«Un jutjat de Barcelona ordena que TV3 emeti Ciutat Morta amb cinc minuts de censura»

 

Censura pura i dura!

Sort que aquí sí que hi ha “llibertat d’expressió”, oi?

:-\

Curiosament, aquell és un dels talls més demostratius de la conxorxa sistemàtica…

:-(((

Per plorar.

Molt.

Jordi

https://directa.cat/un-jutjat-de-barcelona-ordena-que-tv3-emeti-ciutat-morta-amb-cinc-minuts-de-censura

https://directa.cat/sites/all/themes/directa/images/logo.png

Llibertats

Un jutjat de Barcelona ordena que TV3 emeti Ciutat Morta amb cinc minuts de censura

La interlocutòria de mesures cautelars és el resultat d’una denúncia presentada per Víctor Gibanel, ex-cap d’informació de la Guàrdia Urbana de Barcelona


El jutjat considera que algunes imatges i opinions del documental que fan referència a l’ex-cap d’informació de la Guàrdia Urbana de Barcelona podrien suposar una violació del seu dret a l’honor

16/01/2015

baner_trias_i_pujol

Uns dels cartells utilitzats per donar a conèixer el passi del documental per TV3 on s’hi pot veure a Xavier Trias i Jordi Pujol

Ciutat Morta finalment s’emetrà per la televisió pública de Catalunya malgrat un últim intent per a impedir-ho. El passi és previst que es faci avui dissabte 17 de gener a les 22:25 h, en el marc del programa Sala 33 que dirigeix i presenta Àlex Gorina. L’emissió, però, durarà cinc minuts menys del temps habitual. Així ho ha ordenat com a mesura cautelar el jutjat de primera instància 25 de Barcelona en considerar que algunes de les imatges i les opinions incorporades al documental i que fan referència a l’ex-cap d’informació de la Guàrdia Urbana de Barcelona Víctor Gibanel podrien suposar una violació del seu dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. Per aquest motiu, la jutgessa ha tramès a TV3 una resolució en què exigeix la retirada d’aquest fragment en la seva propera difusió. La cadena de televisió catalana es va comprometre dijous en un escrit dirigit al jutjat a acatar la resolució judicial.

Cal destacar que, tot i que Ciutat Morta s’ha projectat a una vintena de festivals i que se n’han fet més de 150 passis a casals, ateneus, biblioteques, places i centres cívics, no ha estat fins a l’anunci de l’emissió a TV3 que Gibanel ha optat per presentar al jutjat la petició de censura. A l’escrit redactat per l’advocat de l’exguàrdia urbà es justifica la petició al·legant que les imatges en litigi formaven part d’un sumari judicial i que van transcendir mitjançant “una filtració”. La jutgessa del cas ha acceptat parcialment els raonaments de l’advocat que per aconseguir que es dictés aquesta resolució judicial cautelar, dictada sense sentir els arguments dels creatius, ha hagut de pagar una fiança de 1.000 euros al jutjat.

L’emissió d’aquest dissabte ha aixecat gran expectativa i a moltes entitats socials de Catalunya Ciutat Morta es retransmetrà mitjançant projector. Un document a la xarxa ha recollit el llistat de locals. A Twitter la cita s’ha fet córrer mitjançant les etiquetes #BaixaalBar i #BaixaalCasal. L’esdeveniment de Facebook suma més de 4.500 persones i la revista Cafè amb Llet ha elaborat un vídeo on s’anuncia l’emissió a TV3 –amb més de 300.000 visualitzacions– on demanen a tothom que ho faci saber a familiars i amistats.

:::::::::::::::::::::::::::::
:::::::::::::::::::::::::::::

http://www.ccma.cat/tv3/sala-33/Sala-33-estrena-Ciutat-morta/noticia/2629702/

sala-33

DISSABTE, A LES 22.25, AL 33

“Sala 33” estrena “Ciutat morta”

Àlex Gorina conversarà amb Xavier Artigas i Xapo Ortega, codirectors del documental sobre el cas del 4F, que es podrà veure per primera vegada en televisió.
15 Gen 2015 – 12.22

Xapo-Ortega,-u00C0lex-Gorina-i-Xavier-Artigas,-durant-la-gravaciu00F3-de-'Sala-33'

Xapo Ortega, Àlex Gorina i Xavier Artigas, durant la gravació de “Sala 33”.

El 4 de febrer de 2006 una festa en un teatre ocupat del casc antic de Barcelona acaba amb una càrrega policial i amb un agent de la Guàrdia Urbana greument malferit. Les autoritats detenen set persones, que, des del primer moment, neguen la seva implicació en els fets, però que acaben complint condemnes enmig de reclamacions d’irregularitats en el procés judicial. Els realitzadors de “Ciutat morta” parteixen d’aquests esdeveniments -i de les seves tràgiques conseqüències- per engegar una investigació exhaustiva que complementi la versió oficial. El resultat és un documental punyent, que ofereix la seva visió personal de la gestió pública de Barcelona i que mostra els misteris i els drames humans que s’amaguen darrera del titular d’una noticia.
Àlex Gorina es troba amb Xavier Artigas i Xapo Ortega a Can Batlló per parlar d’una pel·lícula a la qual acompanya la polèmica i que va ser premiada com a millor documental en l’últim Festival de Cinema Espanyol de Màlaga i que va rebre el premi al millor guió al festival L’Alternativa, entre altres distincions.
Els realitzadors defineixen “Ciutat morta” com “una campanya política” i afirmen que “ha sigut un treball molt rigorós i estem profundament convençuts que parla de la veritat”, malgrat que reconeixen que no van poder comptar amb la participació d’algunes de les parts directament implicades en el cas. Des de la productora Metromuster, Artigas i Ortega porten a terme un cinema activista i “de transformació social”, que ha donat títols com “No-Res. Vida i mort d’un espai en tres actes” (2013).
El dissabte 17 de gener, a les 22.25, Sala 33 emet “Ciutat morta”.

http://www.butxaca.com/ca/cine/cartellera/details/ciutat-morta/20216

http://www.butxaca.com/templates/butxaca/images/logo.png

Ciutat morta

Cine

Espanya. 2014. 120 min.
Director: Xavier Artigas, Xapo Ortega
Guió: Xavier Artigas, Xapo Ortega

Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=c1n-8Z-myBU

Patricia Heras

 

Sinopsi

Juny del 2013, un grup de 800 persones entren en un cinema abandonat del centre de Barcelona per projectar un documental. Un cop dins, canvien el nom de l’edifici: l’antic Palau del Cinema es diu d’ara Cinema Patricia Heras.

Ressenya

Al cinema i la ficció s’ha vist moltes vegades: el destí empeny el protagonista al mal lloc en el pitjor moment. A partir d’aquí, una concatenació de circumstàncies –progressivament més desafortunades– el condueixen a una situació límit. A un final dramàtic. La tragèdia porta l’espectador a identificar-se amb el protagonista, a indignar-se amb la injustícia i la gratuïtat de tot plegat, a sentir que allò que té lloc a l’altra banda de la pantalla li podria passar a ell.
Els mecanismes de la ficció són poderosos. De vegades, els de la realitat, són devastadors. Ciutat morta no és una ficció. És un documental colpidor que desgrana i posa en perspectiva el periple d’unes persones que van veure com l’engranatge policial i judicial els passava literalment per sobre davant del silenci general.
L’argument de Ciutat morta encaixaria amb una trama negra convencional: de dia, la vida pulcra, ordenada i integrada al sistema esdevé rítmica i a recer de cataclismes; de nit, als marges, violència, joc brut, corruptela i racisme.
Jesús Cartañà
publicat el 21/11/2014

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/tele/emet-per-polemic-documental-ciutat-morta-3859025

http://www.elperiodico.cat/css/img/v2.0/ep-logo-footer.gif

ESTRENA A TVC

El 33 emet per fi el polèmic documental ‘Ciutat morta’

La pel·lícula explica un complex cas del 2006 i la mort d’una noia

TXERRA CIRBIÁN / BARCELONA

Dissabte, 17 de gener del 2015

Televisió de Catalunya ofereix aquesta nit, dins de l’espai Sala 33 (22.25), la pel·lícula Ciutat morta, alabat documental de Xapo Ortega i Xavier Artigas que ha passat per nombrosos festivals i ha estat premiat en diversos d’ells. L’emissió a la tele pública s’ha endarrerit fins ara a causa del seu contingut polèmic i incòmode.
Artigas és un jove sociòleg en la trentena i Ortega, un arquitecte 10 anys més gran. No eren cineastes, encara que havien fet algun treball abans, com NO-RES, vida i mort d’un espai en tres actes, un documental del primer sobre la Colònia Castell i les Corts. Es van conèixer quan es van ficar «a la comissió audiovisual del 15-M» del 2011 i van començar a «treballar amb temes locals de Barcelona», explica Ortega.
Unes setmanes abans, l’abril d’aquell any, s’havia suïcidat Patricia Heras. «No la vam conèixer personalment, però la notícia ens va arribar ràpidament i va generar molta ràbia, donades les injustícies del cas», explica el director.

EL ‘CAS DEL 4-F’

La seva mort culminava una altra tragèdia, passada el 4 de febrer del 2006. «Hi havia una festa en una casa ocupada, no de forma política, al carrer de Sant Pere més Baix (Ciutat Vella), un lloc una mica mafiós. De matinada hi va haver una baralla a la porta entre gent que intentava entrar-hi i guàrdies urbans. Hi va haver una càrrega policial, van caure objectes des de dalt i un test va picar al cap a un policia, que va quedar estès a terra amb el cap obert», explica Ortega. L’agent va acabar en estat vegetatiu.
Set persones van ser detingudes a peu de carrer, tres d’elles d’origen sud-americà (Rodrigo Andrés Lanza, Álex Cisternas i Juan Daniel Pintos), així com una noia alemanya i tres catalans. Per alguna raó, els detinguts van acabar a l’Hospital del Mar, on «van coincidir amb Patricia Heras i el seu amic Alfredo, que havien tingut un accident de bici». Els policies presents «els van involucrar» en els fets. Ortega remet al blog de la jove on aquesta va relatar el que li va passar, Poeta muerta (http://poetadifunta.blogspot.com.es) i també Des-montaje 4F (http://www.desmontaje4f.org).
El judici va acabar amb una sentència condemnatòria, ratificada pel Suprem. Heras, que encara no havia entrat a la presó, ho va haver de fer el 2010. «Mesos després, quan ja li havien concedit el tercer grau i havia sortit en un permís, es va tirar des de la finestra de la seva habitació».
Quan l’octubre del 2011 dos d’aquells agents «es van veure involucrats en una pallissa a un noi negre, fill d’un diplomàtic, pel qual van acabar condemnats», Artigas i Ortega van tirar endavant aquest documental amb una tesi al cap: «¿Qui vigila els vigilants?».
I afegeix: «Vam decidir que el nostre punt de vista era important, que l’objectivitat no existeix i que era molt hipòcrita intentar-ho, però que això no és incompatible amb el fet de ser tan rigorós com sigui possible amb el nostre relat. L’altra part ja es va explicar i els mitjans de comunicació ja se’n van fer ressò, de la mateixa manera que ho fan els comunicats policials i la sentència judicial. Faltava l’altra i és la que nosaltres hem volgut explicar». Patricia «no hi era, però sí la seva poesia, que podíem reproduir amb una veu en off» .
El documental inclou «entrevistes pures» i té un rigor buscat, però «no avorrit»: «Hem intentat fer un film de no-ficció de qualitat i artístic, per intentar arribar al màxim de gent possible. Com deia Godard, no fem cine polític, sinó política amb el cine».

Salut i independència!
(encara que sigui de joguina)
Jordi

http://vimeo.com/user1361588/videos
www.youtube.com/user/grupsalvatge/

:: http://entrebits.blogspot.com/ ::
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

ESPAI LLIURE DEL MUNTATGE “SIDA”

«El present és d’ells; el futur és meu»

Nikola Tesla (1856–1943)

Compartir

Comments are closed.

Contadores PLC

La asociación ENSALUD informa

Campaña informativa sobre los contadores PLC

Consejo General Médico Austríaco exige la prohibición de los 'Contadores Inteligentes'