempre ho feien des de l’admiració per l’obra, tot i mostrant la seva estranyesa de que un geni creatiu de tanta envergadura, fos acompanyat per unes formes i un llenguatge que els semblaven poc acurats.

A mitjans del segle XX diversos estudiosos van reforçar la tendència a explicar que alguns dels molts errors en realitat no ho eren, sinó que es tractava de coses atribuïbles al castellà de finals del XVI, a jocs de paraules de l’autor, a recursos estilístics, o fins i tot al desig de plasmar en l’obra els diferents nivells de llenguatge, inclòs el més popular i en conseqüència procliu als errors. Rodríguez Marín fa al 1949 una edició on molts d’aquests errors són explicats o justificats, i la resta els atribueix a errades tipogràfiques que es permet la llicència de subsanar. Rosenblat, en l’estudi que avui es considera de referència, La lengua del Quijote (1971), dedica gairebé la meitat del llibre a l’anàlisi de “las incorrecciones del Quijote”. Argumenta amb intel·ligència que bastants del errors pels quals Rodríguez Marín no havia trobat una explicació satisfactòria, de fet la podien tenir, i per tan retreu que introduís en la seva edició canvis que no li semblen justificats. Tot i així, el mateix Rosenblat observa i reconeix que, malgrat tot, un bon nombre d’incorreccions no tenen una explicació plausible i deixa obert l’interrogant.

El nostre propòsit és mostrar que el català permet aclarir moltes –si no totes- de les incorreccions que no tenen avui explicació en castellà…. i també les que la tenen.

JOSEP MANEL COMAJUNCOSA

Llicenciat en Economia per la UAB i Doctor en Economia per la Universitat de Princeton.

Edició de vídeo: Lluís Batlle i Rossell

Si no pots veure el vídeo, fes servir aquest enllaç:
https://archive.org/download/III-Cicle-Falsificacio-historica/TercerCicle-16-24-Pep-Comajuncosa.webm

Si desitges veure o descarregar el llistat complet de conferències:
https://archive.org/details/III-Cicle-Falsificacio-historica

III Cicle sobre la FALSIFICACIÓ DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA

Panoràmica d’una falsificació de segles, en els cinc continents i en tots els àmbits

ELEMENTS PER A UNA VERITABLE HISTÒRIA DE LA NACIÓ CATALANA

Veure programa complet actualitzat: III Cicle Falsificació Història Catalunya

Ver programa completo actualizado: Tercer Ciclo de conferencias sobre la manipulación de la Historia de Cataluña

Veure Conferencia Inaugural d’En Jordi Bilbeny

Organitza: PLURAL-21 i INSTITUT NOVA HISTÒRIA