L’Espanya castellana o, millor, l’Espanya madrilenya o, encara millor, l’Espanya de la endogàmica camarilla politico-funcionarial-usurero-jurídico-militar-eclesiàstica de Madrid, es va constituir usurpant en tots els àmbits els fets de la Nació Catalana durant segles (set? vuit?).
Al costat de la Inquisició es va anar construint un gran aparell de traducció, pressió, censura, falsificació de fets i de personatges, edicions fictícies, retoc de pintures, apropiació de símbols i banderes, etc., que es va anar aplicant a les obres, als autors i als fets del moment (la primera llei de censura detectada és de 1501), cap endavant i també cap endarrera (la primera obra que s’ha trobat ja traduïda del català al castellà és “El cantar del Mio Cid”, “Mio Cid” per cert nat a València i per res a Burgos) i a tots els àmbits (polític, militar, nàutic, científic, intel·lectual, artístic, espiritual,…).
Gràcies al Institut Nova Historia (www.inh.cat) i a l’equip agrupat entorn al filòleg Jordi Bilbeny (i als esforços d’altres centres i investigadors des de fa moltes dècades), s’està concretant la resposta a la perplexitat que, tant a texts de fa segles com a texts de fa pocs anys, manifesten alguns autors castellans en termes d’aquest tipus: “Sorprende cómo en poco tiempo el Reino más pobre de Europa se convirtió en una potencia mundial admirada en el orbe entero”. La solució és que en aquest “poco tiempo”, “el Reino más pobre de Europa” es va apropiar de l’imperi que havia anat construint la Nació Catalana, i en el que, efectivament, no és ponia el sol…
L’associació Plural-21 (www.plural-21.org) ha organitzat tres Cicles sobre aquest enorme procés de falsificació de la Història, i d’usurpació de l’obra, de la Nació Catalana. El I Cicle (17 febrer a 24 març 2011) va constar de sis conferències d’en Jordi Bilbeny sobre “Història i censura”. El II Cicle (22 setembre a 22 desembre 2011) va abordar en 14 conferències diferents aspectes que demostren “La conquesta catalana d’Amèrica”. El III Cicle (4 octubre de 2012 a 21 març 2013), de 23 conferències (les sis primeres ja estan penjades al Web de Plural-21), va començar a donar la “Panoràmica d’una falsificació de segles, en els cinc continents i en tots els àmbits” i a proporcionar “ELEMENTS PER A UNA VERITABLE HISTÒRIA DE LA NACIÓ CATALANA”:
*L’escut d’armes de “Leonardo da Vinci” eren tres pals vermells sobre groc, i al fons del retrat de “La Gioconda” hi ha les muntanyes de Montserrat i a l’esquerra els meandres del riu Llobregat
*“Erasmo de Rotterdam” era Ferran Colom, fill de Cristòfor Colom amb la seva segona muller, la princesa Felipa de Coïmbra
*“Santa Teresa de Jesús” era una Cardona, i va ser 41 anys la priora del Monestir de Pedralbes,
*L’ “Emperador Carlos V” va viure i morir al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona
*Aproximadament un 80% de la literatura del “Siglo de Oro” està traduïda del català (començant per “El Quijote”; i cal tenir present que “Tirant lo Blanc” estava traduït al castellà des del 1511 i va ser publicat com a “Clásico castellano” fins trobar-se el primer original en català a Itàlia el 1873)
*Etc., etc., etc.
Davant dels que en prou feines s’atreveixen a reconèixer que “Cristóbal Colón” era català, està sortint a la llum la coherència intrínseca que exigeix que la falsificació d’un personatge d’aquesta importància històrica té forçosament que anar acompanyada de la tergiversació de tot el seu entorn, i que la apropiació d’una empresa tan influent com “el descubrimiento de América” té que formar part d’una usurpació moltíssim més gran. I aleshores resulta que durant dos cents o més anys, “España” era la Nació Catalana, i “el español” (per cert, perquè no “españón”?) era el català. I que ni la ñ és castellana, doncs hi ha documents catalans en que nn s’abrevia posant una titlla sobre una n.
Ajuda això a comprendre la vella visceral ‘incomprensió’ de l’España-madrilenya cap a Catalunya?
Qui vulgui aprofundir, trobarà articles, llibres, DVD,… a www.inh.cat, www.plural-21.org, etc.
CONCERT PER LA LLIBERTAT Barcelona, 29 de juny de 2013