Trilogia “eleccions”: històries per a no dormir

De part del meu germà.

Per reflexionar

😉

Hi afegeixo aquest vell article de El Periódico.
( Es pot trobar la versió en castellà a:
http://debates.coches.net/archive/index.php/t-85854.html
http://debates.coches.net/showthread.php?85854 )

EL PERIÓDICO

25/01/2007

ELS RISCOS DEL VOT ELECTRÒNIC

L’eclipsi de la democràcia

  • El Ministeri de l’Interior d’Itàlia continua recomptant els vots electrònics emesos fa nou mesos

ANDREU Mayayo.  Historiador

Al cap de nou mesos, encara no es coneixen els resultats definitius de les eleccions legislatives italianes. En diverses circumscripcions electorals, el Ministeri de l’Interior continua recomptant vots i intenta quadrar els resultats. Recordem que la victòria del centreesquerra, liderat per Romano Prodi, enfront de la coalició de Silvio Berlusconi es va xifrar en uns escassos 24.000 vots de diferència.

La perplexitat, una vegada més, es va apoderar del país en una nit electoral d’infart. Les dades ofertes pel Ministeri de l’Interior, amb una lentitud exasperant, no coincidien amb els sondejos a peu d’urna, ni amb els escrutinis dels partits. El ministre Giuseppe Pisanu va abandonar tres vegades la seu del ministeri per traslladar-se a la residència privada de Silvio Berlusconi. Passada la mitjanit, els dirigents de l’oposició es van desplaçar al ministeri per exigir una explicació a Pisanu. Després de tenir una “sorprenent” conversa, un espantadís Piero Fassino, dirigent dels Demòcrates d’Esquerra, va proclamar la victòria de La Unió.

Aquella mateixa nit naixia un nou enigma digne d’incorporar-se al conjunt de misteris que envolten la història d’Itàlia des del cas Moro fins a l’origen de la fortuna de Silvio Berlusconi, passant per la bomba de l’estació de Bolonya. I encara faltava la més bona. Poques hores després que es tanquessin les urnes, i en ple eclipsi electoral, la policia va detenir Bernardo Provenzano, el capo dei capi de la Màfia, després de 42 anys de recerca i captura, a Corleone, a molt poca distància del seu domicili. Un final digne de la poderosa imaginació (?) de l’autor d’ El Padrí, Mario Puzo.

Els aficionats a les tesis conspiratives tenen el terreny adobat a Itàlia, però també els analistes lúcids, que saben posar el dit a la llaga i formular preguntes incòmodes per als responsables i inquietants per al conjunt de la població. L’enrenou aixecat pel documental realitzat recentment Mateu la democràcia, dels periodistes Beppe Cremagni i Enrico Deaglio, que denuncia un hipotètic frau electoral en les últimes eleccions legislatives italianes, se sustenta en una dada sorprenent, que trenca amb totes les estadístiques dels últims 60 anys: els vots en blanc es redueixen a un terç i es distribueixen homogèniament per tot el territori. Cremagni i Deaglio apunten que gairebé 900.000 vots en blanc que es van esfumar van anar a parar als partits de La Casa de la Llibertat de Berlusconi, amb la finalitat de construir un escenari electoral d’empat tècnic i forçar una gran coalició de Govern semblant a l’alemanya.

L’OBJECTIU sembla clar, però ¿com s’aconsegueix? Amb un senzill programa informàtic que, punxat en algun punt de la xarxa, realitza en mil.lèsimes de segon el miracle dels pans i dels peixos, és a dir, modifica les dades enviades per les diferents meses electorals a l’ordinador central del Ministeri de l’Interior. El documental comença i acaba amb les declaracions de Clint Curtis, autor de diversos programes informàtics d’alteració de resultats en diferents eleccions celebrades als Estats Units, que explica amb pèls i senyals la senzillesa del programa de conversió de vots en blanc en vots vàlids per a partits.

Un cop resolt el mètode, una sèrie de dades avalen la hipòtesi del frau electoral. El Govern de Berlusconi va adjudicar a dit el processament de dades i l’escrutini electoral a una empresa nord-americana sota sospita. Un parell de mesos abans de les eleccions van ser substituïts una desena de delegats del Govern en circumscripcions electorals on els resultats no van quadrar. Mentre els sondejos a peu d’urna encertaven als col·legis electorals on es votava amb papereta, no rascaven bola en aquells on es votava electrònicament. I, a benefici d’inventari, mig any abans, en una convenció de Força Itàlia, Berlusconi va posar a prova els seus dots profètics alertant d’un possible frau perpetrat pels comunistes, que podria reduir la seva victòria a uns quants milers de vots: 24.000, va posar com a exemple.

EL NOU enigma italià posa en dubte la credibilitat de la democràcia electrònica, la utilització del vot a través de la xarxa i, al mateix temps, obre la capsa de Pandora sobre la naturalesa i l’essència mateixa de la democràcia. Un dels pilars fonamentals del sistema democràtic és la participació de tots els ciutadans en l’elecció dels seus governants. Aconseguir el sufragi universal, també femení, va costar sang, suor i llàgrimes. L’estratègia dels poderosos per mantenir-se en el poder ha estat diversa al llarg del temps i de les diferents cultures polítiques: la compra de vots, la manipulació de les paperetes, l’alteració dels resultats i, en casos extrems, el recurs al cop d’Estat. El feixisme o el comunisme van eclipsar la democràcia durant bona part del segle XX.

Ara sabem que, en aquesta nova versió del món feliç, podem votar sense cap problema, però ja no elegim. Una bonica metàfora que tanca el cercle històric de la democràcia. Quan votar ja no serveix per elegir, se’ns demana contínuament que votem. Aviat, a més a més, ens faran pagar, com en aquells programes televisius als quals la gent envia SMS. Així, en poc més d’un segle, passarem del fet que ens comprin el vot a pagar per votar.

 

 

———- Missatge reenviat ———-
De: Enric
Data: 18 de desembre de 2015, 20:17
Assumpte: Trilogia “eleccions”: històries per a no dormir

Trilogia “eleccions”: històries per a no dormir

Aquí tens 3 assaigs que et faran tenir algun que altre malson. Els títols ja són prou descriptius.

Tot el que s’hi comenta és real, per molt increïble que sembli.

El que cal fer és fer-nos preguntes i intentar trobar les respostes.

NOTA: et recomano llegir-los abans d’anar a votar… per si de cas.

L’estrany cas del sorteig de les meses electorals (pdf, 18/12/15)

El vot dels morts (pdf, 18/12/15)

El vot no és secret (pdf, 18/12/15)

Recorda que pots opinar sobre els escrits al blog de nitsenblanc
I, com sempre, tens tota la informació a nitsenblanc.cat

Salutacions,

Enric

Compartir

Comments are closed.

Contadores PLC

La asociación ENSALUD informa

Campaña informativa sobre los contadores PLC

Consejo General Médico Austríaco exige la prohibición de los 'Contadores Inteligentes'