JOSEP MARIA RUIZ SIMON 

La tecnoestructura

A Artur Mas li agrada parlar de la “tecnoestructura de l’Estat”. Diumenge s’hi va referir en l’entrevista als tres encausats pel 9-N que va transmetre TV3. Fa un mes, en un article a La Vanguardia, ja havia apuntat que es perseguien judicialment persones pel fet de tenir i defensar idees que no eren del gust d’aquesta tecnoestructura. Res de nou. L’any 2012, quan va convocar eleccions buscant ser reelegit amb majoria absoluta, ja la presentava com l’enemic a batre. La tirada de l’expresident per aquesta expressió només és comparable amb la de Juan Rosell, que l’any 2007, quan era president de Foment de Treball, ja la va esmentar en una cimera empresa­rial celebrada a Girona, i des d’aleshores no ha deixat mai de recordar-la. Fa una dècada, per Rosell, la tecnoestructura de l’Estat era una monstruosa realitat amb dues grans urpes. Amb una emparava 150.000 funcionaris que no feien absolutament res, i amb l’altra impedia que s’executessin les infraestructures que calien a Catalunya. Més endavant també va ser la causa que obstaculitzava el seu accés a la presidència de la CEOE, que aleshores anhelava infructuosament i que ara ocupa.

Ni Mas ni Rosell són, però, encara que ho pugui semblar, els inventors d’aquest concepte. Va ser l’economista John K. Galbraith, que havia estat assessor de John F. Kennedy, qui el va posar en circulació en una obra del 1967 titulada El nou estat industrial per descriure el grup de tecnòcrates que, arran de les darreres transformacions del capitalisme, havia adquirit una capacitat notable d’influència en els processos de presa de decisió de les empreses i de l’administració pública. El nou capitalisme descrit per Galbraith es definia entre altres coses per l’estreta relació que s’hi establia entre algunes grans empreses i l’Estat. En aquest context, la tecnoestructura s’hauria convertit en el lloc de trobada del poder polític i el poder econòmic. Les tesis de Galbraith van despertar un gran interès en el tardofranquisme. En el món empresarial català, en un context definit per la política planificada de creixement econòmic del desarrollismo, la reflexió sobre aquestes tesis va confluir amb l’aposta per conquerir la tecnoestructura i traduir políticament el poder econòmic. El pujolisme va ser, en part, un resultat singularment decisiu, però no l’únic a Catalunya, d’aquesta aposta, sense la qual no es pot entendre com es va anar concretant la transició. I el pacte del Majestic (1996) volia significar el reajustament dels vells acords en l’època en què la nova economia de les privatitzacions convidava a repartir de nou el pastís. Va començar aleshores la curta però intensa edat d’or del neocambonisme del PP. I el prenafetisme cultural va evocar l’espectre de Francesc Pujols per parlar de la solució catalana al problema espanyol . Però el règim del 78 es va acabar l’any 2005 quan Esperanza Aguirre, preguntada per l’opa de Gas Natural sobre Endesa, va declarar la independència de Catalunya. Només a partir d’aleshores es va començar a identificar la tecnoestructura amb l’enemic exterior.

Madrid.- La presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, ha dit avui, sobre el possible trasllat d’Endesa a Catalunya, que «és una mala notícia per a la Comunitat de Madrid que la seu d’una empresa elèctrica que és multinacional i que és una de les grans empreses espanyoles multinacionals es traslladi fora del territori nacional».

Aguirre ha assegurat que, això no obstant, està «més preocupada» pels consumidors, «que veuran com es concentra en una sola mà el gas, gran part de l’electricitat i el petroli que consumeixen, fora que el servei del Tribunal de Defensa de la Competència o el ministre prenguin les mesures necessàries».

La presidenta regional ha dit estar «convençuda que entre tots, el Govern i nosaltres, prendrem totes les mesures que estiguin en la nostra mà per garantir que els consumidors no es veuran perjudicats per aquest projectat monopoli que segons que sembla sorgiria després».

Respecte al paper de Caja Madrid en la fusió d’Endesa i Gas Natural, la presidenta ha assegurat que la Caixa madrilenya «no rebrà cap instrucció» de la seva banda i ha explicat que només ha parlat amb el president d’aquesta entitat, Miguel Blesa, el dia que la premsa va donar la notícia de l’OPA, quan el va trucar per telèfon per confirmar el que els diaris publicaven.

Aguirre ha fet aquestes declaracions en la conferència de premsa que ha ofert al costat del vicepresident segon i ministre d’Economia i Hisenda, Pedro Solbes, després de la reunió que tots dos han mantingut per intentar clarificar la diferència de 236 milions d’euros que hi ha hagut entre la previsió i la liquidació dels recursos del sistema de finançament per a la Comunitat de Madrid corresponents a l’any 2003.

Font: EFE

12-09-2005

————–

En castellano:  http://web.archive.org/web/20 080225133205/http://www.lavozd easturias.es/noticias/noticia. asp?pkid=224379

:::::::::::::::::::::