«L’art de la mediocritat» + «Una conxorxa d’enzes»

A la pàgina web del diari Segre els han penjar en la seva versió reduïda, en forma de carta al director.

Una conxorxa d’enzes

Són de lliure distribució.

😉

Salut i recerca conscient!

Jordi

::::::::

Dimecres, 18 de març de 2015

L’art de la mediocritat

Enric Mas

Cada cop que surt a la venda un nou invent penso en Victor Wouk, un enginyer i inventor tan perseverant com visionari, el qual, enmig de la crisi del petroli dels 70 i d’un programa d’ajuts per causes mediambientals, va ser capaç de dissenyar i fabricar artesanalment un cotxe híbrid (gasolina-elèctric) que era capaç de reduir 20 cops la contaminació i més de la meitat el consum. Llavors, l’Agència de Protecció Ambiental (EE.UU.) va dir que no li donava l’ajut. Ho havia fet massa bé: havia investigat durant anys i s’havia acabat la crisi del petroli. Ja no interessava. Hauríem d’esperar 25 anys fins veure comercialitzat el primer cotxe híbrid (japonès). 25 anys perduts i els EE.UU. a la cua mediambiental. Quins genis… Hi ha centenars d’exemples similars, com la Philips i el sistema Vídeo 2000, massa avançat per l’època. També ho van fer «massa» bé i invertint «massa» temps. Totes les empreses van aprendre la lliçó: a partir de llavors calia fer les coses ràpidament i malament.

Fins aquí podeu pensar que és una obvietat. La sorpresa és que la «nostra» administració fa el mateix. Fa molt de temps que és una empresa, una multinacional. Un petit exemple és la TDT: venuda com la joia de la interactivitat. Resulta que el govern espanyol (i la resta) volien una implantació ràpida de la TV digital (llicències milionàries de telefonia, de televisions, corruptela…). Resultat: 30 milions de sintonitzadors TDT venuts, el 90% no permeten la interactivitat. Només l’última reestructuració de la TDT ha costat una mitjana de 23 euros per llar (pagats pels ciutadans). I si volem interactivitat, a comprar un altre sintonitzador de TDT (o un televisor nou) d’aquí poc.

L’administració ha fet de la mediocritat un art. En lloc de millorar, la norma és «adaptar» les lleis al servei de la mediocritat. Fer de la mediocritat un negoci corrupte totalment legal. Ara comprenc que cap administració, cap govern, cap parlament té la intenció de preocupar-se pels seus ciutadans ni pel medi ambient. Sempre hi haurà coses més importants. Quins (altres) genis…

Diari SEGRE (on line)

Carta

Una conxorxa d’enzes

Enric Mas

Tot el que m’ha arribat a les mans sobre l’etern tema de l’administració i de les retallades ha estat escrit per crítics, una part dels quals es complany a si mateix, i els de l’altra no deuen costar gaire cars. Molts culpen als de fora de tot el mal que passa dintre, com si l’opinió pública costés gaire de canviar. I llavors, jo plantejo: per què l’administració (i la gran empresa, com la banca, insisteixo) no funciona ni ha funcionat mai correctament? Per quin estrany motiu, el rovell dels engranatges afecta un departament, un altre, a tots; afecta una administració i una altra al país; una administració i una altra a l’estranger durant dècades!? Molt senzill: perquè interessa. Ens ho hem de posar al cap: una administració que funcioni correctament no la vol cap estat, i tantes altres coses… (us sona l’obsolescència programada?). A l’analitzar amb una mica de criteri el tema dels treballadors, es pot veure clarament com a l’administració li interessa tenir tota aquesta gent a qui li encanta la rutina, el no avançar, l’immobilisme etern, que desprestigia el col•lectiu (és un ésser arrogant, un Dorian Gray), influint, limitant, barrejant-se (barallant-se també) amb la resta de treballadors. I els principis d’igualtat, mèrit… (?) i capacitat ja no se’ls creu ningú. Té a veure amb què busca l’administració (o la gran empresa) i ja tenim massa dades (i massa anys) per saber què busca. Si afegim psicotècnics a les proves, llavors ja fa riure: us penseu que serveixen per descartar tipologies de gent? Al contrari, serveixen per caçar una tipologia concreta de personatges, anomena’ls Dorian o, com millor els qualifica J. K. Toole, una colla d’enzes. Si l’administració funciones bé, no podrien justificar les tisorades i els cops de pal que estan donant, i en dècades, no creieu que es pot canviar d’opinió sobre l’administració, que la gent no és sensible al bon funcionament? Vinga, siguem seriosos.

—