Excel•lent «Singulars» sobre el problema de l’energia

«No podrem continuar creixent perquè no tindrem recursos.
La crisi no acabará si no fem un canvi.
Hem de canviar la manera de concebre la nostra societat»

http://www.tv3.cat/videos/4325010/Antonio-Turiel-Condemnats-a-decreixer

Singulars

07/11/2012

Antonio Turiel: Condemnats a decréixer

És físic, matemàtic i investigador de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC. Antonio Turiel ens diu que no podrem continuar creixent com fins ara perquè no tindrem recursos. La crisi no acabarà si no canviem el nostre model financer i productiu. Hem arribat a la fi del creixement.
Les perspectives de futur són que la producció de petroli dels camps existents davallarà un 40 % d’aquí al 2020 i serà gairebé impossible compensar aquesta davallada, sobretot perquè es calcula que cap al 2018 la Xina i l’Índia absorbiran tota la producció de petroli si continuen el seu patró de consum actual.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/singulars/antonio-turiel-condemnats-a-decreixer-/video/4325010/

::::::::::::::::::::::::::::::::::

http://www.tv3.cat/actualitat/482140/Antonio-Turiel-Espanya-esta-agonitzant-energeticament

Data de publicació: 07/11/2012

Antonio Turiel: «Espanya està agonitzant energèticament»

Les seves reflexions, a «Singulars»

Us deixem algunes de les millors frases de l’expert en crisi energètica al programa dirigit i presentat per Jaume Barberà.

 

 

 

 

 

 

Antonio Turiel, al plató de «Singulars»

Aquest dimarts, 7 de novembre, el físic i matemàtic Antonio Turiel ha passat pel «Singulars«.

Us deixem amb algunes de les millors frases:

«No podrem continuar creixent perquè no tindrem recursos. La crisi no acabarà si no fem un canvi, si no revisem la concepció global de la nostra societat».

«Hi ha molts factors que estan frenant l’economia, però n’hi ha un de decisiu: l’energia i la quantitat d’energia que necessitem per créixer. Espanya està agonitzant energèticament.
Des del 2007-2008 el consum de petroli a Espanya ha anat caient, i fins al 2011 ha caigut un 18%. El consum d’altres matèries primeres com el gas també ha caigut».

«El descens del consum d’energia s’està donant a totes les economies occidentals. El que nosaltres no consumim ho estan absorbint economies emergents con la de la Xina o l’Índia. El seu consum puja tant com baixa el nostre».

«A mesura que creix el PIB global del planeta creix el consum d’energia. Podem generar molta riquesa quan tenim molta energia. L’energia no és una mercaderia més. És un requisit indispensable per poder fer totes les activitats de la societat humana».

«Si dividim tota l’energia que es consumeix al planeta pels seus 7 mil milions d’habitants, ens toquen 2.500 watts per persona, xifra que equival a tenir un forn microones funcionant totes les hores del dia durant un any».

«L’ésser humà és com una màquina d’uns 100 watts, i per mantenir aquesta «màquina» és com si es necessitessin 25 persones treballant en tot moment. En el cas d’Espanya i de Catalunya, es necessitarien 45 d’aquests esclaus virtuals energètics».

«Des de fa 7 anys els pous de petroli no estan responent, per molts diners que hi aboquem per intentar extreure’n més».

«L’any 2010 l’Agència Internacional de l’Energia va reconèixer que cap al 2006 la producció de petroli cru va arribar a un màxim i mai més tornarà a pujar. Els pous que actualment estan en actiu estan decaient molt ràpid, i cap al 2020 la producció serà gairebé la meitat del que és ara. Hi ha jaciments per explotar, però ja se sap que la seva explotació serà tan cara que mai no es podrà dur a terme».

«Actualment hi ha un problema d’escassetat de dièsel arreu del món. És un problema que està a punt d’arribar-nos».

«L’any 2009 dos treballadors de l’Agencia Internacional de l’Energia van subministrar informació al diari britànic «The Guardian», on deien que les previsions de futur sobre la producció de petroli es feien responent a pressions dels Estats Units, poc interessats que se sàpiga la veritat perquè es podrien ensorrar els mercats».

«Que el ‘peak oil’, el límit màxim d’extracció, no és una teoria ho demostra el fet que hi ha països com l’Argentina, que el 2011 va passar de ser un país capaç d’exportar petroli, de viure de les regalies del petroli, a haver de comprar-lo. Les importacions de cru a l’Argentina han augmentat un 102%».

«Les altres energies no renovables, com el carbó, el gas, el coure o l’urani, també estan arribant al seu zenit, el punt màxim de producció. El carbó arribarà al seu màxim en aquesta dècada i el gas anirà disminuint a partir del 2020. Hem de pensar que petroli, carbó, gas i urani representen el 92% de tota l’energia que es consumeix avui al món. En un termini no gaire llarg tindrem problemes per mantenir la producció d’energia que ens estan donant aquestes fonts».

«Una cinquena part de l’urani que es consumeix avui al món prové de míssils russos desmantellats. La meitat del que es consumeix als Estats Units prové de míssils russos, i els russos ja han dit que no renovaran contractes perquè volen l’urani per a ells».

«El coure s’estima que podria arribar al seu punt màxim de producció cap a l’any 2018, i això posa en seriós perill l’electrificació. La Xina i l’Índia estan demanant grans quantitats de coure».

«Els nostres sistemes d’explotació industrial requereixen grans quantitats d’energia, i particularment de petroli. En l’explotació d’una mina de coure s’han de triturar 10 tones de roca per extreure un quilo de pirita, que després s’ha de refinar».

«El futur està en les energies renovables; el que passa és que tenim un model d’explotació de les renovables que no és el més convenient, perquè el que volem és produir electricitat. Quan pensem en energia pensem en electricitat, però l’electricitat és només una cinquena part del que consumim, un 21%. No és la principal matèria que necessitem».

«El problema de les renovables és que tenen límits. Produiran molta energia, però no pas la gegantina quantitat d’energia que es necessita per mantenir el nostre model social actual. L’energia hidràulica està molt explotada, ja no es pot explotar gaire més; l’energia eòlica també té els seus límits. Com a molt es creu que podria produir una vintena part de tot el que estem consumint. La solar té un bon potencial però encara no s’ha desenvolupat del tot. La fotovoltaica té el problema que requereix un gran consum d’energia inicial».

«Fer que tot el sistema funcioni amb energies renovables requeriria un esforç industrial enorme, una «economia de guerra» durant uns 30 anys i després mantenir-se sense créixer mai més. I això és incompatible amb el nostre actual sistema de creixement econòmic».

«El carbó és el recurs natural que dóna una taxa de retorn energètic més alta. En els pròxims anys el carbó serà un recurs estratègic, tot i que hi ha el problema que contamina més que qualsevol altra font energètica».

«Estem intentant resoldre el problema equivocat. El que volem és créixer indefinidament i anem afegint fonts d’energia que anem trobant. I en créixer l’energia, creix tot: creix la població, creixen els ingressos per càpita, creix l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, i al final el que volem és mantenir un ritme de creixement que és incompatible amb el fet de tenir un planeta que és finit«.

«Si com diuen els economistes hem de créixer a un ritme d’un 2,8 % cada any, això implicaria que d’aquí a 25 anys hauríem de tenir un PIB que seria el doble de l’actual. Al cap de 50 anys seria de 4 vegades més, i al cap d’un segle hauria de ser 16 vegades més elevat. És a dir, hauríem de produir 16 vegades més bens i serveis de tota mena: 16 vegades més carreteres, 16 vegades més cotxes, 16 vegades més turisme. Això no té sentit; en la història humana hi ha 26 civilitzacions anteriors a la nostra que s’han col·lapsat per manca de recursos, per ser incapaces d’adaptar-se a una manca progressiva de recursos. Hem de reaccionar perquè no ens passi».

«El creixement està lligat al crèdit amb interessos, al consum massiu i al malbaratament de recursos. Hem de canviar el model financer i el model productiu«.

«Les perspectives de futur són que la producció de petroli dels camps existents davallarà un 40% d’aquí al 2020 i serà gairebé impossible compensar aquesta davallada. I s’ha de tenir present que es calcula que cap al 2018 la Xina i l’Índia absorbiran tota la producció de petroli si continuen amb el seu patró de consum actual».

«I això se sap. Sobre els problemes que pot generar l’arribada del ‘peak oil’ hi ha desenes d’informes d’organismes científics i governamentals que arriben a parlar de possibles problemes d’inestabilitat a nivell mundial».

«El problema és global. No tindrem més energia cada any com fins ara. Hem arribat a la fi del creixement. Hem de pensar un sistema que no es basi en el creixement indefinit. Podem revertir la situació i hem de fer-ho«.

FERRERES 31/01/2012

Punset i el seu «Viatge a la Felicitat»


Salut i consciència!

Jordi

http://vimeo.com/user1361588/videos
:: http://entrebits.blogspot.com/ ::
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

 

ESPAI LLIURE DEL MUNTATGE «SIDA»

 

«El present és d’ells; el futur és meu»

Nikola Tesla (1856–1943)