L’expresident de l’Eurogrup Jean-Claude Juncker, ahir. EFE / JULIEN WARNAND

El partit socialista luxemburguès (LASP), soci minoritari de la coalició governamental, va anunciar al Parlament que retirava el seu suport a Juncker a causa de l’escàndol dels desordres dels serveis secrets i de les seves escoltes il·legals, que depenen directament del primer ministre.

Jean-Claude Juncker, que durant tota la tarda al Parlament havia intentat minimitzar la gravetat de les irregularitats dels serveis secrets i s’havia negat a assumir la responsabilitat, va optar al final per tirar la tovallola al presentar al seu soci de coalició la proposta de dissoldre la Cambra i celebrar eleccions anticipades en tres mesos. El partit democristià (CSV) de Juncker tan sols disposa de 26 dels 60 escons del Parlament i l’alineament del seu soci socialista (13 escons) amb l’oposició l’havia condemnat a una inevitable i humiliant derrota si es produïa la votació.

CORRUPCIÓ I CONTROL / Una investigació portada a terme per una comissió parlamentària creada el desembre del 2012 va arribar a la conclusió que els serveis secrets de Luxemburg s’havien dedicat a realitzar multitud d’escoltes il·legals a polítics i a fitxar la població i les empreses sense cap control i que els seus membres van malversar fons públics per a benefici privat i van acceptar suborns. Les escoltes il·legals havien afectat fins i tot el mateix Juncker. La comissió parlamentària va confirmar, per exemple, que existien més de 13.000 fitxes de persones, empreses i associacions en un país d’uns 525.000 habitants.

A més a més d’aquest escàndol recent, existeix la sospita que els serveis secrets luxemburguesos van estar implicats en una sèrie d’atemptats comesos al país entre el maig del 1984 i el març del 1986 per instruccions de la xarxa secreta Gladio de l’OTAN. Aquestes implicacions estan sortint a la llum en el procés judicial Bommeleeër, iniciat a Luxemburg el febrer passat.

Veterà 8 Juncker surt d’una reunió amb els seus socis de Govern, ahir a Luxemburg. EFE

Per primera vegada des del final de la segona guerra mundial, un primer ministre, Jean-Claude Juncker, s’ha vist forçat a dimitir, amb l’agreujant que es tracta de la personalitat de més projecció internacional de la història del Gran Ducat després d’haver dirigit el país durant ni més ni menys que 18 anys.

El primer ministre més veterà de la UE, lluny de sentir-se debilitat per l’escàndol del comportament delictiu dels Serveis d’Informació de l’Estat Luxemburguès (SREL), que s’havien escapat de qualsevol control i en especial del seu, de qui depenien, aspira a repetir en el càrrec després de les eleccions anticipades que podrien celebrar-se el 20 d’octubre. El seu partit democristià CSV s’ha afanyat a reiterar-li de seguida el seu suport des de la seva pàgina d’internet.

Juncker, que fins al gener passat presidia també l’Eurogrup, s’ha acostumat al poder, molt poc a les crítiques i molt menys a l’autocrítica. Per això, es va negar dimecres al Parlament a assumir la responsabilitat sobre les activitats il·legals i els abusos dels serveis secrets i només va admetre «errors». Aquesta actitud va provocar la indignació del seu soci minoritari, el partit socialista (LASP), i la ruptura de la coalició governamental.

Temps de reflexió

Juncker va presentar ahir la dimissió al cap de l’Estat i va proposar la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions anticipades. Però el gran duc Enric va sorprendre a l’anunciar que preferia«reservar-se un temps de reflexió» i que «procedirà a una sèrie de consultes» abans de prendre una decisió.

Luxemburg té la renda per càpita més alta de la UE (63.700 euros anuals) i ha fet del secret bancari la seva fortuna, ajudant activament els ciutadans d’altres països a evadir amb èxit i impunitat els impostos. Malgrat que només té 525.000 habitants, compta amb 143 bancs, multitud de fons d’inversió i nombroses firmes financeres dedicades a la gestió de patrimonis. Els actius de la seva banca sumen 794.000 milions, 18,6 vegades el producte interior brut (PIB) del país.

Però fins i tot en un país tan acostumat a guardar silenci sobre els seus secrets, les revelacions sobre els seus serveis d’espionatge i les sospites de la seva implicació en l’onada d’atemptats del 1984 al 1986 estan canviant la percepció ciutadana.

El procés judicial Bommeleeër (col·locador de bombes), iniciat al mes de febrer i amb unes vistes que prossegueixen en l’actualitat, està traient a la llum el costat més fosc de Luxemburg, com els dos antics policies membres de les forces d’elit acusats de participar en els atemptats, realitzats amb l’aval de personalitats de la cúpula política en aquella època i amb la possible implicació de la xarxa secreta Gladio de l’OTAN.

Sobre aquest rerefons dels atemptats dels 80, s’han sumat les demolidores conclusions d’una comissió d’investigació parlamentària sobre la corrupció, la malversació de fons públics i el comportament criminal més contemporani dels serveis secrets luxemburguesos, dedicats a tota mena d’escoltes il·legals (inclòs el Gran Duc i el mateix Juncker), a l’acumulació d’arxius secrets sobre milers i milers de persones i empreses, a la realització d’operacions per compte de particulars, a la intervenció en política, a la difusió de rumors calumniosos i fins i tot a la creació d’un expedient amb proves falses per acusar de pederàstia el fiscal general de l’Estat.

El gobierno de Luxemburgo obligado a presentar su renuncia después de destaparse su vinculación con operaciones de bandera falsa perpetradas por la red Gladio

Operación GLADIO – aberrante estrategia de la OTAN después de la Segunda Guerra Mundial de llevar en secreto a cabo ataques terroristas y culpar a los comunistas, ha resurgido y puso al Gobierno de Luxemburgo de rodillas.

El miércoles, el primer ministro Jean-Claude Juncker, anunció su dimisión después de que una comisión parlamentaria llegase a la conclusión de que su gobierno había perdido el control de los servicios de inteligencia del país, SREL (Servicio de Renseignement de l’État du Luxembourg), una entidad rebelde que ha estado molestando a políticos de alto nivel , espiando ilegalmente a los ciudadanos y por lo general han funcionado por encima de la ley durante décadas.

Las nuevas elecciones se llevarán a cabo en octubre.

Juncker es acusado de poner la otra mejilla – que el Organismo pueda continuar sin obstáculos a pesar del conocimiento de la actividad criminal. No es un agente o empleado haya sido llevado ante la justicia y Juncker sólo se convirtió en cooperativa cuando ya no era posible procesar a los responsables. El escándalo se desbordó después de una conversación grabada con micrófonos se filtró en la que Juncker y el SREL hablaban de la implicación de la OTAN en una serie de ataques terroristas de 1980.

El “Bommeleeër affar” participó en más o menos 20 bombardeos que sumieron al país tranquilo y pacífico en un estado de terror, y obligaron al Gobierno a adoptar una política de defensa estricta.

A diferencia de las operaciones de Gladio en Italia y otros países de la OTAN, el propósito específico de los atentados en Luxeburgo sigue siendo desconocido, puesto que nadie se atribuyó el mérito y nadie fue acusado oficialmente. Sin embargo, el miedo y la confusión creada por los ataques ocurridos aparentemente al azar podría haber sido el efecto deseado, después de todo, una población asustada es una población más maleable. En línea con los objetivos de GLADIO aunque no vinculada necesariamente, Luxemburgo hizo seguir la política de derechas hasta el año 2009 cuando Juncker formó una coalición con el Partido Socialista de los Trabajadores.

No hay duda de que los bombardeos, dirigidos contra el aeropuerto, estaciones de policía, la red eléctrica, y las oficinas del periódico, fueron un trabajo interno – entre otras cosas porque milagrosamente nadie murió, lo que sugiere que era más de un teatro cuidadosamente planeado que un legítimo ideológico complot terrorista. Además la mayor parte de la evidencia inicial “desaparecida” por el agujero negro de las “fallas de inteligencia”.

Hoy, casi tres décadas después de los atentados de dos miembros de la Brigada móvil de la Gendarmería (policías de una  unidad militar de élite) sometidos a  juicio y se ha arrojado más luz en el sórdido asunto. La fiscalía cree que es un caso de un funcionamiento complejo de la industria militar a distancia, la táctica de crear un “clima de miedo” con el fin de obtener fondos adicionales y que el poder rogase  hacer cumplir la ley a las agencias militares involucradas.

Aunque esto sin duda juega un papel importante en los ataques, la acusación parece estar madurando pasar de puntillas sobre el tema. Es la defensa la que han hecho sonar y mantener el caso abierto, tocando la operación stay-behind de la red GLADIO de la OTAN y señalar a esta red como  los autores intelectuales de los atentados.

Ataques muy similares durante el mismo plazo de tiempo se llevaban a cabo en Italia – en particular el atentado de Bolonia Estación 2 de agosto de 1980 que mató a 85 personas. Una comisión parlamentaria en los años 90 determinó que el ataque era una operación de bandera falsa llevada a cabo por los extremistas neo-fascistas, bajo la dirección de GLADIO, con el objetivo de culpar a la izquierda y que la derecha se perpetuarse en el poder.

Aunque “Bommeleeër affar” de Luxemburgo podría no haber seguido lo suficiente la misma trayectoria, existe amplia evidencia de que los ataques se llevaron a cabo a través del sistema GLADIO. El historiador alemán Andreas Kramer afirma que su padre, John Kramer, fue un oficial del Servicio de Inteligencia alemán (BND) y fue el cabecilla de algunas de las redes que han quedado. También afirma que su padre fue el responsable de los atentados en Luxemburgo.

Además abogados de la defensa presentaron la grabación secreta de 2007 entre el Primer Ministro Juncker, el ministro de Justicia, Luc Frieden, y Marco Mille el jefe de SREL, en el que se discute la probable participación de la rama GLADIO de Luxemburgo y el P2 italiano, infame logia masónica,  en los ataques.

Fue  el Jefe Mille del SREL jefe Mille que escuchó la conversación, y esto hace que el caso se vuelva en contra de Juncker, quien se negó a castigarlo por la grabación ilegal. Bajo la vigilancia de Juncker, el servicio de inteligencia espió ilegalmente a los individuos, y malversó los fondos para comprar coches de lujo. El Jefe de Estado, el Gran Duque Henri de Luxemburgo también ha sido implicado en  colaboración estrecha con la inteligencia británica, aunque él lo niega.

Aunque aún queda mucho para salir de estos escándalos en Luxemburgo, es alentador que décadas más tarde la verdad se las arregla para encontrar su camino a la superficie.

Fuente: http://wideshut.co.uk/luxembourg-government-forced-to-resign-over-gladio-false-flag-attack-linked-scandal/

http://vimeo.com/user1361588/videos
www.youtube.com/user/grupsalvatge/

:: http://entrebits.blogspot.com/ ::
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::