El Director General del Mossos: «Nosaltres complirem la legalitat»

http://www.vilaweb.cat/noticia/4207085/20140812/manuel-delgado-vull-independencia-poder-antinacionalista.html

(…)

—Fa gairebé un any dèieu que no hi hauria referèndum. Queden tres mesos. Continueu pensant el mateix?

—Penso que des del principi el pla era de no fer el referèndum i anar cap a unes plebiscitàries, de les quals sorgís una declaració d’independència. Però equivocar-se és gairebé obligatori i tot és imprevisible. Crec que des del començament el pla ha estat que el govern espanyol fos tan maldestre que caigués en el parany i aparegués com un intolerant incapaç de negociar res, de manera que les institucions catalanes no tinguessin més remei que recórrer a una ruptura establerta des de les institucions i després d’unes eleccions plebiscitàries. Ara bé, falta que, un cop disparada, aquesta dinàmica es pugui aturar i que moltíssima gent que sortirà l’Onze de Setembre al carrer acabi resignant-se al fet que no es compleixi el compromís que les institucions havien pres de convocar un referèndum el 9 de novembre.

(…)

 

El dia 12 agost de 2014 14:22, per dició ha escrit:

http://www.ara.cat/politica/Joan_Tarda-9-N-ajornar-consulta-catalans-Joana_Ortega-Govern_0_1192080932.htmlhttp://static1.ara.cat/static/ARACatRD/header/images/ara-header_brandhead.png?hash=65f0c3e7c72097d3f1411c783eac7766

 

Tardà, sobre la idea d’ajornar el 9-N: «Aquest Govern ha decidit suïcidar-se»

El número dos d’ERC acusa la vicepresidenta Joana Ortega de voler «desmobilitzar» els catalans


ARA Barcelona | Actualitzada el 12/08/2014 11:44


El número dos d’ERC a Madrid, Joan Tardà

 

«Aquest Govern ha decidit suïcidar-se». Aquest és el missatge que ha llançat via Twitter el número dos d’ERC a Madrid, Joan Tardà, després d’escoltar com la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha assegurat en una entrevista a RAC1 que «si l’Estat posa totes les traves per votar el 9-N, hi haurà un altre 9-N a la cantonada».

«Que la consellera Ortega vagi a @elmonarac1 amb objectiu de desmobilitzar és d’una irresponsabilitat a tenir en compte algun dia», ha insistit Tardà en un nou missatge valorant aquesta idea d’ajornar la votació. I encara n’ha fet un tercer per deixar clar, al seu parer, «tot dependrà de la mobilització popular, tant la de l’11-S com la del 9-N. És a dir, de la gent».

http://www.ara.cat/politica/ortega-govern-consulta-9-n_0_1192080911.html

Ortega: «Si l’Estat posa totes les traves per votar el 9-N hi haurà un altre 9-N a la cantonada»

La vicepresidenta no creu que ERC s’oposi a un «ajornament» si el TC tomba la convocatòria, perquè no pot demanar al Govern que trenqui amb la legalitat

ARA Barcelona | Actualitzada el 12/08/2014 09:18

 

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha advertit aquest dimarts que «si l’Estat posa totes les traves» per impedir que els catalans puguin votar el 9-N, «hi haurà un altre 9-N a la cantonada». En declaracions a RAC1, Ortega s’ha mostrat «convençuda que Catalunya votarà», i «si per alguna raó no es pogués votar aquest 9 de novembre», es faria més endavant. És a dir, si la consulta topés amb algun «impediment jurídic» que la impossibilités, «amb això no es mataria l’anhel de Catalunya de poder votar, amb això s’ajornaria».

El que ha descartat de nou Ortega és que el Govern posi urnes encara que el TC veti la convocatòria, i està «convençuda» que ERC no s’oposarà a un ajornament de la votació. «No crec que cap força política que tingui voluntat de govern, que no sigui residual, demani al Govern que actuï al marge de la legalitat», ha raonat. Ha defensat que cal «fer les coses bé». «No deixem cap esquerda perquè ningú pugui qüestionar ni el resultat ni el procés», ha afegit. «Com a Govern, no podem actuar al marge de la llei», ha remarcat.

D’altra banda, en la batalla jurídica per fer possible el 9-N, la vicepresidenta no ha descartat que el Govern acabi apel·lant a la legalitat internacional. Pel que fa al document de 23 reclamacions que Artur Mas va plantejar el 30 de juliol a Mariano Rajoy a la Moncloa, Ortega ha explicat que al setembre es tornarà a reunir discretament amb la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i espera «poder avançar en alguns aspectes».

http://www.tv3.cat/videos/5206291/Joana-Ortega-Si-per-alguna-rao-no-es-podes-votar-aquest-9-N-hi-haura-un-altre-9-N

Televisió de Catalunya

Notícies 3/24

12/08/2014 00.47

Joana Ortega: «Si per alguna raó no es pogués votar aquest 9-N, hi haurà un altre 9-N»

Són declaracions de la vicepresidenta en una entrevista de RAC1, on també ha defensat que el procés ha de ser legal.

http://mp4-medium-dwn.media.tv3.cat/1/2/1407839280721.mp4

http://rac1.org/elmon/blog/el-perque-de-tot-plegat-12-08-14/

 

 

Entrevista amb Joana Ortega (a partir del minut 33)
 

El dia 12 agost de 2014 9:39, per dició ha escrit:

Joan Rigol considera que fer la consulta sense l’aval del TC faria que el resultat “no fos prou democràtic”

El coordinador del Pacte pel Dret a Decidir creu que “probablement” Catalunya està abocada a unes plebiscitàries

La segona quinzena del mes de setembre se celebrarà una trobada amb les 3.000 entitats adherides al Pacte

11/08/14 11:22 – Barcelona – ACN

El president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i expresident del Parlament de Catalunya, Joan Rigol, el passat mes de febrer en la presentació del manifest Foto: ACN.

El coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, s’ha mostrat contrari a que la consulta se celebri si no compta amb “la legalitat al darrere”. Així, en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha explicat que si les urnes surten al carrer havent suspès la convocatòria el TC s’estaria “menysvalorant” la consulta i el resultat “no seria prou democràtic com perquè fos el fonament d’una política de futur”.

Rigol, a més, creu que “probablement” Catalunya està abocada a unes eleccions plebiscitàries, però demana fer esforços “fins el 8 de novembre” per intentar que l’Estat “al menys toleri” la consulta. “Hem de trobar la complicitat de l’Estat perquè sinó no tenim recorregut de negociació posterior”, ha afirmat.

La setmana passada, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va reclamar celebrar la consulta “al marge del que digui el Tribunal Constitucional (TC)”. Aquest dilluns, però, el coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir ha deixat clar que veu l’estratègia de manera ben diferent. Joan Rigol ha considerat, en ser preguntat sobre si cal o no l’aval del TC, que “posar les urnes al carrer sense tenir la legalitat al darrere, és menysvalorar aquesta convocatòria”. I és que si la consulta se celebrés malgrat la suspensió per part del tribunal, l’expresident del Parlament creu que “la polèmica no estaria en el resultat sinó en si s’ha de fer o no”.

“No seria prou clar ni evident, per a mi”, ha sentenciat, tot afegint que aquesta decisió unilateral de convocatòria al marge del TC només “tindria sentit” si “hi hagués una unanimitat total del poble i tothom volgués votar, però no és així”. Segons Rigol, treure les urnes sense un aval legal clar faria que el resultat de la consulta “no fos democràtic com perquè fos el fonament de tota una política de futur”.

Amb això, el coordinador del Pacte Nacional veu venir la possibilitat que el TC tombi la convocatòria i que Catalunya acabi abocada a celebrar unes eleccions plebiscitàries. “Probablement, aquest és el final del recorregut. Però no m’agradaria arribar-hi, perquè sempre hem fet les coses per la via del diàleg, el civisme i la democràcia, i això vol dir que sempre hauríem de negociar amb l’Estat”, ha sentenciat, tot afegint que “tot allò que sigui aixecar un mur entre uns i altres, no li veig viabilitat”.

Malgrat aquest escenari, Joan Rigol és positiu i es mostra favorable a parlar i intentar un acord amb l’Estat perquè “al menys, toleri la consulta”. “Hem de veure com i de quina manera podem encabir la claredat de la pregunta que fem i que això formi part del conjunt de la legalitat”, ha dit, assegurant que “hem de mirar de trobar la complicitat de l’Estat perquè sinó no tenim recorregut de negociació posterior”. I és que en cas contrari, Rigol creu que el 9-N s’acabaria convertint en una consulta “com la d’Arenys de Munt, sense valor de compromís concret”.

Aquesta negociació amb l’Estat que demana, Rigol sap que és complicada, però no la veu impossible. “No podem demanar al president espanyol que abdiqui de l’article 1 i 2 de la Constitució perquè el cremarien en la plaça pública a Madrid, i tampoc als catalans podem renunciar a votar perquè el tema quedaria tancat a casa i es pot podrir. Entre una cosa i l’altra hi ha una escletxa que permeti la consulta? Aquesta és la complicitat amb l’Estat que s’ha de buscar, i jo em comprometo a buscar-la fins el 8 de novembre a les 12 del vespre”, ha sentenciat el coordinador del Pacte Nacional.

D’altra banda, Joan Rigol ha explicat que està preparant una gran trobada del Pacte Nacional pel Dret a Decidir amb les més de 3.000 associacions i entitats que estan adherides. Segons ha explicat, se celebrarà durant la segona quinzena de setembre, passada la Diada nacional, i s’ubicarà en un lloc que encara està per decidir. “Serà un acte d’afirmació del que el pacte significa”, ha explicat, sense voler donar més detalls al respecte.

Per últim, Rigol ha fet una crida a que els catalans participin en la ‘V’ i les mobilitzacions que es convoquin l’Onze de Setembre perquè, segons ell, la Diada d’aquest any “és molt important”. “No estem en un moment d’eufòria sinó de conviccions personals. I veure com el poble continua amb aquesta convicció, és el que ha de fer preguntar-se a l’Estat si estan a l’alçada o no d’aquest moment”, ha considerat Rigol.

Darrera actualització ( Dilluns, 11 d’agost del 2014 11:58 )

2014-08-12 9:14 GMT+02:00 per dició:

DESAFÍO NACIONALISTA
Debate en el soberanismo

La Generalitat no sacará las urnas si el Constitucional se lo prohíbe

  • El ‘conseller’ Vila rechaza llevar el desafío al Estado hasta el final, como pide ERC

  • Apunta a unas elecciones plebiscitarias si el TC prohíbe la consulta del 9 de noviembre

DANIEL G. SASTRE Barcelona

Actualizado:08/08/2014 03:22 horas

La Generalitat aclaró este jueves una de las dudas más importantes que quedaban con respecto al 9 de noviembre. El conseller de Territorio, Santi Vila, desveló que el Ejecutivo catalán no se plantea sacar las urnas a la calle si el Tribunal Constitucional (TC) prohíbe, a instancias del Gobierno, la consulta soberanista.

Esta decisión de no llevar hasta el final el desafío contrasta con los deseos de los más fieles compañeros de viaje de CiU en este proceso: ERC y la Asamblea Nacional Catalana (ANC). Dirigentes del partido republicano y de la influyente entidad civil han pedido a Artur Mas en repetidas ocasiones que saque las urnas el 9-N aunque el TC invalide la consulta, para que se evidencie la «intransigencia» del Gobierno de Mariano Rajoy.

El mensaje que lanzó Santi Vila va en la línea que ha seguido Mas en los últimos días, de cariz más conciliador después de muchos meses de enfrentamiento abierto con Madrid. El presidente de la Generalitat subrayó varias veces en su comparecencia de balance del pasado martes que sólo se plantea una consulta «legal». Se refería a su voluntad de vehicular la consulta a través de una ley específica que está elaborando el Parlament, pero no quiso desvelar qué hará cuando el Gobierno la recurra ante el TC, como nadie duda de que va a suceder.

El consejero Vila, uno de los más moderados del Govern en la «cuestión nacional», descartó la fórmula que han defendido tanto ERC como la ANC. Cuando le preguntaron en Catalunya Ràdio si la Generalitat estaba dispuesta a sacar las urnas a la calle para desafiar la prohibición del TC, afirmó: «Ésta es una hipótesis que debe de haber planteado alguna entidad desde el punto de vista cívico, pero los que tenemos responsabilidades institucionales sabemos que este tipo de iniciativas [se refiere a la consulta soberanista], para que tengan interés y no sean simplemente un divertimento, se tienen que hacer con solvencia y garantías».

Vila verbalizaba así uno de los principales miedos de CiU en relación al referéndum que promueve: que se convierta en un remedo de las consultas municipales que acogieron cientos de pueblos catalanes entre septiembre de 2009 y abril de 2011. Esos ensayos sólo consiguieron movilizar a los independentistas, y en total acudió a votar menos de un 20% de los convocados.

El conseller advirtió de que si la consulta «no se hace con un reconocimiento institucional pasa a ser una iniciativa cívica que no tiene ningún tipo de consecuencia ni de interés político». Por ello, afirmó que la negativa del Govern a sacar las urnas a la calle debería «ayudar a tranquilizar a todo el mundo».

No hay que bucear demasiado en la hemeroteca para comprobar qué lejos está Vila -que fijó la doctrina del Govern en este aspecto- de ERC y de la ANC. La secretaria general de Esquerra, Marta Rovira, decía hace unos meses que estaba «absolutamente convencida» de que los catalanes votarán el 9 de noviembre: «Porque no hay ninguna ley que prohíba votar y porque si alguien viene a retirar las urnas, ya habremos ganado».

Presión a Rajoy

En la misma línea de presionar a Rajoy para dejar claro «a la comunidad internacional» que los catalanes están determinados a celebrar una consulta se manifestaba hace unos días Carme Forcadell. La presidenta de la ANC, la entidad que ha organizado las multitudinarias manifestaciones de las últimas diadas, explicó una hoja de ruta muy diferente a la que explicitó ayer Vila.

«Nosotros debemos hacer lo imposible para sacar las urnas a la calle. Que sean otros los que las retiren si quieren asumir el coste. Quien se atreva, que las retire. Eso lo veo clarísimo», afirmó. En su opinión, «el Estado español quedaría retratado» si enviase a las fuerzas de orden público a impedir la consulta.

El consejero Vila dejó también claro que la opción preferida de CiU para cuando el TC anule la convocatoria de la consulta son las plebiscitarias. Afirmó que Mas está «determinado a dar la voz al pueblo», pero insistió en que «el Gobierno de Cataluña, y especialmente si lo preside alguien de Convergència, siempre se ajustará a derecho, porque somos una sociedad avanzada, madura y moderna, donde hay muchos derechos sociales por garantizar, y siempre mandaremos el mensaje de que respetaremos la Ley».

«Estamos convencidos de que podríamos consultar a los ciudadanos ajustándonos a Derecho; si no se nos deja hacer, siempre nos queda un mecanismo, que se llama ir a votar, con unos planteamientos claros. En unas elecciones, evidentemente», añadió, en referencia a un adelanto de las autonómicas al que también el presidente de la Generalitat parece cada vez más resignado, aunque su intención inicial era la de agotar la legislatura.

En cualquier caso, él afirmó que estaría decidido, en el improbable caso de que la consulta se acabe celebrando en los términos en los que actualmente está planeada, a votar a favor de la ruptura con España. «Es que ningún político español ha puesto ninguna solución sobre la mesa. Nadie ha hablado de reconocernos como nación histórica, de respetarnos. Como no hay nadie, parece, en el Estado español a quien preocupe esto, la única solución es votar por la independencia», aseguró.

El conseller de Territorio también ha sido uno de los miembros del Govern que desde el primer día han querido marcar mayor distancia con el caso Pujol. Vila insistió ayer en que es partidario de «depurar responsabilidades» con respecto a los delitos supuestamente cometidos por el ex president y pidió que haya un «castigo contundente» si se prueban los hechos. «Dicho esto, no perdamos de vista que Pujol no necesariamente se merece el escarnio del Parlament, donde todo el mundo dice lo primero que se le pasa por la cabeza en función de con qué pie se ha levantado», añadió.

El Lunes 11 de agosto de 2014 22:34, per dició escribió:

Per si en quedava cap dubte…

Presentador Toni Muñoz: «El Director de la Policia afirma sense embuts que els Mossos d’Esquadra no se sortiran de la legalitat el 9 de Novembre. És a dir, prohibiran que es faci la Consulta si el Constitucional la tomba. (…) Albert Batlle, com sentíem, no ha dubtat ni un segon i ha evitat parlar de legitimitat democràtica i de voluntats populars. Un discurs del nou Director dels Mossos que queda molt lluny del que va fer a l’octubre del 2012, recordem, l’exconseller d’Interior Felip Puig, que va assegurar que els Mossos es posarien al costat del Govern, i del país, quan es plantegés el debat entre el que és legal i el que és legítim.»
Albert Batlle, director general dels Mossos d’Esquadra:
– “Nosaltres complirem la legalitat. Nosaltres ni convoquem la consulta ni organitzem tècnicament els processos electorals. Arribat el cas complirem el que la llei ens marqui.”
 
Adjunt el tall de la «Nit a Rac1».
L’enllaç a l’entrevista sencera a «El món a Rac1»:

Salut i independència!
(encara que sigui de joguina)
Jordihttp://vimeo.com/user1361588/videos
www.youtube.com/user/grupsalvatge/

:: http://entrebits.blogspot.com/ ::
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

ESPAI LLIURE DEL MUNTATGE «SIDA»

«El present és d’ells; el futur és meu»

Nikola Tesla (1856–1943)