«Periodisme és imprimir alguna cosa que algú altre no vol que s’imprimeixi. Tota la resta són “relacions públiques”»
(diuen que va dir) George Orwell
PROU CORRUPCIÓ a la sanitat pública!
QUÈ ESTÀ PASSANT AMB LA SANITAT CATALANA?
Opacitat, amiguisme i corrupció
Ja no són casos aïllats. Ja no és obra d’algun espavilat que fica la mà a la llauna dels diners de tots. Els escàndols que la sanitat catalana ha protagonitzat els últims mesos han encès totes les alarmes: alguna cosa està funcionant terriblement malament a la nostra sanitat.
Avui, mentre milions de persones que viuen a Catalunya pateixen duríssimes retallades que afecten de molt a prop la seva salut, veiem com la gestió de la sanitat pública és un focus d’opacitat, amiguisme i corrupció. Curiosament veiem que molts dels protagonistes d’aquests escàndols són els que avui retallen amb el pretext que «no hi ha diners».
La publicació que teniu a les mans té com a objectius denunciar l’enorme descontrol amb el qual es gestionen milers de milions d’euros dels ciutadans, fer visible l’entramat d’interessos privats que hi ha darrere la sanitat pública i, per últim, ensenyar com aquests interessos privats influeixen en les decisions que prenen els nostres governants. Unes decisions que es disfressen d’«ajustos» i no són més que el salvament dels privilegis d’aquells que s’han fet rics a costa de la sanitat pública… en moltes ocasions, de manera totalment irregular.
(Arxiu adjunt: Catacrac.pdf)
El model sanitari català, un mercat relacional
L’objetiu d’aquest mapa de relacions és denunciar el desgavell del nostre model sanitari i els interessos que el mouen.
En la seva presentació digital pots ampliar informació, enllaçar amb reculls de notícies relacionades, articles, webs …
perquè aquí és impossible posar totes les persones (unes quantes més, però sempre les mateixes, una ridícula minoria)
que decideixen sobre les nostres vides, totes les fletxes que porten als consells d’administració o similars que defensen
els seus Interessos econòmics, que controlen la nostra sanitat. Són exemples que esperem ampliar amb la teva
Participació per entrar en un procés d’elaboració col·lectiu que exigeixi trasparència total i absoluta amb el que es fa
amb els diners de tots i totes nosaltres.
www.catacctsiac.cat
www.cafeambllet.com
www.reus.cup.cat
(Arxiu adjunt: mapa_copia.pdf)
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
27 sep 2012
Un café con leche contra la corrupción
o cómo ser juzgado por descubrir ‘lo que no toca’
¿Qué puede pasar si intuyes un caso de corrupción en las instituciones públicas, lo investigas, lo descubres y lo difundes? Pues que puedes acabar en el juzgado antes que los casos que has destapado, denunciado y con la amenaza de una multa de 20 mil euros. Esto, que una vez más nos recuerda el mundo al revés en el que vivimos, es lo que les ha pasado a Marta Sibina y Albano Dante, editores de la revista Cafeambllet (Cafeconleche) en Catalunya. Hoy son juzgados en la Ciudad de la (in)Justicia.
¿Cuál ha sido su delito? Investigar aquello que “no tocaba”. La revista Cafeambllet, una publicación comarcal de La Selva y el Alt Maresme con pocos medios pero con una voluntad inquebrantable por descubrir la verdad, tras dos años de investigación destapó los “negocios” ocultos en la sanidad pública catalana. Opacidad en la gestión de los hospitales públicos de Blanes y Calella; ingresos irregulares por parte del ex-alcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo, y su esposa; adquisición por parte de éste y de la concejala de Pineda de Mar, Carmen Aragonès, de consultorios públicos muy por debajo de su valor real; pago de 720 mil euros por informes inexistentes al ex-presidente de los hospitales de Blanes i Calella, etc, etc, etc. Así lo cuentan, y documentan, en esta carta.
Y ahora Josep Maria Via, miembro del consejo de administración de la empresa que gestionaba los hospitales de Blanes y Calella cuando tuvieron lugar dichos escándalos, asesor, también, de Artur Mas y con relaciones estrechas con varios de los implicados en los casos ahora descubiertos, los denuncia por “atentar contra su honor” y les pide 20 mil euros de indemnización. Pero, ¿contra qué honor se atenta aquí? ¿El del Sr. Via y sus “amigos” involucrados en dichos escándalos, el de unos periodistas que buscan la verdad y se la juegan por ello o el de un “pueblo” que ha sido robado por aquellos que dicen gestionar como “los mejores” las arcas públicas?
El trabajo de investigación destapado por la revista Cafeambllet ha corrido como la pólvora en las redes sociales. El vídeo que ellos mismos elaboraron, “El robo más grande de la historia de Catalunya”, explicando su trabajo, alcanzó en pocos días las cien mil visitas. Y al ritmo que su “eco” crecía, aumentaron las amenazas, las querellas, el material censurado en internet, las revistas retiradas en hospitales de la comarca. Se trataba de una verdad incómoda.
Ayer el presidente Artur Mas adelantó los comicios en Catalunya y, más allá de instrumentalizar las legítimas aspiraciones soberanistas del pueblo catalán para sacar rédito electoral y tapar su virulenta política de recortes, tal adelanto le resultará muy útil al partido de Mas para poner fin a la comisión parlamentaria que tenía que investigar dichos escándalos y en la que tenían que comparecer varios de sus implicados con vínculos estrechos con CiU así como el actual consejero de salud Boi Ruiz. La disolución del Parlament significa acabar con la comisión antes de que ésta empiece a andar.
“Periodismo es imprimir alguna cosa que otro no quiere que se imprima. El resto son ‘relaciones públicas’” decía George Orwell. Con esta frase Marta Sibina y Albano Dante se despedían en una carta que mandaron recientemente pidiendo apoyo y difusión ante una “justicia” que hoy les lleva frente a los tribunales. Esperemos que nunca nos falte el “café con leche”, un “café con leche” amargo para los de arriba y dulce, rebelde y desobediente para los de abajo. Sólo así cambiaremos las cosas. Aunque a más de uno se le atragante la bebida.
:::::::::::::::::::
“Volen instal·lar-nos en la por, però avui ja som més lliures”
DAVID FERNÀNDEZ | 27/09/2012
Hi ha moltes maneres de matar, escrivia Brecht. I n’hi ha moltes de censurar. CiU ho sap. Avui, l’Albano i la Marta compareixen davant la justícia com a acusats. No estan sols: els acompanya una concentració solidària d’un centenar de persones. Motiu? Haver destapat la densa trama de corrupció sociovergent de la sanitat pública catalana. A les impulsores de la revista ‘Cafèambllet’ les ha denunciades Josep Maria Via, assessor d’Artur Mas. I com passa sovint a l’oasi català, seuen primer a la banqueta les persones que denuncien la corrupció que no pas les que la perpetren. Encara més. CIU i PSC han impedit la compareixença dels periodistes de ‘Cafèambllet’ al Parlament. De tot plegat n’hem parlat amb la Marta.
RAMON SERRA
Fa dos anys, vau aixecar la catifa del negoci de la sanitat pública
Fa dos anys, vam començar a preguntar, a demanar informació, a voler saber detalls sobre el que es feia amb els diners dels hospitals de Blanes i Calella. La primera cosa que vam descobrir és que hi havia molta gent treballant per amagar informació. El primer que vam trobar sota la catifa va ser opacitat… tota la resta és conseqüència directa d’aquesta opacitat.
Com és possible aquest negoci i amb quants silencis còmplices?
Els escàndols que estem coneixent ara sobre la sanitat catalana no haguessin estat possibles sense una potent sociovergència sanitària. El primer control que ha fallat davant les irregularitats és el principal en una democràcia: el dels partits que es fiscalitzen els uns als altres. Un exemple escandalós és el del cas Crespo, en què CiU i PSC van treballar activament per tapar les gravíssimes irregularitats que va trobar la Sindicatura de Comptes i que van costar 2,4 milions d’euros als hospitals de Blanes i Calella. Quina creieu que és l’estratègia de qui us denuncia? Respondre a una denúncia judicial és un procés desgastant, car i emocionalment dur. Suposo que la idea és doble: per una banda, donar un cop a qui ha trencat un silenci i, per l’altra, avisar els pocs que també n’estan parlant. Volen instal·lar la por d’escriure, la por d’opinar…
Com afronteu el judici d’aquest dijous?
És una barreja de nervis i incredulitat. Hi ha moments en què no et pots creure que això estigui passant. Tot plegat és força surrealista. Però, d’altra banda, l’enorme onada de suport que estem rebent és molt reconfortant: ens ha ajudat a establir contactes, a conèixer gent, a aprendre molt…. Des d’aquest punt de vista, quasi caldria donar les gràcies al denunciant…. Avui, som més forts, estem més acompanyats i…. tenim més fonts…
L’intent d’ofegament econòmic no és l’únic senyal, oi? Darrerament, ‘Cafèambllet’ desapareix de determinades dependències…
Ens ha impressionat molt. Hem pogut filmar i demostrar que, a l’Ajuntament de Calella o a l’hospital de Blanes, les nostres revistes desapareixen. És increïble la por que té l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, a la informació. És impressionant la por que tenen els gestors dels hospitals… Heu adoptat el lema ‘Hem fet el que hem pogut’. Què heu fet? Perquè hem estat fidels a les nostres consciències i, d’aquí uns anys, podrem mirar-nos a la cara i dir-nos-ho. A més, aquesta primera part del procés l’hem fet bastant sols, però de seguida t’adones que, per fer front a un problema enorme i sistèmic com el que té sanitat pública, cal estar organitzats. Cal una resposta periodística i ciutadana global, cal fer créixer propostes alternatives, participar i prendre com a propis els mitjans de comunicació que sí que estem fent la feina.
Tot poder requereix control, mordassa, càstig. Com reviviu la censura al segle XXI? Quin és l’antídot? L’antídot perfecte és més difusió.
Internet ha obert una porta que cada cop s’està fent servir més i que fa molta por al poder perquè no la pot controlar: la comunicació massiva entre iguals. De vegades, intento imaginar gent com Rodolfo Walsh (periodista argentí desaparegut el 1977) amb un mail i un compte de Twitter! Sincerament, crec que ja estem guanyant la batalla de la difusió d’informació.
::::::::::::::::::::::::::::
Teresa Forcades, CATAC i CUP es solidaritzen a Reus amb Cafè amb Llet
Avui al matí a l’Ajuntament de Reus, Damià Vernet del sindicat CATAC-CTS i David Vidal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), han realitzat una roda de premsa, en la qual han fet públic el seu compromís en la lluita contra la corrupció en la sanitat pública.
En aquest sentit, han presentat tres propostes que posaran en coneixement de la ciutadania de Reus, el treball que estan realitzant conjuntament CATAC-CTS, CUP i Cafè amb Llet per posar al descobert “el major robatori de la història”, tal i com ho van batejar aquests darrers en un vídeo al YouTube que va superar les 100.000 visites.
La primera d’aquestes propostes és la publicació de 40.000 exemplars de la revista “Què està passant a la sanitat catalana”, que s’està repartint arreu de la Comunitat Autònoma de Catalunya des de la passada Diada Nacional de l’11 de Setembre. En aquesta, es posa noms i cognoms, a un entramat públic-privat que envolta el sistema sanitari públic català, encapçalat pel propi president de la Generalitat Artur Mas, el Conseller de Sanitat, Boi Ruiz, i l’ex-president de l’ICS, Josep Prat.
La segona d’aquestes iniciatives, és la xerrada que la CUP de Reus ha organitzat aquest divendres a 2/4 de 8 del vespre al Centre de Lectura, amb Teresa Forcades i els editors de la revista Cafè amb Llet. En aquesta es parlarà dels continguts de la publicació, així com dels lligams entre el sistema sanitari i les empreses farmacèutiques, que anirà a càrrec de Forcades.
En aquesta xerrada, els editors de la revista Cafè amb Llet, explicaran la denuncia que han rebut per part de Josep Maria Via, assessor en matèria de sanitat del govern de la Generalitat, i que està sent defensada pel seu advocat, Francesc José María, el qual va ser secretari d’INNOVA durant diversos anys.
El proper 27 de setembre, es realitzarà el judici a la Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet del Llobregat, que es preveu que serà la primera batalla judicial contra aquest entramat de l’àmbit sanitari, en previsió de nous processos judicials arran de les denúncies de la CUP de Reus i la CUP de Barcelona, contra Josep Prat i Ramon Bagó, respectivament.
I, la tercera activitat organitzada, és l’organització d’un autobús des de Reus i Tarragona, per assistir el dia 27 al judici contra Cafè amb Llet, per tal de mostrar la solidaritat amb els seus editors. De moment, ja està confirmat una altre autobús des de Girona, i es preveu que l’assistència a aquest judici sigui massiva, tenint en compte que a la vista prèvia ja s’hi van concentrar més de 300 persones.
—
Salut i consciència!
Jordi
http://vimeo.com/user1361588/videos
:: http://entrebits.blogspot.com/ ::
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
ESPAI LLIURE DEL MUNTATGE «SIDA»
«El present és d’ells; el futur és meu»
Nikola Tesla (1856–1943)