SNB: Un tema vergonzoso, vergonzante… la Ley de Desbloqueo de cuentas bancarias de 1939

 

Els meus avis, com a molts d’altres, van arrossegar tota la seva vida les conseqüències aquella sàdica combinació d’experiències traumàtiques.

:-(((

Serveixi almenys contra l’oblit, aquest record amarg.

Jordi.

http://lacartadelabolsa.com/leer/articulo/memoria_historica

Memoria Histórica.

Santiago Niño Becerra
Lunes, 18 de Julio de 2016

El 1 de Abril del 2009, coincidiendo con el 70 aniversario del fin de la Guerra Civil española publiqué en La Carta de la Bolsa un texto con el mismo título que hoy; de hecho lo que hoy hago 80 años después del inicio de esa contienda, es reproducir el mismo texto que hace siete años.
Se lleva tiempo hablando de la memoria histórica, mucho tiempo, y también de muchos temas que en ese gran epígrafe pueden considerarse, pero no de uno, no de un hecho que da poco juego político porque es muy técnico. Su origen fue una ley, y sus efectos se dejaron sentir durante años, durante décadas. Hoy, en el 70 aniversario de la finalización de la Guerra Civil española pienso que debe ser recordado; aquí, sí, porque fue un hecho que, independientemente de sus repercusiones, fue esencialmente económico.
Al poco de iniciarse la Guerra Civil se fue poniendo de manifiesto un problema cuya solución, cuando fuese abordada, y aunque tuviese necesariamente que basarse en criterios técnicos, podría ser afrontada desde una doble vertiente cuyas posibilidades eran alternativas y excluyentes.
La Guerra Civil española fue una guerra de movilidad, de constantes progresiones territoriales en las que, en la gran mayoría de las veces, el llamado Bando Nacional ganaba territorio al Bando Republicano; este aspecto encerraba un problema al haberse realizado impresiones de moneda por parte de entes habitualmente no autorizados a fin de posibilitar las transacciones económicas en circunstancias de relativo aislamiento; ese proceder fue bastante usual en áreas del Bando Republicano. Por otra parte se contabilizaban las emisiones realizadas por el Gobierno Republicano tras el inicio de la guerra.
En Julio de 1937, el Gobierno de Burgos promulgó la Ley de Bloqueo de Cuentas Bancarias de aplicación automática en las zonas que se fueran ocupando; la ley suponía la clasificación de los saldos de estas cuentas en cuatro grupos: las cuentas abiertas después del 18 de Julio de 1936 y que hubiesen tenido movimientos, las abiertas antes de dicha fecha y que también presentasen movimientos, las cuentas que correspondían a contratos a ejecutar en fechas posteriores a la que acabó la guerra y las cuentas integradas por depósitos constituidos con dinero emitido por el Gobierno republicano después del 18 de Julio de 1936.
Ya finalizada la guerra, el 9 de Noviembre de 1939, fue promulgada una ley que sentó las bases del modelo monetario del Franquismo y que constituía lo que iba a ser el sistema dirigista de la postguerra. Así, se eliminaron los topes anteriormente existentes en las emisiones monetarias y se decretó el curso forzoso de los billetes emitidos por el Banco de España, retirándose de la circulación las monedas de plata y cobre. A la vez, el Banco de España pasó a ser el instrumento monetario del Ministerio de Hacienda, lo que equivalía, en la práctica, abrir la puerta de la impresión de billetes al criterio político de turno, como más adelante sucedería. Sin embargo la cuestión crucial era: ¿qué cambio debía aplicarse en la conversión del dinero republicano?.
Se formó una comisión de estudio que elaboró un informe en el que se presentaban tres posibilidades: incrementar la oferta monetaria por el total de emisiones realizadas, tomar como baremo la cotización de la peseta en la Bolsa de París el día en que dio comienzo la contienda, y establecer unos coeficientes en función de la evolución del índice de precios. La solución escogida vino reflejada en la Ley de Desbloqueo de 7 de Diciembre de 1939.
Fueron pura y simplemente anulados todos los billetes emitidos por los gobiernos republicanos después del 18 de Julio de 1936, lo que sumió en la más absoluta miseria a muchísimas familias, más cuanto más tardaron sus áreas de residencia en ser ocupadas por las tropas del Bando Nacional al haber percibido salarios y rentas en billetes republicanos durante mayor tiempo.
Los saldos de las cuentas sin movimientos desde el 18 de Julio de 1936, fueron convertidos a la par, ya que, al no haber sido utilizadas, no se habían efectuado ingresos de billetes republicanos, por lo que sus saldos eran “puros”.
Fueron ignoradas las deudas que el gobierno republicano había adquirido después del 18 de Julio de 1936 ya que el Gobierno firmante no era considerado legal por los vencedores.
Las cuenta abiertas después del 18 de Julio de 1936 o que hubiesen tenido movimientos con posterioridad a dicha fecha, al ser imposible dilucidar la moneda utilizada para realizar los ingresos (si había sido emitida con anterioridad o con posterioridad al 18 de Julio de 1936) fueron divididas en siete grupos a los que se aplicó una escala decreciente en función de lo que tardaron en ser ocupados por el Bando Nacional los lugares de establecimiento de los bancos depositantes. Esta medida también provocó la miseria en numerosas familias que vieron disminuidos sus saldos por el único motivo de tener su residencia en una u otra localidad española.
El resultado de esta ley, fue el decremento de la oferta monetaria en la antigua Zona Republicana en unos 6.000 millones de pesetas de 1939, más de 7.000 millones de euros a precios del 2009. (Medidos en términos de equivalencia en precios no de realidad económica: en 1939 por una peseta podían ser adquiridos bastantes más bienes de los que podían ser adquiridos por su equivalente en euros en el año 2009. 7.000 millones, una cantidad que expresada en términos de PIB equivaldría a 525.000 millones actuales. ¿Se imaginan qué pasaría si la oferta monetaria de España decreciese hoy en esa cifra?). ¿Qué se pretendió lograr con esa ley?.
Finalizada la guerra y desde el punto de vista monetario, era obvio que algo debía hacerse para racionalizar la gran cantidad de billetes variopintos existentes en la Zona Republicana. Pero la Ley de Desbloqueo fue a castigar a unas gentes por el mero hecho de haber estado en una zona “enemiga”; sin embargo, a la vez se castigó a la totalidad de la economía española al verse reducida de un plumazo la cantidad de dinero en circulación con los efectos que ello comportó sobre la actividad económica.
Nadie habla ya de la Ley de Desbloqueo de cuentas bancarias de 1939, sin embargo he creído importante recordarla hoy, en este 70 aniversario de la finalización de una de las últimas guerras habidas en Europa.
***
Hoy ya se hablan de bastantes temas relacionados con la Guerra Civil pero no de este; un tema vergonzoso, vergonzante y que provoca auténtica vergüenza. ¿Por qué será?.
Santiago Niño-Becerra. Catedrático de Estructura Económica. IQS School of Management. Universidad Ramon Llull.

:::::::::::::::::::::::::::::::

http://www.naciodigital.cat/noticia/109617/victimes/confiscacio/moneda/republicana/franco/altres/oblidades/historia

Pep Martí, Parlament de Catalunya | 01/06/2016 a les 21:47h

Les víctimes de confiscació de moneda republicana per Franco, les altres oblidades de la història

Moltes famílies van perdre els seus estalvis de la República a canvi d’un trist rebut

(…)

Com en tot règim totalitari, el sistema de moneda no va quedar al marge de la repressió franquista. Després de l’esclat de la Guerra Civil, les autoritats “nacionals” –revoltades contra el règim legítim de la República- va emetre diversos decrets considerant no vàlids els bitllets de sèries i números posats en circulació pel Banc d’Espanya amb posterioritat al 18 de juliol de 1936, quan comença la guerra. Els bitllets anteriors, però, tampoc quedaven fora del “nou ordre”. Per ser vàlids, calia que fossin validats pel règim franquista.

Es van establir uns tribunals de canvi que havien d’atendre totes les sol·licituds de validació. Els bitllets denegats anteriors al juliol del 36 eren dipositats en un fons de bitllet de canvi desestimat. Els posteriors a l’esclat de la guerra eren ubicats en un fons de paper moneda posat en circulació per l’enemic. La seva possessió era considerada delicte de contraban.

Es van produir moltes injustícies en la qüestió de la confiscació de la moneda. Molta gent no va poder aconseguir el reconeixement dels seus bitllets i va haver de lliurar els seus estalvis a canvi d’un trist rebut i mai els van recuperar. En aquells anys, fortunes i vides depenien d’una cosa tan horrible com els avals. Un aval d’una persona del bàndol vencedor podia suposar la llibertat d’un pres o una porta oberta. Però molta gent no va tenir sort.

(…)

:::::::::::::::::::::::::

http://www.directe.cat/noticia/12952/pp-i-psoe-salien-per-evitar-el-retorn-dels-diners-republicans-confiscats-a-particulars-12952

Política Última actualització Dijous, 12 de març de 2009 05:00 h

PP i PSOE s’alien per evitar el retorn dels diners republicans confiscats a particulars

És una mesura no inclosa a la Llei de la memòria històrica

PP i PSOE han rebutjat aquest dimecres al Congrés una iniciativa de CiU que instava l’executiu espanyol a crear un cens i a retornar els diners republicans que la dictadura va confiscar a milers de persones. CiU i ERC han presentat al llarg dels últims anys diverses propostes en aquests sentit, però la mesura no va quedar inclosa a la Llei de la memòria històrica, i PP i PSOE argumenten ara que no és ‘oportuna’ en moments de crisi. El diputat de CiU Jordi Xuclà recorda que tan sols a Catalunya les confiscacions suposen vuit milions d’euros. ‘El govern que ha restituït els béns als partits i els sindicats’, afirma, ‘no és capaç de fer un acte de dignitat amb els particulars’.


La mesura, llargament reivindicada per diverses entitats, ha topat novament amb l’oposició dels dos grans partits espanyols, que addueixen dificultats tècniques i legals per fer efectives aquestes restitucions i argumenten que aquest no és un moment ‘oportú’ per dur-la a terme. El PSOE fins i tot ha rebutjat l’oferta de CiU perquè la iniciativa que s’ha vist aquest dimecres al Congrés quedés reduïda a un únic punt que estipulava la creació d’un cens d’afectats.

Xuclà ha explicat que a partir del 18 de juliol les autoritats franquistes van decomissar aproximadament 12 milions d’euros a les zones republicanes conquerides, i d’aquests 12 milions ‘com a mínim vuit milions d’euros’ es van requisar en territori català a través d’un decret del govern franquista que creava un fons per finançar precisament la Guerra Civil. 70 anys més tard, recorda, aquests diners no s’han retornar i l’Estat espanyol, com a ‘responsable civil subsididiari’, ‘s’hauria de fer càrrec de la reparació econòmica d’aquests particulars’.

CiU i ERC ja van presentar esmenes en aquesta direcció quan es va tramitar la Llei de la Memòria Històrica, però la mesura va quedar rebutjada i les dues principals formacions espanyoles han votat ‘no’ cada vegada que s’ha sotmès a debat. ‘Aquest parlament ha estat capaç de reparar els partits polítics i els sindicats’, ha recordat Xuclà, però ‘no és capaç de fer un acte de dignitat’ i ‘elaborar un cens de particulars provats dels seus diners per les autoritats franquistes.

La iniciativa ha obtingut el suport d’ERC al Congrés. El diputat republicà Joan Tardà ha recordat que mentre altres democràcies han restituït els diners confiscats en períodes dictatorials, l’Estat s’hi nega, un fet que ‘no s’aguanta’ i que és una ‘autèntica vergonya’. ‘Topem contra una muralla d’incomprensions’, ha dit, i la creació d’un cens ‘com a mínim permetria visualitzar que l’Estat s’ocupa d’aquesta qüestió’, perquè ‘les víctimes s’ho mereixen’.

PP i PSOE diu que ‘no és el moment’

No és el criteri del PP. El diputat popular Jorge Fernández-Díaz ha recordat que des del 1976 s’ha destinat 16.000 milions d’euros a la reparació pel franquisme que han beneficiat més de 570.000 persones, i ha destacat que aquest no és un moment ‘oportú’ per impulsar la restitució dels diners confiscats. Segons Fernández-Díaz, un cop feta la Llei de la memòria històrica no es pot ‘reobrir’ aquest procés.

Com el PP, el PSOE tampoc ha donat suport a la proposta. El diputat socialista Jesús Quijano ha volgut desvincular les ‘autèntiques expropiacions que van patir els partits polítics’ de les ‘obligacions de canvi de diners que van quedar privats de curs legal’ on ‘el que hi va haver per part de les autoritats franquistes va ser una obligació incomplerta’. A més, segons el PSOE, hi ha ‘dubtes jurídics’ sobre els diners requisats.
::::::::::::::::::::::


http://www.ara.cat/cultura/Parlament-demanar-Congres-confiscats-franquisme_0_1588041274.html

El Parlament tornarà a demanar al Congrés que es tornin els diners confiscats pel franquisme

Les víctimes de confiscació de moneda republicana fa anys que reclamen que se’ls tornin els estalvis
Agències Barcelona Actualitzada el 02/06/2016 10:24
Un dels documents de la confiscació franquista dels diners republicans
Un dels documents de la confiscació
El Parlament ha admès a tràmit una iniciativa del PSC per presentar al Congrés una proposició de llei de modificació de la llei de memòria històrica aprovada el 2007 perquè inclogui el rescabalament dels afectats per la confiscació de paper moneda o altres signes fiduciaris de la República.
El retorn dels diners confiscats pel franquisme és un tema que es debat des de fa anys. Ja va generar polèmica quan es va aprovar la llei de memòria històrica i els darrers anys hi hagut diferents intents perquè es contempli el retorn d’aquests diners. El 2009 el grup parlamentari de CiU va fer també una proposta parlamentària per tal que s’inclogués la indemnització per l’espoli dins de la llei de memòria històrica, que no va prosperar. En aquell moment el PP s’hi va oposar perquè considerava que la llei no preveia la restitució dels béns decomissats ni a persones jurídiques ni a persones físiques. El PSOE s’hi va oposar perquè creia que aquesta qüestió s’havia de resoldre als tribunals.
També el 2009, l’ Associació de Perjudicats pel Decomís del Govern Franquista (APIGF) es va adreçar a diferents institucions per demanar el retorn dels diners decomissats. L’APIGF recorda que durant la Guerra Civil, mentre les tropes franquistes avançaven, els bitllets republicans, que en aquell moment eren per a moltes famílies tots els estalvis, eren decomissats. L’APGIF destaca que la requisa de la moneda va ser utilitzada per part del govern franquista com una arma eficaç i contundent contra l’economia de la zona republicana.

Salut i independència!
(encara que sigui de joguina)
Jordihttp://vimeo.com/user1361588/videos
www.youtube.com/user/grupsalvatge/:: http://entrebits.blogspot.com/ ::
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

ESPAI LLIURE DEL MUNTATGE “SIDA”

«El present és d’ells; el futur és meu»

Nikola Tesla (1856–1943)

Compartir

Comments are closed.

CONTADORES PLC

Campaña informativa sobre los contadores PLC
Consejo General Médico Austríaco exige la prohibición de los 'Contadores Inteligentes'