Dimarts, 2 de febrer 2021: Un exemple practic del projecte ARRENDAJO projecte que busca la reforestació de les espècies autòctones per evitar la desertificacióJosé Luís conversa amb Miquel Romeroemissió a les 19:30h

 

José Luis conversa amb Miquel Romero 

Emissió de gravació a les 19:30

Per https://www.twitch.tv /plural_21/

Un exemple practic del projecte ARRENDAJO a l’Alt Camp i Conca

Miquel Romero ens parla d’aquest Manifest:

«Si a algú de vosaltres us pot interessar el tema de la reforestació, la seva importància per evitar la desertificació d’algunes zones i demés us recomano que li feu una ullada al projecte arrendajo https://youtu.be/hx7PSlLUU1g

L’ objectiu és reforestar la peninsula ibèrica amb arbres autòctons (res de pins ni eucaliptus) de cada zona, conscienciar sobre la importància dels boscos, la seva preservació, com contribueix la ramaderia extensiva (oposada a l’estabulació animal) en aquesta tasca i l’impacte de la masa forestal sobre les precipitacions anuals d’una zona. Els antics grecs mencionaven ja que a les zones deforestades les plujes disminuien fins a ser cuasi ínfimes derivant en zones desèrtiques.

I si, tot i que sabem que part de les terres de cultiu estàn quedant abandonades, el ‘bosc’ que neix en aquestes és un sótabosc pobre, on el poc que hi creix solen ser arbusts.

‘És com si tots perquè ens agraden els boscs nòrdics decidisim anar a viure a un lloc més còmode per a la nostra visió. Això seria un error.

Justament el que hem de fer és lluitar a on estem.

‘Uniu la tasca forestadora amb les seves tradicions, cultura i història. Estimar els arbres no és possible si no s’estima el propi territor i poble’.

Evidentment això no tracta d’abraçar arbres.

Tracta de promoure una ruralitat forta i  sana que hauria de ser un pilar bàsic sobre el qual es fonamenti la comunitat popular.

Sobre com plantar els aglans. Una mica d’informació. Els aglans en bon estat no floten a l’aigua, els que estàn paràsitats per exemple si. El mateix s’aplica a les llavors dels tomàquets.

És ideal plantar-les en zones protegides del sol a partir del migida a l’estiu. Alzines són ideals per a zones més caluroses, els roures per a zones més fresques i humides. Prop de petits cursos d’aigua, rius, marges (per a sostenir-los), parceles agrícoles abandonades desde fa dècades, zonas deforestades, terres comunales o municipals.

Els aglans s’han de plantar a una profunditat d’aproximadament el doble del tamany d’aquests.  La temporada sol durar desde principis de novembre a mitjans de febrer (estant en un estat de maduració correcte per a la seva recolecció i plantat»