Almenys algú ha parlat clar: ignorància col·lectiva sobre el cínic d’en Winston Churchill

 

Però només algú.

Quin país…

 

http://www.catradio.cat/audio/690527/El-cronista-no-oficial-de-Barcelona

 

Lluís Permanyer

 

Segurament, Lluís Permanyer és l’home que més sap de Barcelona. Des de fa anys, que en fa cròniques i n’escriu llibres. Però mai no ha volgut ser el cronista oficial de la ciutat, per molt que les institucions li hagin demanat, perquè diu que així és més independent. Des d’aquesta independència i des del coneixement profund de la ciutat, ens explica cada setmana coses que mai no hauríem imaginat de Barcelona.

 

El cronista no oficial de Barcelona

21/12/2012

La tribu de Catalunya Ràdio

Lluís Permanyer parla sobre el monument que Barcelona dedica a Sir Winston Churchill.

 

Churchill

 

http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/4/8/1356107850284/El-cronista-no-oficial-de-Barcelona.mp3

 

Escolteu-lo, que només són 4 minuts i almenys aquest home sí que ha parlat clar: ignorància col·lectiva i cinisme.

Perquè la immensa majoria de mitjans s’ha limitat, com gairebé sempre, a reproduir acríticament el vergonyós comunicat de premsa de l’Ajuntament de Barcelona:

http://w110.bcn.cat/fitxers/premsa/church.503.pdf

http://www.youtube.com/watch?v=uQ66QOXYf2Q

 

Especialment sagnants hi resulten l’agraïmet a Lluís Prenafeta (!!!) i l’expressió: “L’alcalde també ha valorat el “geni polifacètic” de Churchill”…

I a les mans (i els cervells, i els amics, i els prestamistes…) d’aquests paios, deixem el timó de Catalunya???

Mare meva, mare meva…

Malviure assegurat, doncs.

 

Poso un parell de crítiques més.

Però han estat molt poques i molt tèbies en comparació amb les d’anys enrere, com es pot comprovar amb l’article del 2008 a Vilaweb i el de La Vanguardia del 2005, “Churchill, ese hombre”, que torno a enviar en pdf adjunt.

 

Salut!

 

Jordi

 

 

::::::::::::::::::::::::::::::::::::

 

Barcelona inaugura un “pipi can” en honor de Churchill

 

Manuel Trallero

diciembre 16, 2012

 

Barcelona inaugura un 'pipi can' en honor de Churchill

 

El que fuera el “amigo inglés” de Franco, -no en vano era primo segundo del embajador de los “nacionales”, el duque de Alba-, tiene ya su justo merecido. El mismo que al ver al embajador de la República, en plena guerra española, ni le dio la mano huyendo de él, gritando “¡blood, blood!” Y el que fue un firme partidario del dictador. Eso sí, al señor Lluis Prenafeta le hizo mucha gracia que el señor Churchill se refiriese al valor de los barceloneses frente a los bombardeos italianos, para animar a los londinenses frente a las incursiones aéreas de los aviones de Hitler. Ahora los canes del barrio harán sus necesidades encima de la efigie del principal valedor de Franco frente a los Aliados. Un éxito rotundo de la fundación “Catalunya Oberta”

::::::::::::::::::::::::::::::

 

LA VANGUARDIA

DIVENDRES, 21 DESEMBRE 2012

 

Monument a Churchill

 

Eulàlia Solé, sociòloga i escriptora

 

En un cèntric carrer de Barcelona acaba d’inaugurar-se el monumenta Winston Churchill, polític, militar, orador i escriptor guardonat amb el premi Nobel de Literatura. Es tracta d’un monòlit que feia anys que estava pendent de ser esculpit i instal·lat, possiblement perquè no tothom estava d’acord a homenatjar l’estadista britànic, o com a mínim, perquè existia certa indiferència. Entre els arguments esgrimits a favor de retre homenatge a Churchill s’ha desplegat la frase que suposadament va pronunciar durant un dels bombardejos nazis sobre Londres: “Aguanteu, tal com ho van fer els valents barcelonins”.

Portats a col·lació els bombardejos, resulta mpossible no portar també a la memòria el paper que va tenir Churchill en un dels bombardejos més devastadors de la Segona Guerra Mundial, el de la ciutat de Dresden. Realitzat poques setmanes abans de la capitulació d’Alemanya, quan aquesta ja no tenia la més mínima capacitat bèl·lica, en quatre dies mortífers del mes de febrer del 1945 més de 30.000 persones van morir sota 4.000 tones de bombes. La gran majoria de les víctimes van ser civils i la ciutat, que no tenia cap valor estratègic, va ser devastada. Churchill, que va donar suport a l’operació militar, no va mostrar en les seves memòries cap compunció. Fins i tot reconeixent a favor seu l’entorn bèl·lic general en què aquest episodi es va desenvolupar, cal preguntar-se per què Barcelona erigeix un monument al responsable de l’execució d’una matança que els historiadors consideren militarment innecessària. Confiem que no sorgeixi, a semblança d’aquesta, una altra proposta estrafolària, com seria la d’erigir un monument a Harry Truman, aquell a qui no li va tremolar el pols ni en certificar el primer bombardeig atòmic ni el segon, també sobre un país a punt de la rendició. Si la matança d’Hiroshima va ser una perversió, la repetició sobre Nagasaki resulta tan inexplicable que falten adjectius.

Per contra,a Barcelona no hi ha cap monument en honor de Mahatma Gandhi, el qual va assolir l’èxit a través del pacifisme. I també seria possible ornamentar la ciutat enaltint benefactors de la humanitat com ara Nelson Mandela o Pere Casaldàliga. És cert que encara són vius –que sigui per molt de temps–, i que se sol honrar els morts, però a segons quins difunts, més val deixar-los immòbils a la tomba històrica.

 

http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20121222/54358236375/monument-a-gandhi.html

Monument a Gandhi

Cartas  22/12/2012 – 04:20h

FRANCESC COROMINA
Subscriptor – Barcelona

En relació amb l’article d’Eulàlia Solé “Monument a Churchill” (21/XII/2012), voldria aclarir que a Barcelona sí que hi ha un monument a Gandhi, concretament al Poblenou. A l’illa formada pels carrers Llull, Bac de Roda, Ramon Turró i Espronceda es troben els jardins de Gandhi. Al davant de la zona de jocs infantils s’erigeix una estàtua de tamany natural de Gandhi, donada pel premi Nobel Pérez Esquivel.

 

::::::::::::::::::::::::::::

::::::::::::::::::::::::::::

 

http://www.vilaweb.cat/mailobert/pg/25/2893852/sir-winston-churchill.html

Vilaweb

Opinió – Mail Obert

Xavier Montanyà

13.06.2008

Sir Winston Churchill

La Fundació Catalunya Oberta reivindica que Barcelona dediqui un carrer, plaça o monument a la memòria de ‘Sir Winston Churchill, figura cabdal del segle XX en la defensa de la llibertat i de la democràcia’. La petició sol anar acompanyada de la frase que va dedicar al ‘valent poble de Barcelona’ per haver resistit els bombardeigs de la guerra del 36-39. Aquest polític conservador és una figura cabdal del segle XX, sí, però per haver defensat el seu particular concepte de democràcia, circumscrit a les fronteres d’Anglaterra, bo i ignorant, permetent i practicant l’opressió, l’espoli, la repressió i, a vegades, el genocidi dels pobles colonials de l’imperi britànic, inclosos els irlandesos que, per ell, eren uns colonitzats més; i bo i girant-se d’esquena als republicans espanyols, emparant-se en la hipòcrita ‘neutralitat’. Churchill va dar suport a Franco per activa i per passiva. El 24 de maig de l’any 1944, segons Paul Preston, en un discurs a la Cambra dels Comuns, va manifestar la seva admiració pel general i el seu agraïment, amb què li assegurà la pervivència en el poder, després de la guerra europea. Aquell dia, pronunciant la frase: ‘Els problemes polítics d’Espanya són un afer dels espanyols’, malgrat les protestes de molts demòcrates anglo-americans, va liquidar per sempre les esperances democràtiques de l’exili i de l’oposició antifranquista i contribuí a perpetuar la dictadura franquista.

Hanna Arendt, en el seu estudi dels totalitarismes, va incloure-hi, a més del feixisme i el comunisme, l’imperialisme colonial, sovint oblidat, potser, perquè és l’esperit que, convenientment maquillat, encara inspira avui la política internacional. Si Hitler i Stalin són representants dels dos primers corrents del totalitarisme, Churchill podria ser un dels màxims representants del tercer, el més antic, el més profund. La barbàrie no va començar al món l’any 1933, ni es va acabar l’any 1945. L’imperialisme europeu havia practicat l’extermini i el genocidi, el bombardeig de civils indefensos i la repressió més cruel als països colonials de l’Àfrica i de l’Orient. Churchill hi va participar com a militar, de primer, i com a ministre de colònies i de la guerra, després. Recomano la lectura de ‘Historia de los bombardeos’ i ‘Exterminad a todos los salvajes’ de l’escriptor suec Sven Lindqvist, publicats per Turner. Defensor a ultrança de les idees imperialistes victorianes, amarades de racisme, Churchill va contribuir a crear una força militar de xoc, els Black and Tans, al final de la Primera Guerra Mundial, per tal de combatre els independentistes irlandesos. Els Black and Tans són una llegenda negra a Irlanda. Es van fer famosos per la brutalitat i el menyspreu amb què tractaven la vida i les idees dels nacionalistes irlandesos. Van prendre part en el primer Bloody Sunday, obrint foc contra el públic d’un partit de futbol a Dublín, matant dotze espectadors indefensos i ferint-ne desenes, per exemple. Després Churchill els va enviar a Palestina on van ser la gendarmeria britànica i van continuar les represàlies contra civils àrabs i jueus, segons el periodista Robert Fisk.

Però Churchill no acaba pas aquí la seva carrera de respecte a la democràcia dels altres, al dret d’autodeterminació dels pobles i a la vida dels civils desarmats, fossin colonitzats, és a dir: éssers inferiors, o enemics, és a dir: alemanys. Durant la Segona Guerra Mundial, Sir Winston va ordenar els bombardeigs indiscriminats, amb ciutadans indefensos inclosos, d’Hamburg o Dresden, aquest darrer dut a terme quan la guerra era gairebé sentenciada. ‘Churchill va sacrificar els convenis de la protecció de la població civil que, a Europa, li havien costat dos cents cinquanta anys d’assolir’, ha escrit Sven Lindqvist. Recomano, també, ‘Sobre la historia natural de la destrucción’ de W. G. Sebald (Anagrama). Més tard, als anys 50, com a primer ministre, va reprimir amb mà dura, militarment, tots els intents independentistes de les colònies. És famosa la seva actuació contra els mau-mau a Kenya, o a l’Iran i a Malàisia. Dit això, sorprèn que un cert sector nacionalista català reivindiqui la seva figura. Em sembla que la seva menció de ‘la valentia del poble de Barcelona’ no justifica cap homenatge.

xavier.montanya@partal.cat

Salut i consciència!

Jordi

http://vimeo.com/user1361588/videos
:: http://entrebits.blogspot.com/ ::
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Churchill, ese hombre (PDF)

Eulàlia Solé – Monument a Churchill (PDF)

 

 

ESPAI LLIURE DEL MUNTATGE “SIDA”

 

«El present és d’ells; el futur és meu»

Nikola Tesla (1856–1943)

Nikola Tesla

Compartir

Comments are closed.

CONTADORES PLC

Campaña informativa sobre los contadores PLC
Consejo General Médico Austríaco exige la prohibición de los 'Contadores Inteligentes'