Programa “Quèquicom” sobre calendaris. Recomanable pels crítics amb “Zeitgeist” (2007)

Recordem que “Quèquicom” és un programa didàctic sobre la versió oficial de quasi tot.
Doncs bé, dit per boca d’un vell capellà, teòleg i matemàtic: les festes “catòliques” es posaven a sobre de les anteriorment existents (no és pas cap secret) tapant festes “paganes”, i la més clara és la de NA-DAL… perquè el sol torna a ANAR-A-DALT, cap amunt, perquè a partir d’aquell dia, passat el solstici d’hivern, el sol ja torna a pujar, a agafar cada dia més altura en relació a l’horitzó.
“Del Nadal del Sol Invicte es va passar al Nadal del Salvador” (minut 24)
Més clar…
Doncs sí.
Encara es diu més clar: diumenge era el dia del sol (sunday) però Constantí ens el va canviar pel de dia del senyor.
No veure ara que el “cristianisme” només és un altre mite solar mal copiat i pitjor dissimulat és ja no voler-ho veure.
També s’hi explica: l’origen i evolució del nostre calendari; els canvis d’ordre dels mesos, dels seus noms, de la seva quantitat de dies; els noms planetaris dels dies de la setmana; el calendari maia del compte llarg…
Interessant en general.
😉
Afegeixo un breu (2 minuts) complement trobat per la xarxa: el canvi del calendari julià al gregorià es va fer per tornar-lo a fer coincidir amb l’astronòmic gràcies a… un observatori solar del Vaticà!
http://www.dailymotion.com/video/xuhu5z_el-cambio-del-calendario-juliano-al-gregoriano_tech
https://dl.dropbox.com/u/44392480/Misterios%20-%20El%20Calendario.mp4
Un efecte secundari d’aquest canvi és que totes les efemèrides dels fets anteriors son falses, o sigui, mogudes 10 dies.
Per exemple, no és cert que el “descobriment” d’Amèrica fos en el nostre 12 d’octubre.
Hehehe!

Adjunto també una interessant entrevista a una investigadora carregada de raons: «Jesús no fue un personaje histórico»«Jesús no fue un personaje histórico» – Acharya S. MAS ALLA num.202 (diciembre 2005)

Bona Carbassada, que tampoc se la van inventar els americans aquesta festa!

😉

Jordi
:::::::
http://www.tv3.cat/videos/4288510/El-calendari-de-la-fi-del-mon

Quèquicom

16/10/2012

30.13


El calendari de la fi del món

És cert que el 21 de desembre del 2012, segons el calendari maia, arribarà la fi del món? Però, i si els càlculs estan equivocats i no som a l’any que creiem?
http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=47836

El calendari de la fi del món


És cert que el 21 de desembre del 2012, segons el calendari maia, arribarà la fi del món? Però, i si els càlculs estan equivocats i no som a l’any que creiem?

Per què Nadal se celebra la nit més curta de l’any? I com és que no coincideix amb el dia 1 de gener? Per què el dilluns es diu “dilluns”, i la setmana té set dies?

Aquestes i altres preguntes sobre el calendari es resolen en aquesta edició del “Quèquicom”.
La reportera del programa Georgina Pujol en treu l’entrellat amb Francesc Clarà, expert en rellotges solars; Jordi Aloy, responsable del Planetari Cosmocaixa; Anton Aubanell, director de Creamat, i mossèn Francesc Nicolau, matemàtic i teòleg.


Estrena 16 d’octubre

Tots els calendaris tenen en comú una cosa: intenten ajustar l’any observant els fenòmens naturals. Des de temps remots, l’home ha estat molt pendent del Sol i del temps perquè d’això en depèn l’agricultura. Era molt important saber quan era el temps de collir i de sembrar. Per exemple, els antics egipcis van començar a observar que les crescudes del riu Nil eren periòdiques. I com que d’això en depenia la seva vida perquè hi havia inundacions, van descobrir que l’any té 365 dies. I ho van fer gràcies a l’estel Sírius, el més brillant del cel, ja que apareix arran de l’horitzó abans de la sortida diària del Sol. I de manera força precisa.

Cap d’Any

El celebrem l’1 de gener perquè Segeda, un poblet celtibèric (a prop de l’actual Calataiud) volia ampliar el seu territori, i el senat romà no s’ho va prendre bé. Per aquest motiu els romans els van declarar la guerra, i els van enviar un exèrcit de 30.000 homes, sota el comandament del cònsol d’aquell any, però no aconseguien guanyar-la, tot i que dominaven els territoris dels voltants.

En aquells temps, l’inici de cada any se celebrava el 21 de març, quan a Roma es nomenava el càrrec de cònsol, però van avançar dos mesos les dates d’aquest nomenament per poder sotmetre el poble celtibèric de Segeda i després poder anar a Hispània i guanyar l’altra guerra que disputaven allà.
Aquest fet va provocar que des del 153 abans de Crist fins al dia d’avui, Cap d’Any es comencés a celebrar a principis de gener i va portar un desequilibri en el calendari que van haver de corregir.

L’origen del nostre calendari

La reportera Georgina Pujol visita el Museu de Badalona amb l’Anton Aubanell, professor de Matemàtiques i responsable de Creamat, per comprendre com els romans van començar a organitzar els dies del calendari. La paraula calendari ve de la paraula “kalendarium”, que era el llibre de comptes on s’anotaven els interessos mensuals dels préstecs. Aquests deutes es pagaven el primer dia de cada mes, és a dir, a les calendes. Igual que en l’actualitat.
Els romans van fer diferents reformes, però la primera referència fiable d’una cronologia totalment romana és del 450 abans de Crist. El segon rei de Roma, Numa Pompili, va ser qui va fer el primer calendari romà. Però després va venir el de Juli Cèsar, i més tard el d’August. De fet, el nom i l’organització dels mesos els el devem a ells.
Però la reforma definitiva, la que ha fet que tinguem el calendari tal com el coneixem avui, és la del papa Gregori XIII. Aquest és el que va aconseguir que la realitat astronòmica no fos diferent del còmput del temps. S’havia de canviar el calendari julià, que era el que s’havia seguit en tot el món cristià des del segle I abans de Crist. I ho va fer eliminant deu dies del mes d’octubre del 1582, de manera que del dia 4 es va passar al 15 d’octubre, com si res.

L’any bixest

La Terra triga 365 dies, 5 hores i 48 minuts a fer la volta al Sol. Al cap de quatre anys, aquestes gairebé 6 hores es converteixen en un dia extra. I en afegir-lo al calendari diem que aquell és un any bixest. Però com que en realitat no són 6 hores completes, tot i que ho comptem així, anem acumulant aquest error. I al cap de 100 i 400 anys ho hem d’anar corregint. I tot perquè en comptes d’adaptar-nos al ritme de la Terra, ens entossudim a fer-ho com nosaltres volem.

Els maies

Jaume Vilalta explica a plató el funcionament del calendari maia: com calculaven el pas del temps, els dies, les setmanes, els mesos, els anys o els mil·lennis. I revela si, segons les interpretacions que se n’han fet, el dia 21 de desembre serà la fi del món.

Salut i consciència!Jordi

http://vimeo.com/user1361588/videos
:: http://entrebits.blogspot.com/ ::
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

ESPAI LLIURE DEL MUNTATGE “SIDA”

«El present és d’ells; el futur és meu»

Nikola Tesla (1856–1943)

Compartir

Comments are closed.

Contadores PLC

La asociación ENSALUD informa

Campaña informativa sobre los contadores PLC

Consejo General Médico Austríaco exige la prohibición de los 'Contadores Inteligentes'