ACCIDENT TARRAGONA
Un sindicat de Mossos: “A Interior els importem una merda”
- El portaveu del sindicat USPAC, Albert Palacio, carrega durament contra el conseller Buch i denuncia que no tenien el material de seguretat adequat per a accidents químics
Els companys d’emergències van decidir anar cap allà sense saber quina fàbrica era ni què s’hi trobaria. Era un risc molt gran. […] El setembre del 2019 ja vam demanar material adient i ara com ara encara no sabem per què no tenim material ni formació.Els Mossos de Valls, Montblanc i Falset no tenen mascaretes als cotxes i són comissaries afectades pel Plaseqcat.
Les mascaretes que tenim a la zona del Vallès, Sant Celoni i Tarragona tenen una durabilitat de 20 minuts. Són per posar-te-les i córrer.
Estem en la primera línia de foc. Els Mossos tenen zero formació en risc d’exposició química.
A l’administració i a la cúpula d’Interior els importa un rave la seguretat i la integritat física dels seus agents.
Qui mana a la conselleria d’interior i qui és el conseller és Brauli Duart. El conseller Buch no sap a quina conselleria està. No té ni idea de mossos. És un zero a l’esquerra en seguretat.
Els importem veritablement una merda a aquesta gent.
El conseller ens té deixats de la mà de Deu. Si els mossos arribem allà i és greu, anirem caient com a mosques.
Jo no sé els anys que fa sense fer una pràctica de tir. Porto 24 anys al cos i he estat èpoques de 5 anys sense anar a disparar. Ens paguem les pràctiques de tir de la nostra butxaca.
Felipe Rendón, ferit a l’explosió de Tarragona a qui van haver d’operar d’urgència per metralla al cap
Un dels ferits és Felipe Rendón, de 25 anys, treballador de la petroquímica de Tarragona que va explotar. Rendón va rebre un impacte de metralla al cap i el van haver d’operar d’urgència a l’Hospital Joan XXIII. Li van treure del cap un tros de metralla de la mida de l’esfera d’un rellotge de polsera. També té una cremada de grau tres i ara l’han traslladat a la Vall d’Hebron per a tornar-lo a operar.
Durant deu segons va sonar com si fos una olla de pressió. Un dolor a les orelles que no es podia estar allà. Vaig anar a avisar a la sala de control que alguna cosa no funcionava i aleshores vaig veure la fogonada
Quan va haver-hi l’explosió, vaig notar com si se m’estigués cremant tot el cap, com si se m’estigués desfent. Vaig intentar tapar-me la cara i vaig notar que tot el cos se m’estava cremant.
El jove ha tornat a néixer perquè es veu que uns bidons que tenia davant li va salvar la vida.
Demora al moment d’atendre’l
Rendón també es queixa que van trigar molt a portar-lo a l’hospital, unes dues hores, perquè faltaven ambulàncies. A més explica que quan va arribar, de l’impacte al cap havia oblidat coses de la seva vida, però ara ja està recuperat en aquest aspecte.
No sé quin problema hi va haver amb les ambulàncies. Entenc que hi havia més companys ferits. Era de nit. Si arriba a ser de dia, hauríem sigut molts més treballant
Fins gairebé al cap de dues hores no va venir l’ambulància. Em va agafar un atac d’ira perquè estava sagnant i estava gelat de fred. I fins a les deu o les onze de la nit no vaig arribar a l’hospital
Estava molt emprenyat, al vestidor. Vaig tenir un atac d’ira. Tampoc sabia que hi havia més ferits, si no, m’hauria calmat. No em semblava correcte estar una hora i mitja assegut, allà, perquè em sortia bastant sang del cap
Estava congelat de fred perquè el primer que van fer va ser posar-me a la dutxa amb aigua freda, per si tenia productes químics, per les cremades…
‘VERSIÓ RAC1’
Explosió a la petroquímica: hi va haver núvol tòxic o no?
- Un professor de química de la UB i un tècnic de l’entitat ecologista GEPEC donen al ‘Versió RAC1’ opinions absolutament contràries sobre un possible núvol tòxic d’òxid d’etilè
…núvol tòxic, sí
Per la seva banda, el tècnic en defensa ambiental de l’entitat ecologista GEPEC Joan Ramon Mendo considera exactament el contrari: que sí que hi va haver núvol tòxic.
Hi va haver risc directe [de núvol tòxic] per l’òxid d’etilè i tots els compostos derivats de la seva ignició.
No està quantificat quins compostos químics genera l’òxid d’etilè ni quina és la seva toxicitat.
Joan Ramon Mendo ha celebrat que en el moment de l’explosió i les hores posteriors no hi hagués ràfegues de vent que desplacessin pel territori el núvol tòxic que ell afirma que s’hauria creat.
Els protocols de seguretat
Hem demanat també a Joan Ramon Mendo que valorés els protocols de seguretat existents en cas d’accident químic. L’entitat ecologista de la qual forma part Mendo, GEPEC, ha afirmat en un comunicat que “s’ha pogut constatar que el PLASEQCAT no és una eina eficient en casos d’emergència real, sinó una absoluta presa de pèl”. Joan Ramon Mendo no ha volgut ser tan contundent en l’entrevista que ha mantingut amb Marc Serra al Versió RAC1 , però ha qüestionat clarament aquest pla d’emergències.
Creiem que [l’accident] és prou greu perquè es depurin responsabilitats i no es quedi en una simple sanció econòmica.
Hi ha una certa màniga ampla, mirar cap a un altre costat […] Cal la participació de la població per fer que aquestes indústries siguin més segures.
Demanem que es reformuli completament el PLASEQCAT i que es faci amb la participació clau de la població, ajuntaments i entitats.
Podeu escoltar les converses completes aquí:
«El risc no és l’òxid d’etilè sinó la resta de productes que s’han cremat»
El catedràtic de toxicologia José Luis Domingo (URV) diu que no es podia saber si hi havia núvol tòxic la primera hora després de l’explosió
L’incendi que es va produir ahir a la tarda en una empresa de la zona d’indústria química de la Canonja, a Tarragona, es va originar en un tanc d’òxid d’etilè, una substància habitual en la indústria química però desconeguda per al gran públic. El catedràtic de toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili José Luis Domingo aclareix algunes de les seves característiques i valora la perillositat de l’accident.
Què és l’òxid d’etilè?
És una molècula senzilla derivada de l’etilè, un hidrocarbur senzill. A temperatura ambient és un gas que no té color i que es transporta comprimit com el butà.
Per a què s’utilitza?
Té moltes aplicacions. Als Estats Units és el 26è producte químic més utilitzat. Es fa servir per sintetitzar l’etilenglicol amb què es fabriquen alguns anticongelants, per esterilitzar certs aliments, com a fumigant, com a fungicida, en la fabricació de plàstics, etc.
Quins perills té?
És tòxic i molt inflamable. Només que n’hi hagi un 3% a l’aire, ja s’encén.
Quin tipus de toxicitat té?
Afecta les vies respiratòries, pot produir coïssor als ulls i a la pell i, en definitiva, irritació a totes les mucoses. L’exposició prolongada pot provocar càncer, però com que en principi s’ha cremat, l’accident no hauria de ser perillós en aquest sentit.
Quan crema genera algun producte tòxic?
En principi no, perquè en la combustió es produeixen diòxid de carboni i vapor d’aigua. El que és perillós és que no es cremi, perquè és una substància tòxica.
Quin risc pot implicar l’accident?
El problema és que no s’ha cremat només òxid d’etilè sinó més coses, com per exemple els recipients que el contenen o altres productes que hi podria haver emmagatzemats a prop. En aquesta situació es pot produir una barreja de gasos i un núvol que pot ser tòxic i que pot durar al voltant de 24 hores. Al cap d’una hora d’haver-se produït l’explosió, no es podia dir que el núvol no fos tòxic perquè no hi havia temps material de comprovar-ho.
15/01/2020Plataforma Cel Net: «Portem 10 incidents al complex petroquímic en 4 o 5 anys i alguns s’amaguen»
El portaveu de la plataforma ambiental Cel Net, Josep Maria Torres, denuncia que hi ha «una deixadesa i una falta de control» alarmants dels efectes mediambentals del complex petroquímic de Tarragona, per part de les administracions, en una zona on viuen 300.000 persones.
Assegura que en els últims 4 o 5 anys hi ha hagut 10 incidents, alguns de greus, i que no han trascendit als mitjans de comunicació. Lamenta que els contactes amb el Departament de Territori, els últims 8 anys, no hagin donat cap resultat concret.
https://audios.ccma.cat/
Xavier Graset conversa amb Josep Maria Torres, portaveu de la plataforma Cel Net.
Josep Maria Torres: ‘És trist que la Generalitat proposi solucions després de tres morts i set ferits’
Parlem amb el portaveu de Cel Net, un dels col·lectius que batalla de fa anys per fer visibles els problemes creats per la indústria petroquímica
Per: Josep Rexach Fumanya
15.01.2020 21:50
FRAN RICHART
(…)
Secretisme i subcontractació
«No conec cap treballador que posi la mà al foc per la seguretat de la petroquímica», comenta José Antonio Sánchez, secretari general de sindicat CGT a Tarragona i també operador en una de les petroquímiques de Tarragona. Sánchez assenyala que cada dia es produeixen incidents i que hi ha secretisme a l’entorn d’aquests que fa que no transcendeixin. «El que passa dintre d’una empresa es queda allà dins i ningú hi té accés». Segons el sindicalista, moltes d’aquestes empreses generen una «política de por» als treballadors que fa que s’autocensurin i que fins i tot tinguin la falsa sensació d’anar contra ells mateixos si filtren la seva situació.
«Era una mort anunciada»
Imatge del foc cremant entre dos dipòsits a la planta d’Iqoxe / Bombers Tarragona
“Són sensacions que tinc de compartir anys de converses amb ell. No li agradava el que veia allí dins, que podia repercutir en la seguretat de la planta. Ell també em va comentar que la nova planta no s’havia muntat bé. Algunes coses no anaven bé”, explica el fotògraf. Li queda la sensació que s’hauria pogut fer alguna cosa més per evitar l’accident fatal si l’empresa no hagués volgut maximitzar els beneficis a costa d’augmentar la càrrega laboral dels treballadors i no acomiadar operaris que no estaven fent bé la seva feina. “Era una mort anunciada”, conclou.
Recorda que el seu amic ja feia una colla d’anys que treballava a Iqoxe, des d’abans que el 2014 l’actual propietari, Ricardo Leal, comprés la planta al Grup La Seda. «En aquells anys a La Seda, la planta de la Canonja era de les úniques que donava beneficis al grup. Els treballadors van esforçar-se molt perquè no tanquessin», explica López-Monné.
També considera que la patronal química tarragonina, l’AEQT, no ha fet el seu paper amb empreses com Iqoxe. “Hi ha empreses que tenen uns plans de seguretat excel·lents i d’altres que no tant. L’AEQT hauria d’actuar com a lobi per vigilar i evitar aquestes situacions i no deixar-ho a l’administració. Amb accidents com aquests surt afectada la imatge del sector”, comenta. Amb totes aquestes reflexions, López-Monné vol deixar clar que no vol atacar l’empresa. “El meu paper és provocar la reflexió de la gent”, afirma, en el sentit que aquesta “deshumanització” és general en el sistema econòmic. Posa com a exemple les condicions de treball a l’altre sector potent del Camp de Tarragona, el turisme, i en baix sou de les netejadores d’habitacions d’hotels: “La seva feina milloraria molt si cobressin només un euro més per hora”.
Redacció 15/01/2020 – 16.03 Actualitzat 16/01/2020 – 01.46
La peça metàl·lica, d’unes dimensions de 122x165x3 centímetres i una tona de pes, va recórrer en només 17 segons els 2,4 quilòmetres que hi ha entre la petroquímica i la plaça García Lorca.
Ho va fer a una velocitat d’aproximadament uns 600 km/h i, durant el trajecte, va arribar a una alçada d’uns 1.000 metres.
El trajecte mortífer de la planxa voladora
PAU ESPARCH / MIREIA ESTEVE
—
Jordi
http://vimeo.com/user1361588/
www.youtube.com/user/
:: http://entrebits.blogspot.com/ ::
::::::::::::::::::::::::::::::
«El present és d’ells; el futur és meu»
Nikola Tesla (1856–1943)
