«No corri tant, Coscubiela»

http://www.vilaweb.cat/noticies/no-corri-tant-coscubiela/

No corri tant, Coscubiela

El debat sobre el futur de les pensions és tan important com el de la independència

Per: Andreu Barnils
Diumenge  13.09.2015  06:00

La setmana passada vam escriure l’article ‘Joan Coscubiela i la Caixa‘. Hi deia que els sindicats i el tripartit havien signat un acord per tal d’enviar part del sou dels funcionaris (i treballadors públics, que me’ls deixava) a un pla de pensions privat de ‘la Caixa’. L’al·ludit, el senyor Coscubiela, secretari general del sindicat CCOO en el moment dels fets, va replicar amb el text ‘Guerra bruta‘ al seu bloc personal. Un text que m’obliga a fer tres coses: puntualitzar la resposta del senyor Coscubiela, continuar aprofundint la qüestió de les pensions privades i demanar-li un favor d’entrada: llegeixi els comentaris dels lectors al seu bloc.
Primer, puntualitzem. El senyor Coscubiela diu que no m’he posat en contacte amb ell per a fer l’article. No corri tant, senyor Coscubiela. Durant el mes de juliol, vaig trucar tres vegades per a poder-lo entrevistar. Dues a premsa i una a vostè, personalment. Poso de testimoni Dani À., cap de premsa, i a vostè mateix. Jo vaig trucar-li i vaig dir-li: ‘Escolti, em trobo un tap a premsa. No em donen entrevista. Com ho fem?’ I vostè em va dir: ‘Aquesta setmana no, la vinent.’ Així vam estar des del dia 7 de juliol fins al 27, segons els meus whatsapps amb Dani À. I quan surt l’article al cap d’un mes (a l’agost no n’he publicats) diu que no m’he posat en contacte amb vostè. No li fa molta vergonya, senyor Coscubiela? Una mica de decència, home. No és tant demanar.
El senyor Coscubiela també diu al seu article que el pla de pensions privat existeix i que ell n’és partidari. Gràcies per haver-ho dit. Ara ja ho sabem. Però també afirma que el pla era voluntari i que no implicava perdre el sou del treballador. I aquí jo torno a insistir: no corri tant, Coscubiela, no corri tant. És cert que sempre es podia dir que no al pla de pensions. Com a les preferents. I ja ho va veure. Per això recomano que llegeixi aquests dos textos que he trobat al seu bloc personal. Són respostes al seu text. Només cal anar a ‘comentaris’. Faci el favor.
Parla ‘Mercè Pifarré’:
«A casa, sense voler tenir comptes a La Caixa ni plans de pensions, ens vam trobar un bon dia que en teníem dos, el del meu marit i el meu. Ningú ens ho va preguntar. Nosaltres sí que vam preguntar i la resposta no ens va convèncer, però no ho podíem canviar. Des de llavors fins que jo em vaig jubilar i el meu marit va morir, La Caixa va disposar d’uns diners que nosaltres mai vam poder saber en què els invertia. Potser hem estat finançant negocis poc ètics (per dir-ho suau) amb els nostres plans de pensions i els de tanta altra gent. No s’esveri tant, senyor Coscubiela. Si la cosa no va amb vostè, ni amb el seu sindicat, ni amb el partit amb què ara es presenta encara que amagat sota un altre nom, i que governava quan es va signar l’acord, deixi-ho estar. Si tot són mentides no pateixi, que s’atrapa abans un mentider que un coix. I no s’enfadi amb el Sr. Partal. Ell no és funcionari i no té si no vol un pla de pensions privat a La Caixa. I, si us plau, no menystingui la intel·ligència i la memòria que algunes encara conservem.
Mercè Pifarré (la web no pot comprovar els credencials i no m’agrada aparèixer com a anònima)»
Un segon comentari al seu bloc és aquest.
Anònim.
«Sóc professora de secundària i no em van deixar triar. Senzillament em van dir que tindria un pla de pensions sí o sí, i que el tindria a La Caixa. Vaig demanar no tenir el pla de pensions, i rebre els diners en el sou, i em van dir que de cap de les maneres. L’única opció era tenir el pla de pensions a La Caixa. Companys que es jubilaven al cap d’un any també ho van demanar, perquè no tenia cap sentit, i tampoc els van deixar triar. Això sí, al cap d’un any, quan es van jubilar van rebre els diners. En fi, aquest pla de voluntari res de res.»
Ara, el joc, Coscubiela, seria aquest: ho contrastem? Què li sembla si busquem la senyora Pifarré i la professora de secundària, els trobem i quedem? Com ho veu? A mi em semblen reals, però no se sap mai. Si més no, jo no sé qui són. Prefereixo contrastar-ho. I vostè va llegir el text de Lluís Blanco? Per què, doncs, CCOO no va voler fer un referèndum per decidir sobre el pla de pensions entre els treballadors? Ara resulta que els catalans poden fer un referèndum i els treballadors, no? La independència sí, i les pensions no? Això no quadra amb ‘decidir-ho tot’, Coscubiela. Això li volia dir: li fa res si el senyor Blanco també ve? O alguns altres funcionaris, i treballadors públics, poden venir? Com més gent, més contrast.
Fer memòria. Ho recomano. És un exercici plaent. En periodisme, si més no, és molt plaent. Així veiem que CCOO, UGT i Telefònica tenen una empresa que es dedica als plans de pensions privats. Es diu Fonditel. No és cap secret, ni res il·legal, i ho explica per exemple El País. No és ni un cas únic: CCOO i UGT tenen una segona empresa que es dedica a les pensions privades. Aquesta vegada amb el BBVA: Gestión de Previsión y Pensiones (llegiu El Diario). Dir precisament ara això, Coscubiela, ni és guerra bruta, ni és llençar merda, ni invents del diable. És fer memòria. Per tant, avui m’agradaria saber, senyor candidat, què opina d’aquest model. I si no creu que és millor tenir sindicats que aconsegueixen pensions públiques altes, en lloc de tenir sindicats que fan negocis amb les pensions privades. I, si pogués ser, també voldria saber si ha tingut cap intervenció directa en el funcionament de les empreses esmentades o, al revés, les ha combatudes des de CCOO, el Congreso de los Diputados, Endesa o Esade.
Només era això. O ens hem de passar tot el dia parlant de la independència?

 

El dia 9 de setembre de 2015, 13:41, per dició ha escrit:


http://www.directe.cat/noticia/422445/germa-bel-destapa-que-coscubiela-va-ser-membre-del-consell-assessor-dendesa

directe!cat
Política doble fletxa Última actualització Dimecres, 29 de juliol de 2015 17:15 h

Germà Bel destapa que Coscubiela va ser membre del consell assessor d’Endesa

El flamant número 1 per Tarragona de Junts per Sí es defensa de les crítiques i articles que l’acusen per suposadament amagar el càrrec aportant el seu CV públic


Els seguidors de Catalunya Sí que es Pot continuen intentant desprestigiar les personalitats de la societat civil que formaran part de Junts pel Sí a base de falsedats i demagògia. Si ahir era el propi Albano Dante Fachin que atacava Lluís Llach, ara li ha tocat el rebre a Germà Bel. L’usuari de Twitter @arqueoleg, ferm seguidor de la confluència Podem-ICV, ha criticat l’economista en un intercanvi de piulades (podeu consultar-lo aquí: part 1 i part 2) per haver format part del consell assessor d’Endesa. La resposta de Bel, irrefutable: Joan Coscubiela, número 1 d’ICV el 27S, també ho va ser.

Germà Bel no s’amaga 

L’usuari @arqueoleg ha atacat Bel dient que amaga el càrrec que va sustentar: “Germà Bel, número 1 de Junts pel Sí a Tarragona, va ser endollat pel PSOE al consell assessor d’Endesa i ho oculta al CV”, de fet, el mitjà unionísta El Triangle acusava Bel del mateix. L’economista no ha dubtat a adjuntar un enllaç amb el seu currículum al web de la Universitat de Barcelona, on no s’amaga del càrrec que ha deixat aquest juliol. A més, ha deixat evident que va compartir consell amb Joan Coscubiela, sense esmentar-lo directament.

Un flanc menys per on CSQEP atacarà Junts pel Sí

Coscubiela va ser al consell assessor d’Endesa com a representant sindical fins que va fer el salt a la política com a cap de llista d’ICV a les eleccions espanyoles fa 4 anys. L’usuari @arqueoleg, molt actiu a la xarxa no va saber què respondre a la rèplica de Germà Bel i el va bloquejar de Twitter. La col·laboració a consells assessors és un flanc menys per on Catalunya Sí que es Pot atacarà Junts pel Sí a partir d’ara.

El dia 9 de setembre de 2015, 9:36, per dició ha escrit:

http://www.vilaweb.cat/noticies/resposta-a-joan-coscubiela/

http://www.vilaweb.cat/wp-content/themes/twentythirteen-child/img/logo.png

Des de la Intersindical, a Joan Coscubiela

Text de Lluís Blanco, portaveu de la IAC

Per: Lluís Blanco
Dimarts  8.09.2015  06:00

Joan Coscubiela hauria d’haver escoltat les sàvies veus dels amics que li recomanaven de no fer gaire cas de l’article d’Andreu Barnils d’aquest diumenge. No perquè les xarxes siguin inofensives, que no ho són, per molt que menyspreï la premsa que no diu allò que ell voldria. No perquè l’article sigui un atac personal contra ell o la seva família, que no ho és, i per això Coscubiela ha de posar exemples d’atacs personals totalment fora de lloc. No perquè l’article sigui inquisitorial, per molt que algú s’apunti a les tesis catastrofistes de Felipe González. No perquè sigui contrastat o no, perquè un article d’opinió no requereix tants contrastos. No perquè intoxiqui o no, sinó simplement perquè, com demostra la seva resposta, en Coscubiela no té cap més arma que la demagògia, amb què deu estar ben familiaritzat, simplement perquè no té raó.
Que el secretari general de la CONC no té cap responsabilitat en l’acord que l’any 2003 va signar el seu sindicat amb la Generalitat per introduir els plans de pensions privats en el conjunt dels empleats públics, no ens ho empassem. No ens empassem que la CONC no tingués una línia definida en relació amb l’acord signat per CCOO a Madrid l’any 2002. Com no fos que, per molt que ens parli de l’exquisida democràcia interna del seu sindicat, la seva línia sindical es trobés simplement supeditada a aquell acord estatal. Perquè dir que l’acord es basa en uns pressupostos generals de l’estat (deuen ser els de l’any 2002 o 2003 i no els del 2014) és entrar en el joc de l’ou i la gallina per concloure que ‘tanto monta, monta tanto…’. Parlem de tràmits imprescindibles per a fer reeixir la jugada. I CCOO hi va posar el coll… dels treballadors i les treballadores, com fa habitualment.
Justificar aquests acords dient que l’administració –llavors, la central, en mans del PP– no pensava posar ni cinc en augments salarials, però sí en un pla de pensions, ens mostra una de tantes cessions a les pressions neoliberals a què ens té acostumats aquest sindicat. No reconèixer que congelar el salari representa una pèrdua de poder adquisitiu per a negar una reducció salarial és un simple joc de paraules. I dir que el pla no era obligatori és un simple exercici de cinisme. És clar que la gent podia renunciar-hi en canvi de no res. Però, parlant de cinisme, en Coscubiela arriba al súmmum quan pretén fer-nos creure que és el personal qui va decidir de ‘canalitzar una part del seu salari […] a un sistema complementari de previsió social com els Fons de Pensions’. Quin dia va ser la consulta? La IAC va recollir més de deu mil signatures dels treballadors i treballadores de la Generalitat demanant un referèndum per a decidir si volíem el pla de pensions. L’administració, CCOO i UGT es van negar de manera rotunda a fer el referèndum. I, parlant de ridiculeses, es pot dir que és Andreu Barnils que hi cau, quan no fa sinó constatar que és CCOO qui ens va fer passar per l’adreçador d’una fórmula que acabà portant tants de diners i tant de goig a ‘la Caixa’?
És ben trist de sentir un líder sindical, ara polític, defensar una mesura de caràcter neoliberal com aquesta i els seus suposats avantatges. Encara més si l’estudi o informe –enllaçat a l’article d’en Barnils– que vam fer el maig del 2008 sobre el control del capital d’aquest fons concret desmenteix la suposada capacitat de les comissions de control per ‘garantir la responsabilitat social de les inversions’. Avions de guerra, foment de la contaminació i de l’alcoholisme, inversions especulatives als mercats de futurs que originen l’augment dels aliments a tot el món…
Sí, la IAC forma part de la comissió de control del fons, perquè resulta que en la funció pública catalana tenim tanta representació sindical com CCOO, però no esperem cap porta giratòria com la que va fer servir José María Fidalgo, ni la condonació de 6,5 milions de deute amb ‘la Caixa’, com vam poder veure amb el PSC en els mesos que van transcórrer entre la sortida a concurs i l’adjudicació del pla; ni el nostre sindicat és accionista, com altres, d’entitats gestores de plans de pensions. I esperem que, en el procés constituent que necessitem, es tipifiquin d’atemptat contra la llibertat sindical els tractes de favor de què avui gaudeixen CCOO i UGT.
Que fàcil que és, de dir que la Intersindical Alternativa de Catalunya intoxica! No, la IAC té coses més importants a fer que ficar el dit a l’ull d’en Coscubiela. Més encara, no es defineix per cap candidatura concreta, ni que sí per fer efectiu el dret de decidir del nostre poble sense supeditació a cap decisió d’àmbit estatal. I no som cap eina d’intoxicació en mans de ningú. Com la Chus Lampreave a ‘Mujeres al borde de un ataque de nervios’, què més voldríem que poder mentir, però ‘la nostra religió’ no ens ho permet i, si ens pregunten, hem de dir la veritat amb tots els ets i uts. Dit d’una altra manera, ens sentim obligats a posar la nostra experiència sindical al servei dels moviments socials actuals, lògicament relacionats amb el moment polític que vivim.

Lluís Blanco Maldonado, portaveu de la IAC

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

http://www.elsemanaldigital.com/pasado-golpea-numero-tres-lista-propodemos-cataluna-143925.htm
http://criti-carlos.blogspot.com.es/2015/09/coscubiela-la-caixa-ccoo.html

9 sept. 2015

Coscubiela – La Caixa – CCOO

Joan Coscubiela, número tres de la lista apoyada por Podemos en Cataluña, Catalunya si que es Pot, no ha tenido un buen domingo a causa de un artículo publicado en la página Vilaweb que le ha convertido en trending topic.

Y es que el artículo de marras ha recordado cómo Coscubiela, ahora vinculado a ICV, fue secretario general de CCOO en Cataluña entre 1995 y 2008.
Nada comprometido, aparentemente, si no fuera porque el artículo hace hincapié en que en su calidad de máximo dirigente de dicho sindicato en Cataluña apoyó una decisión controvertida del tripartito de Pasqual Maragall.

http://1.bp.blogspot.com/-Xu9yGL0kkZQ/Ve6d2kc1SmI/AAAAAAAAEH8/rTh74fVaPz4/s1600/1_2009_1202web.jpg

En concreto, en el año 2005 la Generalitat decidió que una parte del sueldo de sus funcionarios debía destinarse a un plan de pensiones privado de La Caixa.

Según el artículo, los dos sindicatos mayoritarios, UGT y CCOO, mantuvieron un silencio cómplice al respecto pese a las críticas de otras entidades sindicales minoritarias. Si ambas centrales hubieran apoyado la negativa es muy probable que la medida no hubiera salido adelante.

P.D. 1: Respuesta de Coscubiela al artículo del Vilaweb (en catalán) –> Joan Coscubiela contesta l’article d’Andreu Barnils i considera que VilaWeb fa ‘guerra bruta’
P.D. 2: Respuesta de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) a las mentiras de Coscubiela (en catalán) –> Des de la Intersindical, a Joan Coscubiela
El dia 7 de setembre de 2015, 14:56, per dició ha escrit:

Ja pot dir missa el vividor Coscubiela a la seva “resposta” a l’article de Vilaweb, que encara tinc molt present la meva pròpia indignació, ràbia i fàstic pel cas de la macroestafa del “pla de pensions” pels funcionaris.

Tot i així, només recordo haver llegit una (1) carta a un (1) diari sobre el cas.

Aquesta:

EL PUNT
Dissabte, 29 d’abril del 2006

el lector escriu

«No» al pla de pensions privat per a funcionaris

El govern central pretenia que el sou dels funcionaris augmentés menys que el cost de la vida. Davant de les protestes sindicals, la «solució» per part de l’Estat i la Generalitat de Catalunya, acceptada pels sindicats majoritaris, ha estat no donar-nos el sou que preteníem, però «a canvi» obrir-nos un pla de pensions privat i dipositar-hi la diferència amb el que ens haurien de pagar!

D’aquesta manera, diuen que igualment cobrarem els diners, però en diferit, i a més tindrem un pla de pensions privat, cosa que alguns treballadors veuen com una seguretat enfront d’unes pensions públiques que han estat intencionalment desacreditades, quan estudis rigorosos asseguren que les pensions públiques no perillen, ans al contrari. L’administració no obliga els funcionaris a acceptar aquest pla de pensions, però si no ho fan, aquests diners se’ls queden els que sí participen del Fons, de manera que la gran majoria s’hi ha acollit.

Teòricament ha estat un èxit… Però al nostre institut d’ensenyament secundari més del 70% de la plantilla dóna suport a una recollida de signatures per demanar al tripartit que, qui no vulgui el pla de pensions, pugui cobrar aquesta part del seu sou directament, i demanem als sindicats que reclamin aquest dret per qualsevol via legal: «el dret a decidir sobre els diners que hem guanyat amb el nostre treball».

Alguns sindicats han signat l’acord i reben sucosos beneficis pel fet de formar part del Consell d’Administració del Fons de Pensions, però creiem que els treballadors que no volem aquests vents neoliberals tenim el dret a no dipositar, durant una pila d’anys, els nostres diners a «la Caixa», gestora del fons, ja que no sabem en quin tipus de negocis els invertiran, sovint en operacions altament especulatives. I sobretot, perquè pensem que introduir aquests plans de pensions privats pot acabar essent l’argument per desmuntar els plans de pensions públiques que garanteixen uns drets mínims, dels quals els governs no es poden desentendre, ja que forma part de la cultura dels drets socials que tants anys, esforços i morts en ha costat d’aconseguir

SALVADOR TORRES i 28 signatures més.
Barcelona.

Salut, memòria i coherència!

Jordi

PS 1: Ara, fent la recerca, m’ha aparegut també aquest fragment d’una altra carta al mateix diari (adjunto les dues en pdf):

EL PUNT
Dimarts, 13 de desembre del 2005

el lector escriu

(…)  Com igual d’escandalós és que just quan «la Caixa» perdona el deute al PSC, aquesta sigui la dipositària dels milions d’euros que suposa el pla de pensions dels funcionaris.
No ensumen res…?

MANEL PÉREZ. 
Terrassa (Vallès Occidental).

PS 2: No us perdeu les vergonyoses declaracions del llavors conseller Joan Carretero, que també adjunto.

:::::::::::::::::::::::::::

http://www.vilaweb.cat/noticies/joan-coscubiela-i-la-caixa/

http://www.vilaweb.cat/wp-content/themes/twentythirteen-child/img/logo.png

Joan Coscubiela i ‘la Caixa’

Aquesta història explica una derrota més de les esquerres.

Diumenge  6.09.2015  06:00

Joan Coscubiela
El senyor Joan Coscubiela (1954) és el flamant candidat de Catalunya Sí que es Pot a les imminents eleccions del 27-S. Coscubiela porta el sindicalisme a les venes, perquè és fill únic de Josep Coscubiela, un dels fundadors del sindicat CCOO. I de gran Joan Coscubiela va ser secretari general del mateix sindicat. Del 1995 al 2008, l’home que manava més dins CCOO era ell.
Al senyor Joan Coscubiela no el conec gaire, i per això per fer aquest article m’he hagut d’informar. Per tant he preguntat a alguns altres sindicalistes, sindicalistes de sindicats petits. Perquè els petits són els que acostumen a conèixer els grans. I són ells que m’han explicat una història trista, una mica antiga, i molt representativa del món en què vivim. És la història de Joan Coscubiela i el pla de pensions privat de ‘la Caixa’. Una ‘derrota de les esquerres’ més. I ja són…
És l’any 2005 i vivim en ple tripartit. L’inici, és molt trist escriure-ho, de la privatització de pensions. Perquè això, com les retallades, també comença aleshores. Aquí tenim el govern de Pasqual Maragall (PSC-ICV-ERC) anunciant que una part del sou dels funcionaris catalans anirà a un pla de pensions privat de ‘la Caixa’. El VidaCaixa. Flipa: el govern fent que 190.000 funcionaris tinguin un pla de pensions privat. I, a més a més, tots l’han de tenir al mateix banc! Realment, ‘chapeau’. L’anunci fet pel govern de la Generalitat és aquest i de fet la història l’explica CCOO mateix: el 2010 els diners van deixar d’anar al pla de pensions, perquè van arribar les retallades. Però encara raja, el pla, ple de milions, i el 2014 els rendiments van ser de més del 7%.
Les derrotes de les esquerres. Perquè la veritat és que hom esperaria que obrir plans de pensió privats a milers de funcionaris fos una obra de la dreta catalana nua i crua, amb ‘foscos’ interessos amb ‘la Caixa’. Doncs apa, no. El president del govern era Pasqual Maragall (PSC), fent el rol de patró, i els treballadors eren representats per UGT i CCOO. Amb Joan Coscubiela al capdavant. Això va passar un llunyà 2005. Doncs els sindicats petits encara recorden amb amargor la posició de Coscubiela. Allà ho tenien i allò van viure: els sindicats grans –molt d’esquerres, és clar–, rebaixant el sou dels treballadors per enviar diners a un pla privat de pensions de ‘la Caixa’. I tranquil, que si no eres client de ‘la Caixa’, te’n feien. Ben bé, allò era el món a l’inrevés.
Deu anys després, és una espina marcada i jo em pregunto quants funcionaris votaran Catalunya Sí que es Pot veient-hi Joan Coscubiela de número 3. Perquè aquesta història potser algú la descobreix ara però els funcionaris, no. Si en fa de temps, que la saben. Detalls inclosos: part dels diners recollits per ‘la Caixa’, naturalment, es van invertir a la borsa. Tot plegat, un gran ‘et felicito, fill’. I per això, amb raó, s’indignava la Intersindical Alternativa de Catalunya, que va elaborar aquest detallat informe (pàgina 20) sobre aquesta història trista, una mica antiga i molt representativa del món on vivim.
En el fons, una història més sobre què votem, també, aquest 27-S. Que no tot és votar sobre la independència, per sort nostra.
Nota de la redacció: Aquest article ha estat contestat per Joan Coscubiela. El text de Coscubiela el podeu trobar ací.
RACÓ CATALÀ

Coscubiela fa el ploramiques a vilaweb i els acusa de guerra bruta

Segon_usuari_Bob
07.09.2015 12.36 h

http://www.vilaweb.cat/noticies/joan-coscubiela-contesta-larticle-dandreu-barnils-i-considera-que-vilaweb-fa-guerra-bruta/

Ara que ha tastat només una mica de la seva pròpia medicina, va plorant la seva rancúnia per les cantonades.

A twitter ja l’estan posant a caldo merescudament, amb testimonis directes de les seves malifetes i corrupteles.

  • resnoesmes
      07.09.2015 12.47 h

    Un tio força lamentable
  • Anònim10
      07.09.2015 12.49 h 

    Segon_usuari_Bob escrigué:

    Ara que ha tastat només una mica de la seva pròpia medicina

    Això és el més bèstia, el 95% de la guerra bruta real és cap a l’independentisme des de tots els cantons de l’espanyolisme i el criptoespanyolisme (hi incloc l’esquerra pseudo-federalista) i aleshores els sembla molt bé.

:::::::::::::::::::::

https://twitter.com/andreubarnils
https://twitter.com/Informatica_CGT
https://twitter.com/Informatica_CGT/status/640480020855697408

Retuitat per Andreu Barnils

Y eso que @andreubarnils se dejó en su artículo 2 apuntes:

(1)- 2,24 m de € de la Caixa a CCOO

http://www.bolsamania.com/noticias/pulsos-europa/cc-oo-repartio-37-millones-de-euros-en-sobresueldos-a-sus-delegaciones-de-comfia-en-plena-crisis–651727.html

CC OO repartió 3,7 millones de euros en sobresueldos a sus delegaciones de Comfia en plena crisis

Las ayudas ascendían hasta a 20.000 euros anuales entre los años 2008 y 2012
La Caixa fue la entidad que más aportó a la federación: 2,24 millones de euros.
La Caixa aportó 10 veces más a Comfia que BBVA
Bolsamania | 15 feb, 2015

(…)

(2)- Coincidiendo con la privatización del plan de pensiones, la Caixa condona 6,5m de € al PSC

http://www.elmundo.es/elmundo/2005/11/10/espana/1131589103.html

LA DEUDA DATA DE 1994
La Caixa perdona 6,5 millones al PSC del préstamo y acuerda que pague el resto al 3% en 15 años
Actualizado jueves 10/11/2005 12:41 ( CET )

(…)

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

AVUI
Divendres, 25 de Novembre del 2005

Entrevista: Joan Carretero*

(…)

Què opina de l’adjudicació dels plans de pensions dels funcionaris a La Caixa?

S’ha portat a la realitat la voluntat del govern i els sindicats. No hi ha discussió que aquest és el millor pla de l’Estat. Objectivament, La Caixa és la millor opció.

*Joan Carretero és conseller de Governació i Administracions Públiques

Salut i independència!
(encara que sigui de joguina)
Jordi

http://vimeo.com/user1361588/videos
www.youtube.com/user/grupsalvatge/

:: http://entrebits.blogspot.com/ ::
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

ESPAI LLIURE DEL MUNTATGE “SIDA”

«El present és d’ells; el futur és meu»

Nikola Tesla (1856–1943)

 

Compartir

Comments are closed.

CONTADORES PLC

Campaña informativa sobre los contadores PLC
Consejo General Médico Austríaco exige la prohibición de los 'Contadores Inteligentes'