http://www.ccma.cat/tv3/el-visionari-a-sense-ficcio/noticia/2692306/

Dimarts, a les 23.10, a TV3

«El visionari», a «Sense ficció»

És possible que un ordinador pugui predir l’economia mundial? Durant la dècada dels vuitanta, el consultor de finances Martin Armstrong va dissenyar un model de predicció basat en el número pi amb què va predir la data exacta del «crash» d’octubre de 1987, la desaparició del mercat alcista del Japó de 1990, el punt d’inflexió per als EUA i els mercats europeus del juliol de 1998 i la caiguda de l’índex Nikkei del 1989.

Armstrong havia analitzat els mercats financers; estudiat els cicles econòmics, les crisis bancàries i els sistemes monetaris globals; visitat biblioteques per recollir dades històriques –preus de l’or, tipus de canvi…-, i combinat xifres i dates. Armstrong va comprovar que 8,6 anys equival a 3.141 dies -el màgic número pi multiplicat per mil- i es va convèncer d’una cosa: hi ha una geometria de temps. Potser no és capaç d’explicar-ne el perquè, però enmig del caos que ens envolta hi ha un cert ordre. I així es va convertir en un dels analistes de mercat més rics de Wall Street i va ser nomenat economista de la dècada i gestor de fons de l’any el 1998.

La seva reputació mundial va fer que els banquers més poderosos de Nova York el convidessin a formar part del seu grup per manipular les tendències dels mercats. No obstant això, Armstrong es van negar a participar del joc i va advertir els seus clients que «el club» estava manipulant els mercats de divises i de la plata. Ràpidament es va trobar amb una colla d’enemics molt poderosos: els bancs d’inversió de Nova York, els gestors de fons de cobertura, Salomon Brothers i Goldman Sachs. El 1999 l’FBI va entrar a casa seva per requisar-li els ordinadors i va ser acusat d’haver estafat 3.000 milions de dòlars. Va ser empresonat durant set anys per desacatament al tribunal. Després d’un temps en règim d’aïllament i d’amenaces contra la seva mare, va signar una confessió parcial i va ser condemnat a quatre anys més.

L’any 2014, en plena crisi financera mundial, Armstrong és alliberat i tres mesos després comença una nova vida amb una Conferència Econòmica Mundial, a Filadèlfia, a la qual assisteixen 350 persones. I com si no hagués passat res, fa una primera aproximació a la solució de la crisi financera mundial, que compara amb la caiguda de l’Imperi Romà. Les seves prediccions indiquen que l’1 d’octubre del 2015 comença una crisi del deute que trasbalsarà l’economia mundial. Es complirà el pronòstic?

El documental «El visionari» («The forecaster»), que va formar part de la programació del DocsBarcelona 2015 i ha estat el Documental del Mes del setembre, retrata un home que torna a la seva vida després d’onze anys de presó. El segueix en el retrobament amb els seus antics socis de l’empresa Princeton Economics i en l’esmentada conferència pública de Filadèlfia davant de persones que han viatjat des de tot el món, pagant grans quantitats per escoltar-lo. La pel·lícula és també la voluntat de demostrar la seva innocència i de posar de manifest el gran poder dels bancs de Nova York.

tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio
:::::::::::::::::::::::::

http://blogs.ccma.cat/senseficcio.php?itemid=56335&catid=1270

Doble sessió de «Sense ficció»: «Alertadors contra la corrupció» i «El visionari»

EMISSIÓ: dimarts 27 d’octubre a les 21.55 i a les 23.15, a TV3.

«Sense ficció» estrena aquesta setmana el documental «Alertadors contra la corrupció», una producció pròpia de Televisió de Catalunya dirigida per Montserrat Besses i Pere López que analitza a fons un dels pilars de la lluita contra la corrupció: la transparència. I a continuació, el programa estrena també «El visionari», la història del consultor de finances Martin Armstrong, l’home que preveu l’economia mundial.

«ALERTADORS CONTRA LA CORRUPCIÓ»

Hi ha un grup de persones que contribueixen a la transparència i que no només són desconegudes sinó que, a més, reben represàlies per haver complert el seu deure de ciutadans responsables: són els alertadors.

Han estat definits com els herois moderns. A ells, normalment, no els agrada l’expressió. D’entrada, perquè no han tingut voluntat de convertir-se en herois. Només han fet ben feta la seva feina i han pensat a defensar l’interès general. Han contribuït a fer públic el que alguns volien que continués sent secret. Han treballat per la transparència. Transparència en l’administració, en empreses publiques o privades, en els bancs.

Han activat una alerta, han encès un llum d’alarma per denunciar unes pràctiques que ens perjudiquen a tots. Fer-ho els ha portat problemes: assetjament, acomiadaments, judicis interminables, amenaces. Moltes veus, en molts països, es fan sentir per demanar un estatut que els protegeixi. El documental «Alertadors contra la corrupció» evoca el «cas Palau» i el «cas Hotel del Palau», uns afers significatius al nostre país. Però també, i sobretot, posa l’accent en els alertadors del món de les finances i recull diferents testimonis de casos que han traspassat fronteres.

El «cas UBS», Unió de Bancs Suïssos
UBS es presenta com el banc líder mundial en gestió de patrimoni. El testimoni d’una alertadora francesa ha fet que s’obrin investigacions en diferents països sobre la manera d’actuar d’UBS i dels mecanismes que haurien facilitat l’evasió fiscal. Quines haurien estat les pràctiques del banc aquí a Catalunya? S’han encès alguns llums d’alarma?
El «cas UBS» no arrenca a partir de dades robades o venudes. Arrenca a partir d’algú que no coneixia res del món de les finances, sinó que es movia en l’ambient glamurós i selecte dels esdeveniments que el banc oferia als seus clients per seduir les seves fortunes: tornejos de tenis, de golf, regates, concerts privats, grans premis de Fórmula 1, etc.

La vida d’aquesta alertadora, com la de tots els alertadors, va quedar trasbalsada a partir del moment que va donar el senyal d’alarma per dir que alguna cosa grinyolava en l’actuació del banc a França. El mateix li va passar a un auditor intern del banc que va exposar en els seus informes que els comptes no quadraven. És per això que «Alertadors contra la corrupció» també es fixa en les conseqüències de l’alerta. Avisar la jerarquia es gira contra l’alertador la majoria de vegades. L’adversari és poderós, el treballador o la treballadora es queden aïllats i han de fer front a tota una maquinària laboral i judicial. Això comporta esgotament psicològic i moltes despeses.

“Alertadors contra la corrupció” es fixa en una experiència francòfona que aplega una inèdita col·laboració de mitjans de comunicació públics i privats i en un grup d’activistes. Diferents testimonis, al llarg de tot el documental, expliquen experiències viscudes i aposten per una nova aliança entre mitjans de comunicació i alertadors per fer que la transparència sigui un fet i que l’esperit recollit als textos legals – és a dir, el dret a saber dels ciutadans- es practiqui amb normalitat i sense conseqüències negatives.

Murs contra la transparència
Davant l’augment de casos de corrupció que surten a la llum i davant de la creixent desconfiança de la ciutadania envers els poders públics, aquí, com en altres llocs, s’ha aprovat una Llei de Transparència, que va entrar en vigor l’1 de juliol. La pregunta que sorgeix és si els textos legals actuals són o seran suficients. Perquè, al mateix temps que s’aproven aquestes lleis, a Brussel·les es prepara una directiva de la Comissió sobre el «secret de negocis». Un text que suposa que el secret comercial és més important que el dret a saber de la ciutadania. Alertadors i periodistes poden tenir una nova mordassa. I la transparència, un mur infranquejable.

Com es pot canalitzar la informació dels alertadors
Quan un ciutadà és testimoni d’irregularitats, frau o corrupció, ha de trobar la manera de canalitzar la informació de què disposa. Cal que res no se li giri en contra i que, eventualment, el cas pugui ser investigat. El ciutadà es pot adreçar a activistes, a fiscalia, a mitjans de comunicació, etc. Diferents experiències aquí i a l’estranger s’han posat en marxa a través de bústies segures i anònimes on tothom pot deixar el seu testimoni.

«EL VISIONARI»

És possible que un ordinador pugui predir l’economia mundial? Durant la dècada dels vuitanta, el consultor de finances Martin Armstrong va dissenyar un model de predicció basat en el número pi amb què va predir la data exacta del «crash» d’octubre de 1987, la desaparició del mercat alcista del Japó de 1990, el punt d’inflexió per als EUA i els mercats europeus del juliol de 1998 i la caiguda de l’índex Nikkei del 1989.

Armstrong havia analitzat els mercats financers; estudiat els cicles econòmics, les crisis bancàries i els sistemes monetaris globals; visitat biblioteques per recollir dades històriques –preus de l’or, tipus de canvi, etc.-, i combinat xifres i dates. I dividint el lapse de temps entre la Rye House Plot del 1683 i l’any del pànic dels banquers el 1907 (224 anys) pel nombre de caigudes dels mercats durant aquest període (26), va obtenir una mitjana de 8,6 anys.

És a dir, l’economia mundial semblava basada en aquest cicle de 8,6 anys. Multiplicant el cicle per sis s’obté la xifra de 51,6 anys, que coincideix amb el Divendres Negre de 1869, el pànic dels productes bàsics el 1920 i la Segona i Tercera Guerres Púniques. Armstrong va comprovar que 8,6 anys equival a 3.141 dies -el màgic número pi multiplicat per mil- i es va convèncer d’una cosa: hi ha una geometria de temps. Potser no és capaç d’explicar-ne el per què, però enmig del caos que ens envolta hi ha un cert ordre. I així es va convertir en un dels analistes de mercat més rics de Wall Street i va ser nomenat economista de la dècada i gestor de fons de l’any el 1998.

La seva reputació mundial va fer que els banquers més poderosos de Nova York el convidessin a formar part del seu grup per manipular les tendències dels mercats. No obstant això, Armstrong es van negar a participar del joc i va advertir als seus clients que “el club” estava manipulant els mercats de divises i de la plata. Ràpidament es va trobar amb una colla d’enemics molt poderosos: els bancs d’inversió de Nova York, els gestors de fons de cobertura, Salomon Brothers i Goldman Sachs. El 1999 l’FBI va entrar a casa seva per requisar-li els ordinadors i va ser acusat d’haver estafat 3.000 milions de dòlars. Va ser empresonat durant set anys per desacatament al tribunal. Després d’un temps en règim d’aïllament i d’amenaces contra la seva mare, va signar una confessió parcial i va ser condemnat a quatre anys més.

L’any 2014, en plena crisi financera mundial, Armstrong és alliberat i tres mesos després comença una nova vida amb una Conferència Econòmica Mundial, a Filadèlfia, a la qual assisteixen 350 persones. I com si no hagués passat res, fa una primera aproximació a la solució de la crisi financera mundial, que compara amb la caiguda de l’Imperi Romà. Les seves prediccions indiquen que l’1 d’octubre del 2015 comença una crisi del deute que trasbalsarà l’economia mundial. Es complirà el pronòstic?

El documental «El visionari» («The forecaster»), que va formar part de la programació del DocsBarcelona 2015 i ha estat el Documental del Mes del setembre, retrata un home que torna a la seva vida després d’onze anys de presó. El segueix en el retrobament amb els seus antics socis de l’empresa Princeton Economics i en l’esmentada conferència pública de Filadèlfia davant de persones que han viatjat des de tot el món, pagant grans quantitats per escoltar-lo. La pel·lícula és també la voluntat de demostrar la seva innocència i de posar de manifest el gran poder dels bancs de Nova York.

Una producció de Filmperspektive GmbH dirigida per Marcus Vetter.

—