ALBERT CORTES MONSERRAT

12 de gener de 2010

El conseller Joaquim Nadal va explicar ahir en una entrevista al programa Àgora de TV3, que donat el traspàs de Rodalies, Catalunya ferroviàriament es estat, cosa que va argumentar amb una gran varietat de recursos buits de contingut.  Si fa no fa com la proposta del Ministre Blanco sobre la Gestió de l’aeroport, on ha confirmat el que ahir ja va deixar anar, que mai va estar sobre la taula cedir el control del Prat a la Generalitat.
En Nadal va defensar amb tota la barra del món, què pel que fa a la gestió dels trens de rodalies som un estat, i això desenvolupa l’autogovern. Es va oblidar de petits detalls, com que no tenim ni vies que segueixen sent de Fomento, ni estacions d’ADIF, ni trens de Renfe, ni personal, i el que es més greu, amb una infrastructura antiquada on les inversions per modernitzar-la segueixen a l’aire, i que segurament acabarem pagant en part, tot i la deixadesa del govern espanyol en els últims anys com es reflexa en la previsió d’inversió amb la desfasada xarxa catalana, i una superior a la moderna xarxa de Madrid.  Tot això amb dos anys de retard, i grans anuncis de comissions bilaterals que no se de que devien parlar, ja que per arribar a aquesta acord fantasma, on apart de la gestió de les freqüències i horaris, les tarifes, on per cert han rebut un increment imposat només realitzar el traspàs, assumir totes les critiques, i donar una nova oportunitat a Renfe de dos anys quan ja ha demostrat sobradament els seus interessos a Catalunya. Tot això pel Sr. Nadal es ser estat, crec que els seus companys de Madrid en el govern socialista no hi estaran massa d’acord, això si, tot cofoi ens anuncia que ja s’ha format una comissió per abordar el traspàs dels regionals com marca l’Estatut, que per cert ens diu en aquestes matèries marcades com a competència exclusiva, sort que era exclusiva, un altra frau per anar fent amb aquest gran engany de l’autonomisme.

Per la seva banda el ministre Blanco, com ja s’esperava, ens ha presentat el pla del govern espanyol per l’aeroport barceloní, qualificat com a singular, i què serà controlat pel govern amb la participació virtual de les comunitats autònomes, ajuntaments i cambres de comerç, i on les decisions estratègiques es prendran per majories qualificades, cosa que xoca frontalment i deixa en un no res, la resolució aprovada pel Parlament català sobre el poder de veto algunes decisions. Ens diu que les controlaran societats filials amb majoria de l’estat, i aquest mètode garanteix el consens, amb majoria qualificada per la promoció de noves rutes, pla director de l’aeroport, pressupostos d’explotació i capital, nous clients, contractes, franges horàries i preus i taxes. El capital privat serà d’un 30 % de manera responsable, i tot això garantirà l’eficiència econòmica i valor estratègic dels aeroports espanyols, acabant amb l’advertència de mirar constructivament cap al futur per evitar reclamacions dels partits polítics.

O sigui, què finalment, ni majoria determinant, ni dret a veto, ni res de res, una simple participació simbòlica, un canvi de nom d’empresa gestora, i el mateix model que ara, controlat pel govern espanyol amb un sistema que pràcticament no s’utilitza a Europa, i què a la practica pretén beneficiar només l’aeroport de Barajas a Madrid, i evitar l’enlairament i desenvolupament de l’aeroport català, sobretot pel que fa a rutes internacionals.  Un cop assumit aquest nou miratge, segurament escoltarem el conseller Nadal de torn tot orgullós, dient que pel que fa a Aeroports també som estat.

Doncs sap el que li dic, què aquest estat que ens volen vendre i promocionar des del PSOE-C ja se’l poden quedar.  En volem un de veritat, per competir amb la resta amb igualtat de condicions, i sobretot amb un que sistemàticament ens va en contra, per qualsevol altra cosa ja estem be com ara.