Benvolguts socis, preuades lectores,
a les envistes de la Diada volem informar-vos que a Plural-21 tornarem a guarnir avinentment el nostre local per a oferir-vos, com mana la tradició, llibres i roses. Segurament no us sorprendrem amb unes roses molt genuïnes però feu-nos confiança que el nostre repertori bibliogràfic roman, com sempre, autèntic.
De les nou del matí fins a les set del vespre, obrirem les nostres portes, de bat a bat, per tal de celebrar aquesta Diada de Sant Jordi, tan emotiva per nosaltres. Lamentem no haver sabut organizar -com hi acostumava el Mestre- una jornada de llibres amb els seus autors. Aquest any també ens veurem orfes, doncs, de presentacions i signatures de llibres. De la manca d’en Lluís s’hi esdevenen, què us hem de dir, moltes mancances. Nogensmenys, l’esperit de tradició, de cultura, de força, de catalanitat que en Lluís ens ha llegat es manté ben viu en el nostre endins. I volem compartir-lo amb vosaltres.
Lluís Botinas, com Sant Jordi, simbolitza la llegenda i l’horitzó.
Els llibres
Aquest any trobareu els nostres llibres i dossiers:
– independitzadors (“Conèixer els catalans d’abans de 1714”, “Traïció a la independència”)
– tradicionals (René Guénon, Ibn Assad)
– essencials ( “El VIH/SIDA es una ficción”)
– històrics (“L’esperit del dret públic català”, INH, Elías de Tejada, Constitucions)
– característics (“Tu salud en tus manos”, “La nueva cronología”, “Vacunas”, “Magna
ciencia”, Carme J. Huertas, Ryke Geerd Hamer)
– els recomanats (“Yoga-sutra”, “La caída”)
– d’en Xirinacs, Deulofeu o Bilbeny
– …
– I les novetats!
I molts d’altres que apel·laran la vostra consciència
“Per les novetats convencionals,
ves a les parades convencionals».
Pels llibres importants,
vine al local de PLURAL-21!
Els llibres, no ho oblidem, són la trama per generar moviment, intercanvi,
sinergia, … i FORÇA PER GUANYAR els enormes reptes que tenim davant.
Activem una dinàmica de coneixença, d’intercanvi i de suma de
capacitats i de recursos entre nosaltres, amics de Plural-21 i de La Gota Catalana
Sant Jordi
Jordi prové de Georgios, significa “qui treballa la terra”. Fill de Geronci, un noble persa i Policrònia, dama de Palestina. Nascut a Diòspolis, actual Lod, Israel, 270 i traspassat a Nicomèdia, Bitínia, 303 dC. Va ésser un màrtir venerat des de sempre pels cristians d’Orient i Occident. Les narracions de la seva mort s’envolten de miracles i fets sorprenents. Antigament, sant Jordi no era un sant tan popular. Són diverses les llegendes que podem trobar, una per exemple, és la que situa la història a Montblanc o unes altres les que cita Joan Amades, quan ajudava els exèrcits catalans en la lluita contra els sarraïns. Jaume de Voràgine al segle XIII va escriure la narració sobre el drac que s’escampà per Europa fins a arribar a la Corona d’Aragó.
Ha esdevingut un dels sants més populars des de l’edat mitjana. Es creu que va ésser un sant llegendari. Sant Jordi fou enterrat a l’església que porta el seu nom a Lod, Israel, ara bé, el seu crani el podem trobar a Sant Giorgio in Velebro, Roma i d’altres relíquies romanen en d’altres llocs. Fou canonitzat l’any 494 per Gelasi I. La seva iconografia la podem trobar representadan matant un drac, com a cavaller armat, amb un escut o estendard amb una creu roja sobre un fons blanc. És el patró de poblacions com Alcoi, Banyeres de Mariola, Montblanc, Puigverd de Lleida; de comunitats autònomes com Catalunya, Aragó, i de països com Anglaterra, Bulgària, Etiòpia, Geòrgia, Grècia, Hongria, Lituània, Portugal, Rússia, Txèquia, Ucraïna. El seu culte va ésser suprimit l’any 1969 pel papa Pau VI. La seva festivitat se celebra cada 23 d’abril.
Pel que fa a les tradicions, a la regió de Montserrat s’encenien fogueres i a Vic es realitzava una processó. A Alcoi se celebra una commemoració de la reconquesta de la ciutat ocupada pels sarraïns de Granada l’any 1276. A Lleida també es realitza la festa de moros i cristians. A Guimerà, la Segarra, s’adornava la imatge del sant amb espigues d’ordi. A Barcelona es fa una fira de roses, abans s’anomenava “Fira dels enamorats”, perquè hi assistien promesos i nuvis. A
Europa se’l feia protector de la collita dels cereals. D’aquí fan referència els refranys: “Per sant Jordi, l’espiga a l’ordi” o bé, “Gloriós sant Jordi, jo en tinc un camp d’ordi, fresc i gemat; feu-nos la gràcia, que arribi ben granat!”.
Una de les moltes dites sobre el sant era la de “Sant Jordi mata l’aranya”, que ens transporta a la creença que el sant protegia contra les picades de les aranyes i plagues d’insectes. Sant Jordi també és el patró dels raiers, navegants del riu i dels oficis d’armes. Jordi va ingressar a l’exèrcit on va ocupar el càrrec de tribu. A la vegada, vivia en pecat amb una vídua. Quan va aparèixer l’edicte de Dioclesià on s’obligava a rendir culte a Apol·lo, es va oposar a l’autoritat romana, renegà de la milícia, distribuí les seves riqueses i s’enfrontà a l’emperador. Fou turmentat, empresonat i finalment, decapitat.
Per Josep Maria Corretger Olivart
Material per a gaudir la Diada amb la mainada (gràcies a l’escola Sol-Ixent, de Mataró)
https://agora.xtec.cat/escola-sol-ixent/wp-content/uploads/usu191/2020/04/ACTIVITATS-SANT-JORDI-E-I.pdf