«Enaltir Franco desgrava»

El Viernes 11 de agosto de 2017 17:56, per dició escribió:

Estat espanyol, segle XXI.

Això diuen…

:-\

http://www.elpuntavui.cat/poli tica/article/17-politica/12139 18-enaltir-franco-desgrava. html

Estat espanyol
Memòria històrica

Enaltir Franco desgrava

L’Associació per a la Recuperació de la Memòria insta el Congrés a il·legalitzar la fundació que exalça el dictador i que rep 150.000 euros de l’Estat

Gestiona la visita al Pazo de Meirás, nega els crims i fer-hi donacions és deduïble

El Pazo de Meirás, a la Corunya, les visites al qual les gestionarà la Fundació Francisco Franco. Foto: EP.

David Portabella – Madrid
11 agost 2017 2.00 h

L’Estat espanyol és l’únic territori a Europa on no només hi ha una fundació legal que enalteix Francisco Franco i la seva dictadura, sinó que aquesta rep 150.000 euros del pressupost públic estatal –“no ho sabia, no ho sé”, va arribar a dir Mariano Rajoy en una entrevista radiofònica el 2015– i fer-hi donacions permet una desgravació. Amb l’objectiu d’erradicar l’anomalia espanyola, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) va acudir ahir al Congrés a registrar una petició a tots els partits perquè reformin l’actual llei de fundacions en vigor des del 2002 i il·legalitzin fundacions com la Fundación Nacional Francisco Franco que tenen objectius contraris als drets humans com ara la promoció d’una dictadura feixista.

En la seva visita al Congrés per formalitzar el prec, el dirigent l’ARMH Bonifacio Sánchez instava els líders a abordar el “problema històric”. “El que esperem és que els partits polítics adoptin una iniciativa en aquest sentit i que es normalitzi una situació anòmala des de fa molts anys”, va reclamar Sánchez. La sol·licitud d’aquests vetlladors de la memòria, però, no al·ludeix a cap cas concret. “No sabem si n’hi ha una o si hi ha vint fundacions; l’important és que aquest franquisme, que hi és, que és real i autèntic, passi a ser considerat com a il·legal i a ser perseguit tal com es planteja als trenta articles de la declaració de Drets Humans”, reivindica Sánchez.

La Fundación Nacional Francisco Franco, que va ser creada el 1976 –un any després de la mort del dictador– i té l’oficina al número 11 de l’avinguda de Concha Espina de Madrid, ha existit com a legal sota els governs tant d’UCD com del PSOE i del PP. Si aquest estiu ha cobrat un revifat protagonisme, però, és perquè ara assumirà la gestió de les visites al Pazo de Meirás, la residència que el dictador va rebre per una donació forçosa del poble gallec a la vila de Sada (la Corunya) i que abans havia estat la casa familiar de l’escriptora Emilia Pardo Bazán. “La Fundación Nacional Francisco Franco ha rebut com un honor la decisió [de la família del dictador] que gestionem les visites al Pazo de Meirás. És una excel·lent oportunitat per mostrar al gran públic la grandesa de la figura de Francisco Franco, per potenciar el turisme a Galícia, i per difondre el patrimoni gallec al món”, va anunciar la FNFF en un comunicat en què no dissimula el propòsit de l’enaltiment del dictador.

L’anhel d’exaltar Franco airejat públicament va ser denunciat per la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Històrica de la Corunya, que recorda que el Pazo de Meirás és un bé d’interès cultural, però el lament només és compartit pels tres partits de l’oposició: En Marea, el PSdG i el BNG. El president de la Xunta, el popular Alberto Núñez Feijóo, no va reaccionar a l’anunci del guiatge franquista i, arran de l’escàndol posterior, obre la porta a “actuar si hi ha algun tipus d’apologia d’algun tipus de feixisme”.

El desacomplexament dels nostàlgics franquistes té la seva punta de llança en la FNFF, on portaveus com Jaime Alonso García tenen una actitud negacionista sobre la guerra civil i la dictadura. “Franco no va afusellar gent, ni va manar afusellar gent, probablement ell, amb els condemnats a mort, els commutava la pena o no en virtut de la gravetat dels delictes, i sobre això sortiran llibres d’historiadors aviat”, va gosar sostenir Alonso en una entrevista recent. Però la FNFF no és un cas aïllat. L’Ajuntament de Madrid, per exemple, es va veure obligat el 25 de juliol a paralitzar el canvi de nom del carrer del General Millán Astray perquè una plataforma que venera el fundador de la legió i cap de propaganda franquista està plantant batalla davant l’alcaldessa Manuela Carmena als tribunals. “Continuarem al peu del canó atents a qualsevol moviment del consistori per, conforme a la llei, respondre amb la rotunditat legionària de la qual fem gala en totes i cadascuna de les nostres actuacions amb el ferm i únic propòsit que el carrer del General Millán Astray continuï”, avisa la Plataforma Patriòtica Millán Astray, que també és legal. En espera que el Congrés atengui o no el prec dels vetlladors de la memòria, Google Maps s’ha avançat a la burocràcia i ha abolit el carrer de Millán Astray i l’ha substituït pel futur nom: el carrer de la Maestra Justa Freire.

1938 és l’any en què Franco va rebre el Pazo de Meirás de la localitat corunyesa de Sada com a “generosa donació del poble gallec” i que a partir d’ara només es podrà visitar amb un guia de la Fundación Nacional Francisco Franco.

Comentaris

#1 Miquel Altimires i Ros
Divendres, 11 agost 2017 11.32

Tenim un intolerant irresponsable de president del govern, que no sap mai res, sent el responsable de tot. Ja ho va dir el dictadors assassí “Lo dejo todo atado, i bien atado”.

#2 lluis garcia i vallès
Divendres, 11 agost 2017 11.42

Si el genocida criminal hages estat executat despres de un judici popular , avui no parlariem d´aquesta porqueria, però va guanyar la guerra , i com que ho va deixar tot «atado y bien atado » , doncs passa el que passa !

#3 Rafel Vidal
Divendres, 11 agost 2017 14.26

Si els centenars de milers de morts, tant els afusellats pel Franco com els que van morir per culpa de la seva guerra, aixequessin el cap, farien miques tota aquesta gentalla que honora el gran assassí i són còmplices morals dels seus assassinats. Però tot això no pot quedar impune, encara que sigui tard s’acabarà fent justícia. I espero que aviat. JA TOCA!

:::::::::::::::::::::::::::

http://www.vilaweb.cat/noticie s/les-vergonyes-del-pp-amb-el- franquisme-desenterrades-en- un-article-contundent-al-new- york-times/

Les vergonyes del PP amb el franquisme, desenterrades en un article contundent al New York Times

‘No s’han passat comptes, no hi ha hagut cap equivalent de la desnazificació de l’estat’, critica l’autor, Dan Hancox

Per: Redacció
09.12.2016 12:14

‘Els fantasmes que Espanya intenta ignorar’ és un article que avui publica The New York Times de l’escriptor Dan Hancox, col·laborador habitual en mitjans com The Guardian, Newsweek, Vice, entre més. Hi critica amb molta duresa el pacte de silenci de la transició espanyola, que va oblidar, fins a dia d’avui, milers de víctimes del feixisme i de la dictadura. És un text que deixa en evidència el paper del govern espanyol i del PP (‘el PP ha absorbit molta part de la maquinària política franquista’, diu) en el maltractament envers les víctimes del franquisme. I posa l’exemple d’administracions, com el govern de les Illes, que decideixen fer passos endavant en el reconeixement i la reparació, com fou el cas recent de l’obertura de la fossa de Porreres, a Mallorca.

‘Hom pensa que hi ha com a mínim 114.000 víctimes dels esquadrons de la mort feixistes encara desaparegudes o sense haver estat identificades durant la guerra civil i la dictadura de Franco. La majoria eren presoners polítics que donaven suport al govern d’esquerres del Front Popular, executats en la foscor i després amuntegats en fosses comunes’, explica Hancox.

‘El mes passat una cinquantena de cossos van ser exhumats en el petit poble de Porreres, a Mallorca, vuitanta anys després de les seves morts’, continua. ‘En molts dels cossos es veien signes d’haver estat disparats a molt poca distància del cap. Segons els historiadors locals, van ser posats en filera davant de la paret de l’església del poble, abans de ser executats’. I afegeix: ‘Seguint l’exemple de les Illes Balears, el govern valencià prepara una llei de memòria històrica i partides econòmiques per a fer les excavacions.’

Perquè allò que deplora l’autor de l’article és l’actitud del govern de Mariano Rajoy, concretament, i del silenci que va implicar la transició, en general. ‘Els espanyols, diu Rajoy, haurien de mirar cap al futur, i no generar tensió ni divisió’, recorda que va dir el president espanyol quan el govern de Zapatero va aprovar una llei de memòria històrica ‘que molts van trobar aigualida’.

Crítica al pacte de silenci de la transició

I troba la resposta en el fet que el PP, com a gran partit de la dreta espanyola, absorbeix una bona part del franquisme sociològic. Diu que pot sorprendre que a Espanya, on la crisi ha tingut un impacte tan gran, no hi hagi un partit d’extrema dreta que guanyi pes, un equivalent a l’Alba Daurada de Grècia o al Front Nacional francès. ‘En part —i aquesta és la raó per la qual Rajoy preferia mirar al futur— és perquè el PP ha absorbit una bona part de la maquinària política franquista. El fundador del partit, Manuel Fraga, va ser ministre de Franco.’

I els guanyadors de la guerra van escriure la seva història. ‘Sota la dictadura de Franco, els guanyadors de la guerra civil no només van pasaar trenta-sis anys escrivint la història de la seva victòria, ensenyant-la a les escoles i consagrant-la en la cultura popular, sinó que també van deixar la mena de monuments solemnes envers els seus morts que van negar als 114.000 desapareguts.’ Posa l’exemple en aquest sentit del Valle de los Caídos, ‘una basílica coronada per la creu més gran del món, i que és el lloc on cada any l’extrema dreta fa commemoracions, vestida amb uniformes feixistes, en l’aniversari de la mort de Franco’.

I en canvi, la transició no va reparar això, critica Hancox. ’No s’han passat comptes, no hi ha hagut cap equivalent de la desnazificació de les forces de la funció pública, del poder judicial o de la seguretat. Per a consolidar l’esperit de l’amnèsia, de dalt a baix, hi va haver una llei d’Amnistia el 1977, que impedeix qualsevol procediment legal sobre els crims comesos durant la guerra civil i la dictadura; Espanya no va fer res semblant a una comissió “de la veritat i la justícia”.

Acaba concloent, tornant a l’exemple de Porreres. ‘La brutícia s’ha netejat una mica a Mallorca, però l’oblit no serà possible durant gaire temps.’

:::::::::::::::::::::
:::::::::::::::::::::

https://webcache.googleusercon tent.com/search?q=cache: 99ul5UA1b8EJ:https://directa. cat/lestat-mai-ha-vist- lextrema-dreta-com-un-perill- sino-com-una-collaboradora+ xavier-vinader-lestat-mai-ha- vist-lextrema-dreta-com-un- perill-sino-com-una- collaboradora&cd=1&hl=ca&ct= clnk&gl=es
https://indigentsadojo.blogspo t.com.es/2017/04/lestat-mai- ha-vist-lextrema-dreta-com. html

Xavier Vinader:

“L’Estat mai ha vist l’extrema dreta com un perill, sinó com una col·laboradora”

Xavier Vinader, periodista expert en ultradreta des de els anys 70

Gemma Garcia
09/04/2015

(…)

https://directa.cat/torturador s-franquistes-buscats- argentina-es-van-promocionar- dins-cnp-gu%C3%A0rdia-civil

Els torturadors franquistes buscats per l’Argentina es van promocionar dins el CNP i la Guàrdia Civil

La jutge María Servini va cursar, la setmana passada, una ordre internacional de crida i cerca contra quatre presumptes torturadors espanyols que durant els últims anys del franquisme i al llarg de la transició.

Gemma Garcia / Jesús Rodríguez
23/09/2013

https://directa.cat/lassassina t-del-gustau-va-ser-una- emboscada

«L’assassinat del Gustau va ser una emboscada»

La família de Gustau Muñoz ha traslladat a la justícia argentina María Servini, que instrueix la causa contra els crims del franquisme, la querella per la mort d’aquest jove independentista pels trets de la policia espanyola l’11 de setembre del 1978

Àlex Romaguera
03/11/2016

http://www.eldiario.es/zonacri tica/Transicion-Martin-Villa- justicia-Argentina-franquismo_ 6_321677853.html

La Transición de Martín Villa y las eléctricas

Las objeciones al régimen surgido después del periodo 1975-1982 se resumen en una palabra: continuismo.

Iván Calvo / José Luis Velasco / Marta Victoria / Pablo Echenique
06/11/2014 – 21:08h

http://www.eldiario.es/contrap oder/crimenes_del_franquismo- impunidad-Transicion_6_ 320277974.html

La extradición de Martín Villa o el juicio a la Transición

La orden de detención emitida por una jueza argentina contra veinte antiguos cargos, autoridades judiciales y funcionarios franquistas sitúa a la sociedad española ante la cruda realidad de su pasado más reciente: la impunidad de los crímenes de la dictadura.

En un país con una mínima cultura democrática, el historial de Rodolfo Martín Villa le hubiera inhabilitado para el ejercicio de cargos públicos.

Rafael Escudero
02/11/2014 – 20:14h

https://directa.cat/martin-vil la-aquell-governador-radicalme nt-falangista-de-barcelona

Martín Villa: aquell governador “radicalment falangista” de Barcelona

Alts càrrecs franquistes han minimitzat el seu paper a la dictadura. A través d’una versió abreujada del llibre ‘Gobernadores. Barcelona en la España franquista (1939-1977)’, un dels seus autors, Pau Casanellas, presenta el cas de Rodolfo Martín Villa

Pau Casanellas
26/10/2015

http://www.publico.es/politica /martin-villa-muertos-nadie- pedido-explicaciones-martin- villa.html

Los muertos por los que nadie ha pedido explicaciones a Martín Villa

Durante la etapa de Martín Villa como ministro de Gobernación e Interior fueron asesinados en las calles 35 ciudadanos españoles por disparos de la Policía Armada, Guardia Civil y grupúsculos de extrema derecha.

MADRID 30/06/2017 22:06

http://www.publico.es/politica /imagenes-sirven-comprender- transicion-40-anos-impunidad. html

Dos imágenes que sirven para comprender la Transición y los 40 años de impunidad

Martín Villa nunca ha tenido que responder ante la Justicia para esclarecer si fue responsable o no, tal y como dicen las víctimas, de los sucesos de Vitoria del 3 de marzo de 1976, en los que cinco obreros fueron asesinados.

28/06/2017 15:09 Actualizado: 28/06/2017 18:07

http://www.raco.cat/index.php/ Eines/issue/view/25045/showToc

Eines per a l’esquerra nacional
Núm. 28 (2017):

El regne d’Espanya: un projecte oligàrquic

http://irla.cat/wp-content/upl oads/2017/07/7-forum.pdf
http://www.raco.cat/index.php/ Eines/article/view/327045/4175 38

Josep Fontana – “Durant la transició, el franquisme va pactar la seva pròpia supervivència”

Una conversa amb Joan Tardà

Josep Fontana – “Durant la transició, el franquisme va pactar la seva pròpia supervivència”

http://www.redroja.net/index.p hp/noticias-red-roja/noticias- externas/3607-qla-otra-cara- de-la-transicion-espanolaq- entrevista-a-alfredo-grimaldos

«La otra cara de la transición española». Entrevista a Alfredo Grimaldos

Martes, 01 Septiembre 2015

http://www.transicion.sbhac.ne t/Vanguardia/TRAN_AlfredoGrima ldos_FranquismoSinFranco.pdf

http://assets.espapdf.com/b/Al fredo%20Grimaldos/Claves%20de% 20la%20Transicion%201973-1986% 20(%20(1536)/Claves%20de%20la% 20Transicion%201973-19%20-% 20Alfredo%20Grimaldos.pdf

Alfredo Grimaldos – Claves de la Transicion 1973-1986 (para adultos)

Alfredo Grimaldos – Claves de la Transicion 1973-1986 (para adultos)

http://www.foroporlamemoria.in fo/documentos/2005/agrimaldos_ oct2005.htm

Entrevista a Alfredo Grimaldos autor de ‘La sombra de Franco en la Transición’ (Oberon)

Octubre 2005

http://anterior.ultimocero.com /articulo/entrevista-la-transi ci%C3%B3n-no-fue-ni-pac%C3% ADfica-ni-mod%C3%A9lica

ENTREVISTA: «La transición no fue ni pacífica ni modélica»

Alfredo Grimaldos presenta su libro ‘Claves de la Transición 1973-1986 (Para adultos)’

F. V. Valladolid
Viernes, 14 de Junio de 2013

http://www.publico.es/456493/l a-transicion-es-el-cimiento-de -la-podredumbre-actual

“La Transición es el cimiento de la podredumbre actual”

ENTREVISTA CON ALFREDO GRIMALDOS

03/06/2013 09:29

http://www.izquierdarevolucion aria.net/index.php/varios/ libros/2222-la-sombra-de- franco-en-la-transicion-de- alfonso-grimaldos

La sombra de Franco en la Transición de Alfonso Grimaldos

Este año se cumplen 30 años de la muerte de Franco y la coronación del Rey, que abrieron el proceso conocido por la Transición, que en principio debería ser la transición desde el fascismo a la democracia. El tiempo pasado es tan largo como para que una propaganda incesante, que nos expone como el pueblo español fue libre para escoger el modelo de estado y sociedad en el que vivimos, pueda ser creída por amplios sectores de la población; pero los que podemos recordar como fueron las cosas no lo recordamos así.

Durante la transición española el pueblo careció de la oportunidad de decidir libremente y sin coacciones. Los políticos herederos del viejo régimen desde el gobierno, dirigiendo el proceso de evolución política; las especulaciones sobre un golpe militar y la presencia en la calle de la extrema derecha, cuyos crímenes quedaban impunes, desmienten ese pretendido ejercicio de soberanía popular que se quiere hacer creer que existió. El miedo hizo que se renunciara a conseguir una verdadera ruptura democrática y el aparato del régimen fascista: políticos, policías torturadores y jueces del siniestro Tribunal de Orden Público siguieron sus carreras con la monarquía. Llegando algunos a adquirir privilegiados cargos públicos.

El libro se centra directamente en la Transición que empieza con la muerte del viejo asesino Franco y termina tras la aprobación de la Constitución. Su discurso se basa en exponer los hechos probados, lo que le da mayor valor y le sirve para señalar que la Transición es sólo otra manera de decir que, del fascismo a la monarquía constitucional, hay una evolución continua durante la cual seguimos viviendo y en la que es constante el dominio completo por la misma clase dirigente.

Pero la vieja clase gobernante franquista, para tener credibilidad como garante de la democracia, necesitaba que ocurrieran dos cosas: que las organizaciones de la oposición democrática les reconocieran como interlocutores “democráticos” y que la población no les identificara con los extremistas de derecha. Estas dos funciones cubrió la violencia de los fascistas durante los años 1975-81 gracias a la cual la clase política dirigente franquista pudo aparecer como políticos de “centro”, ya que los fascistas eran los grupos de extrema derecha y la oposición democrática rebajó sus condiciones hasta aceptar las de la clase dominante.

Este libro expone cómo esa violencia de ultraderecha en realidad fue tolerada por los primeros gobiernos de la monarquía y sus aparatos policiales y judiciales, cuando no fue simplemente auspiciada, controlada e incluso creada por los propios gobiernos.

Hoy vemos como los políticos herederos del franquismo son los mayores defensores de la Constitución, lo que da idea de lo adecuada que quedó su redacción para ejercer su dominio de clase, pues el objetivo de la clase dominante era llegar al estado actual. Hacía falta un libro así, por lo que su lectura es imprescindible.

http://www.interviu.es/reporta jes/articulos/la-cia-diseno- la-transicion

La CIA diseñó la transición

25/09/2006

https://dedona.wordpress.com/2 017/08/05/alfredo-grimaldos-la -transicion-se-diseno-entre-la -cia-y-el-cesed-entrevista/
https://joanencunyat.wordpress .com/2014/12/05/alfredo- grimaldos-la-transicion-se- diseno-entre-la-cia-y-el- cesed/

Alfredo Grimaldos: “La Transición se diseñó entre la CIA y el CESED”

Publicado por joanencunyat
5 diciembre, 2014

…
…

—

Salut i independència!

(encara que sigui de joguina)

Jordihttp://vimeo.com/user1361588/v ideos
www.youtube.com/user/grupsalva tge/:: http://entrebits.blogspot.com/ ::
:::::::::::::::::::::::::::::: ::::::::::::::::::::::::

ESPAI LLIURE DEL MUNTATGE «SIDA»