“Singulars”: «Oligarquia financera i poder polític»


“El poder polític i econòmic se’l reparteixen l’Opus Dei i els Legionarios de Cristo”

Per fi algú incorpora les sectes catòliques al problema!
I en una explicació del que coneix de primera mà…

Salut!

Jordi

:::::::

http://www.tv3.cat/singulars

http://www.tv3.cat/videos/4472592

Singulars
20/02/2013

Manuel Puerto Ducet: Oligarquia financera i poder polític

http://blogs.tv3.cat/ensingular.php?itemid=49348

Manuel Puerto Ducet és professor mercantil i economista per la Universitat de Barcelona. Membre numerari de l’Institut Espanyol d’Analistes d’Inversions i exconseller de la Societat d’Inversions i Fons d’Inversió del Grup Central-Hispano. És fundador i exdirector regional a Catalunya i Balears de Banif, entitat de banca privada i gestió patrimonial que recentment ha estat absorbida pel Banc Santander.
Va abandonar Banif per desacord amb les pràctiques financeres de l’entitat, perquè, segons ell, es va convertir “en la franquícia espanyola de Madoff i Lehman Brothers”.

La seva experiència professional de 37 anys en diferents entitats financeres i en diferents etapes polítiques li ha permès tenir una visió molt clara de com funciona l’engranatge de l’economia espanyola.

Afirma que, durant els anys que ha treballat en aquest entorn professional, ha estat espectador de l’arbitrari comportament d’una “dissoluta elit financera”. Segons ell, no ens podem fiar de cap banc si ens fixem en l’aspecte ètic i d’actuació.

En el seu llibre “Oligarquía financiera y poder político en España” explica com les seqüeles de 40 anys de dictadura han contaminat no només les institucions polítiques i financeres espanyoles, sinó també les estructures mentals de tres generacions de ciutadans.

No té pèls a la llengua a l’hora d’afirmar que Espanya encara està regida pels pactes de poder establerts pel franquisme i que el poder polític i econòmic se’l reparteixen l’Opus Dei i els Legionarios de Cristo. Segons ell, tots els presidents del govern de la democràcia, sense excepció, han estat i són ostatges i titelles dels poders fàctics, de l’oligarquia financera que controla el país.

Tancarà el programa, Quimi Portet, amb “Homes i dones del cap dret”.

http://www.tv3.cat/actualitat/512220/Manuel-Puerto-Ducet-Sha-passat-de-la-dictadura-a-la-democracia-sense-contricio-Aquest-es-el-gran-problema-que-tenim

Data de publicació: 20/02/2013

Les seves millors frases, a “Singulars”

Puerto Ducet: “S’ha passat de la dictadura a la democràcia sense contrició. És el gran problema.”

L’economista afegeix que “la democràcia actual és tan orgànica com ho era en temps de Franco”, i que els clients dels bancs s’han transformat en “un instrument per guanyar diners, sense pensar en el seu benefici”.

 

1361361763608

Puerto Ducet, durant la seva intervenció al programa

Manuel Puerto Ducet és professor mercantil i economista. Aquest dimecres ha estat al plató de “Singulars“. Aquestes són les seves millors frases:

“Quan estàs immers en el món financer, estàs condicionat pel corporativisme i pel ‘políticament correcte‘.”

“Evidentment, s’ha de reconèixer que la banca no és una institució de caritat, però tenen unes regles d’ètica que s’han de complir.”

“A partir de mitjans dels 90, hi va haver un punt d’inflexió que ens ha portat fins on som ara, desgraciadament. Fins aleshores s’havia considerat els clients com una part del mateix objectiu: aconseguint l’interès dels clients i portant-los cap a una rendibilitat adequada i honesta, tenies uns beneficis d’acord amb la gestió que feies. Des d’aleshores, els clients es van transformar en un instrument per guanyar diners, sense pensar en el seu benefici.”

“Els clients són instruments d’una política totalment feta i dissenyada prèviament.”

“La davallada va afectar tot el món financer, amb el disseny d’aquesta operativa que ha estat absolutament malsana i que fins aleshores era una operativa molt més tradicional basada en les obligacions i operacions molt clares.”

Quan es va començar a reverenciar la política dels Estats Units és quan es van començar a contaminar tots els aspectes; a partir del moment en què es van fer les ‘hipoteques porqueria’.”

“Espanya, davant d’aquesta situació, s’hi va enganxar de seguida, coincidint amb l’arribada al poder de José María Aznar, que portava en una mà el credo ‘neocon’ i, en l’altra, els Legionaris de Crist.”

“Els Legionaris de Crist són una facció religiosa que, d’alguna manera, agafa els moments ideològics doctrinals de les grans elits dirigents i afecta d’una manera molt clara en els seus comportaments. El factor religiós i el factor financer es conjuguen a conveniència d’aquestes elits.”

“Des del franquisme, l’Opus Dei ha estat sempre present en tots els estaments de poder, fins i tot governamentals. La irrupció dels Legionaris de Crist als anys 90 va qüestionar aquest poder sobre les grans elits dirigents.”

Els fills i néts de les elits franquistes continuen presents ara en els llocs de poder. Els llaços ideològics i d’interessos d’aquestes classes dirigents són els mateixos des de l’any 75 fins ara. És totalment cert el que diu Emilio Lledó: ‘Estem en una oligarquia democràtica o en una democràcia oligàrquica.’

“La democràcia espanyola no es pot anomenar ‘democràcia’; potser és millor parlar de ‘poder polític’. És una democràcia tan orgànica com ho era en temps de Franco. Votem cada quatre anys, sí, però uns partits totalment endogàmics que fan el que volen mentre són al govern. És només una aparença de democràcia.”

“Les elits dirigents hereves del franquisme continuen controlant Espanya, això ens porta a la deplorable situació política i social en què ens trobem ara.”

“Un exemple: un dels nebots del tinent general Milans del Bosch va ser conseller delegat de Banif durant molts temps, i el seu fill és el que avui administra la cartera personal d’inversions d’Emilio Botín. El cercle es tanca d’una manera clara.”

La connivència d’aquestes elits i la política és total. Els presidents del govern han estat titelles i ostatges d’aquests poders. A Felipe González li van ordenar fer una reconversió industrial, però amb cura que no toqués la industria de la construcció. Aquesta indústria de la construcció va quedar intacta perquè ha servit per enriquir les elits postfranquistes, per finançar els partits polítics i per fer fons de pensions amb diner negre.”

“Felipe González també va rebre l’encàrrec de destruir la banca industrial, i això va impedir una diversificació adequada de la indústria espanyola. La banca es va dedicar de manera absoluta al totxo i al ciment i això ens ha portat a la situació actual.

Això ens ha separat de la resta d’Europa, que té una indústria química, siderúrgica o farmacèutica potents. A Espanya, el 60% de la indústria està concentrada en el sector de la construcció. Es va apostar tot a la construcció i a la venda d’habitatges perquè ens vam emmirallar en els Estats Units, que van donar el tret de sortida amb les hipoteques porqueria.”

S’ha fet un trànsit sense constricció de la dictadura a la democràcia, aquest és el gran problema que tenim.”

“Si mirem enrere, podem trobar respostes al que ens està passant ara. Cal evitar la ‘desmemòria’. Thomas Jefferson, el que va ser president dels Estats Units, va dir al 1802: ‘Si el poble permet un dia que els bancs privats controlin la seva moneda, aquests bancs privaran la gent de qualsevol possessió; primer per mitjà de la inflació, a la qual seguirà una recessió, fins al dia en què molts dels nostres fills es despertin sense casa i sense sostre, sobre la terra que van heretar dels seus pares’. Potser amb aquesta profecia es va quedar curt, i no va pensar que molts dels nostres veïns es llançarien pel balcó en perdre la casa“.

“Quan les caixes van accedir a uns espais que eren propietat de la gran banca, van firmar la seva sentència de mort. Només ha calgut esperar al moment oportú, la crisi, perquè aquella sentència fos executada.”

“En aquest moment de sobres, cal recordar també, fent referència al cultiu de la desmemòria, que el primer que hi va col·laborar, més que la banca, va ser el mateix govern quan va emetre els pagarés del Tresor. Va ser el primer instrument de diner negre.

“Actualment, al 2013, el volum de diner negre s’acosta al 120.000 milions d’euros, sense comptar-hi el diner negre que procedeix de les trames delictives i màfies.

:::::::::::::::::::::::::::::
:::::::::::::::::::::::::::::

http://lacartadelabolsa.com/leer/articulo/ni_el_agua_bidestilada_es_mas_transparente

Ni el agua bidestilada es tan transparente

Santiago Niño Becerra
Miércoles, 20 de Febrero de 2013

(…)

Y sí, la gente, el pueblo, la ciudadanía va a retroceder en su estándar de vida porque ya no es interesante / lucrativo / conveniente / consecuente / preciso, que sigan con el bienestar que tenían; pero eso no es extraño porque los de abajo siempre son los que pagan el pato. Siempre ha sido así y cada vez se reconoce más abiertamente. ¿Es una putada y no se está de acuerdo?, pues habrá que montar una revolución. El problema es que eso ya no está de moda (y a quienes se les ocurra les van a dar guantazos hasta en el carnet de identidad).

@sninobecerra

Salut i consciència!

Jordi

http://vimeo.com/user1361588/videos
:: http://entrebits.blogspot.com/ ::
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

 

ESPAI LLIURE DEL MUNTATGE “SIDA”

 

«El present és d’ells; el futur és meu»

Nikola Tesla (1856–1943)

Nikola Tesla

Compartir

Comments are closed.

CONTADORES PLC

Campaña informativa sobre los contadores PLC
Consejo General Médico Austríaco exige la prohibición de los 'Contadores Inteligentes'