GRÀCIES, GRACIAS, THANK YOU I GO HOME!!

Gràcies a la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Fira de Barcelona, Cambra de Comerç de Barcelona, Gremi d’Hotels de Barcelona, Turisme de Barcelona, Aeroport de Barcelona-El Prat, Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana, Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat i al Mobil World Congress de Barcelona, per haver-nos fet un regal amb conseqüències més nefastes que els JJOO’92 o que el Fòrum BCN 2004.

Gràcies per haver convertit, millor dit, accentuat i encara més, dimensionat, amplificat, publicitat i engrandit, els beneficis de les noves tecnologies de la comunicació mòbil, per a més honra de les grans multinacionals (autèntics imperis de la globalització, amb guanys astronòmics, de mils de milers de milions de dòlars) i per persuadir-nos, més encara (ja érem alumnes molt aplicats abans del Congrés, líders a Espanya i en segons quins àmbits líders a Europa, en penetració de les NTIC..) que tot, absolutament tot, per tant amb una perspectiva totalitària ho tenim que anar fent progressivament amb mòbil, amb mobilitat i amb moviment. Es a dir, que els suposats 300 milions d’euros que s’han quedat a BCN gràcies a aquest Congrés, no son res comparat amb els impactes socials, culturals, pedagògics, polítics i ideològics que comportarà aquesta contaminació de “mobilitat”.

De fet, cal afegir als agraïments abans esmentats, la exquisida, diària i persistent propaganda i divulgació de les NTIC i les 2.0 que es fa mitjançant la TV pública catalana, que recordem no es privada, ni comercial, doncs la paguem entre tots. I també la creació d’opinió que per terra, mar i aire fa la UOC ja fa anys,  que també és una Universitat pública, i en canvi s’ha convertit en un bon think tank que dona cobertura ideològica a aquest tsunami totalitari i comercial, mitjançant bons suports a les tribunes dels mitjans de comunicació privats.

Anem a veure en clau una mica d’humor polonès, i millor s’entengui irònicament aquesta crítica social, normalitzada fa temps a altres països més avençats que el nostre en cultura democràtica, qualitat de vida, benestar social i drets socials i econòmics, etc., quines innovacions, avantatges i noves aplicacions ha deixat el World Mobil Congress a Barcelona, per tal que estiguem més entregats encara en dedicar i centrar la nostra vida en aquesta nova religió (sí, he dit religió i això que molta de la gent usuària es declara contrària a la militància -curiosa paradoxa- i  no poca, atea…pot ser es que li falta alguna cosa?…(materialisme dialèctic o materialisme científic, connectar amb la realitat i no amb el node, xarxa o núvol?) i omple aquest buit amb aquest nou fonamentalisme). Anem a veure (inspirat amb la informació post WMC d’aquests dies):

Millor dispositiu mòbil: La innovadora Txang-Sung Galaxia Camera. Ideal per a no-líders socials (ara diuen que no han d’haver-hi líders, però com a la vegada es necessiten, aquesta nova eina permet fer veure que no ets líder, mentre a la vegada lideres, dirigeixes, talles el bacallà, mous les cireres, treus i poses reis, peons o alfils, etc. Si a més ets un no-líder social, i el tipus d’acció política que realitzes es global-global, no global-local, es reactiu i no proactiu (anti-tot, per dir-ho més clar), es agitatiu i no reflexiu, etc. és fins i tot anti-partit…amb lo qual et barreges amb l’anti-política regnant, llavors fins i tot, ets ben vist pel sistema. Lògicament…

Millor app per consumidors: L’aplicació de Feisbuk per a mòbils. Especialment dissenyada per a les noves generacions “Tahrir”, 2.0, etc. i els que els hi agrada la societat líquida, el moviment, l’entrar i sortir, etc i no suporten compromisos, ni responsabilitats, ni presencia continuada. De fet són els veritables Ni-Ni. O Sí-Sí: connexions virtuals, mumble, titan-pad, wifi constant, twitter, facebook, places (amb tauleta), etc. En qualsevol cas tot volàtil, líquid, single i mòbil. Kleenex. Més d’un no-líder social es tindria que llegir “Societat Líquida”, de Zigmunt Bauman. De fet, aquest analista, fa pocs mesos deia en una entrevista, que la alternativa a l’actual situació de crisi a Espanya, no vindria donada pel 15-M…Oído cocina…

Millor app per empreses: Nevernotes, un excel·lent gestor de notes al núvol. Ideal per a totes aquelles persones, activistes o no (de fet creixents dirigents de totes les esquerres) que estan tan permanentment connectats a la xarxa, que sembli estiguin als núvols o parlant amb un Oracle sobrenatural. De fet, estan fins i tot més pendents del seu aparell que de la reunió, conversa o decisió que s’està prenent en aquell moment. Van tan darrera de la darrera informació, que els desborda la saturació d’informació i la velocitat d’aquesta i no els permet digerir amb perspectiva la realitat…I ells que sí tenien estratègia… l’estan perdent, més enllà de si aquesta estratègia es la més adequada en aquests moments …

Millor aplicació: Hace, una gran xarxa social per a conductors. Una veritable eina o com diuen els fonamentalistes “la Herramienta”, el no va más, fins la propera innovació clar, que permetrà conduir les múltiples i variades manifestacions actuals contra tot, pels manifestòdroms habituals, sense que s’hagi d’avisar a la policia. Estaran tan ben conduïdes a distància i seran tan previsibles, que ni caldrà servei d’ordre. De fet no caldrà ni cridar, de fet no caldrà ni anar-hi que es el que comença a fer ja alguna gent, cansada de tant despropòsit multicolor, multicultural, multipolar, tutti-frutti i degudament desordenat dins d’un ordre. Recordem no hi ha líders, no hi ha objectius, no hi ha programa, etc. etc.

Aplicació més innovadora: Xoc!, Shock!, Txoc!. Una campanya interactiva. Ideada per multiusos, tan per recollir signatures sense baixar de l’autobús, fer-ho còmodament des del sofà de casa, de despertador matiner per saber a quina manifestació et toca anar avui, doncs com que estàs a l’atur o prejubilat, be t’has d’entretenir d’alguna manera. Ideal per consumidors de Twitter que creguin com creu un convers del 2.0 que piulant es pot fer la revolució: “Twitter es com la vietnamita o el ciclostil d’abans, però arribes a molta més gent”. Interessant el però que se li escapa al no-líder social. Pot ser que l’inconscient li estigui dient allò que també cantàvem en aquella època “No es això, company, no es això”.

Millor “smartphone”: El Txang-Sung Galaxia N000 es va emportar el premi més preuat. Autèntica joia per la vella ja generació Blackberry, especialment per la corrent Blackberry del PSC (ara ja al bagul de la història) que creia, va imposar i dirigir una campanya 2.0 davant les eleccions autonòmiques del 2010, on el PSC i el Monti (lla) van acabar com el Titanic. Cinc dies abans de finalitzar la campanya, els Blackberry van caure que el Monti, tenia que fer carrer, mítings, entitats, mercats i que el contacte amb la gent (o sigui la presència) era imprescindible per intentar capgirar els sondejos. Al contrari que en la darrera campanya d’Obama, el cap de campanya del PSC va apostar-ho tot a internet i les 2.0.

Millor mòbil senzill: Noquiha Axa 305, el mòbil barat per mercats emergents. Una oportunitat que no cal exportar a India, Xina o Brasil, aquí mateix tenim el 50% de població jove en atur, que en atur o no, està molt ben “orientada” al consum d’aquests apps, internet, mòbils, xarxes 2.0. Per tant, es un forat de mercat enorme, igual que tota la població en procés d’exclusió social i analfabeta funcional, que estarà entusiasmada de seguir sent pobre, sense feina, sense casa i sense futur, però pot tenir un mòbil (després ja vindrà tot lo altre..). Si cal, fins i tot es pot oferir formació gratuïta a càrrec de la Fundació Mòbil World Capital a aquests col·lectius. ). M’hi jugo un sopar al 7 Portes a que això es farà tard o d’hora.

Fabricant de l’any: La corifea Txang-Sung, que ha acaparat varis premis. Gràcies a aquesta multinacional, aviat podrem navegar per internet dins la banyera, participar horitzontalment amb tot el món mundial (excepte al Consell de barri o de Districte que ningú sap on està), saber via aplicació GPS on està la manifestació més guai (per poder “anar-hi” ràpidament, no en persona, si no amb streaming), poder adherir-te a la última campanya de Change.org sense baixar de l’autobús, poder estudiar un Màster on-line (sense professor, sense llibres, sense classe i sense alumnes, tot al núvol) o compartir la sensació aquella de “que encantados estamos de habernos conocido” doncs sempre som els mateixos…

Millor “tauleta” mòbil: Premi per Guguel i Atchús per la Sexus 7. Segur que els experts ja saben dir “sexe”, però això es molt més, ja tenim la millor “viagra” per situar-se al capdavant i ben amunt de qualsevol plataforma, moviment, partit o sindicat (alternatiu o tradicional, moderat o revolucionari), dona igual. Es pot constatar al 90% d’organitzacions i moviments de tots els signes (i per tant no limitat als moviments) que els responsables, coordinadors, etc. amb lideratge de fet o de dret, amb càrrec o sense càrrec però que dirigeixen, condicionen, influeixen i acaben marcant o modulant les pautes, les estratègies i l’acció política són els experts, els cracks, els no-líders de les 2.0.

Millor infraestructura mòbil: Premi novament a Txang-Sung per la seva xarxa Smartes LTE. Amb aquesta eina, tots els empresaris i experts amb internet, free-lance i cracks, “secretes” i think-tanks, hackers i ciberactivistes, etc. etc. ja podran crear, generar, induir, implementar, etc. amb pocs recursos i menys diners encara, un moviment social, una plataforma, una cortina de fum o una fugida endavant, en qualsevol moment, a qualsevol lloc i de forma simultània. Ara se sap qui ha darrera del Beppe Grillo (un empresari d’internet), però hores d’ara encara no sabem qui va confluir amb qui abans del 15-M, i qui va influir amb qui abans del 15-M…Per altra banda, l’esquerra segueix acomplexada amb el 15-M…prefereix seguir pensant que d’aquí pot pescar vots, mentre els segueix perdent del seu electorat tradicional. Per quantificar-ho una mica, per cada vot que pot pescar del magma meelting-pot/moviments socials, en perd de cinc a deu del seu electorat tradicional. Clar que pot ser ja no sap quin es el seu electorat…

Fins aquí l’humor i la sàtira política, ara la reflexió:

“Allí donde las cosas se mueven con demasiada rapidez, nada puede estabilizarse, juntarse ni crecer”                                                          John O’Donohue

“Mucho facebook, mucho twitter y nada que decir”.

Michael Watleig. Director de “Woodstock”.

“Los ciber-activistas tan críticos dentro de la Red con lo político, son muy acríticos con la Red”

Jordi Romañach. Periodista

“El argumento según el cual, cuando vemos la red 2.0 en términos religiosos, y cuando la impregnamos de nuestra necesidad imperativa de trascendencia personal, ya no somos capaces de verla de manera objetiva, es sencillamente irrefutable”

Nicholas Carr

“Hoy no son las ideologías las que transforman la sociedad, son las tecnologías las que transforman las ideologías”

Aldous Huxley

“Los seres humanos de hoy, vamos renqueando, persiguiendo nuestra propia fantasía. No podemos alcanzarla nunca y por ello nos derrotamos a nosotros mismos, por el medio más simple: la velocidad”

John O’Donohue

“Les NTIC i les xarxes virtuals, estan apropant-nos la gent més llunyana a nosaltres, mentre ens allunyen de la gent més propera (amb la que cada vegada tenim menys temps, espai i coses a compartir)”

Andrew Keen

“Los nuevos movimientos postmodernos y contraculturales de hoy, nostálgicos, que no herederos, de la cultura hippie de los años 60, todavía no han entendido que la Red tiene más que ver con los negocios, que con la conciencia y que es más un centro comercial que una plaza pública”

Nicholas Carr

“El vínculo dialógico con nuestros iguales, responsables de su y nuestra historia, facilita por sentido de pertenencia y compromiso, el vínculo que se sigue construyendo con su y nuestra presencia”.

Paulo Freire

“Presencia: presente con esencia”

Claudio Naranjo

 “La Red no ayuda a participar, sí a comunicar, no a motivar, sí a estar informado, no a la concienciación, sí a la disipación ideológica. Si tan “revolucionario” fuese el uso de las redes 2.0, con el paro juvenil que hay, España ya hubiera saltado por los aires y el incendio del Reichstag sería un juego de niños”

Toni Sala.

“La suma de minorías sociales, no ya de individuos, no sólo no da una mayoría social, si no que incluso puede dar suma cero” Michel Weivorka

“Desde que la humanidad ha dejado de creer en Dios, no es que ya no crea en nada, es que ahora se lo cree todo.”

G.K. Chesterton

tonisala@ono.com  BCN-L’H març 2013

Compartir

Tags:

Comments are closed.

MULTIMEDIA


Warning: Invalid argument supplied for foreach() in /homepages/32/d402006636/htdocs/wp-content/plugins/wp-ui/inc/widgets.php on line 192

Contadores PLC

La asociación ENSALUD informa

Campaña informativa sobre los contadores PLC

Consejo General Médico Austríaco exige la prohibición de los 'Contadores Inteligentes'