SNB a Rac1 i a «Singulars»

«A Catalunya EL problema és el dèficit fiscal i aquest hauria de ser l’únic tema de conversa, però no ho és»

http://rac1.org/versio/blog/santiago-nino-becerra-catalunya-podria-fer-fallida/
http://www.gavamar.com/imagenes_estructura/logo%20RAC1.gif
El blog del Versió
Economia
21/03/2013

Niño Becerra: “Catalunya podria fer fallida”

Què està passant, amb Xipre? Qui va decidir les condicions del rescat? Qui va negociar un impost als dipòsits que ara ningú vol acceptar? Quin és el paper de Rússia, en tot plegat? Hores d’ara continua la incertesa al voltant del futur dels xipriotes. Es parla, fins i tot, d’una sortida de la zona euro i nosaltres hem volgut tractar aquesta qüestió amb el catedràtic d’economia Santiago Niño Becerra. Niño Becerra ens ha volgut alertar, també, sobre la situació de Catalunya. Diu que si les coses no milloren, en 3 o 4 anys podria fer fallida. Ja podeu escoltar-ne l’àudio
http://www.racalacarta.com/download.php?file=download.php?file=0321%2017h%20(Dijous%2021-03-13)%20Economia%20(versio%20%20).mp3
Més informació:
Amb la tisora al pit (l’espoli fiscal, PDF)
«Si anem a Ítaca amb el rumb marcat per la UE, acabarem a Xipre»
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Televisió de Catalunya
 

Singulars

Entrevista – 20/03/2013

Santiago Niño Becerra: apunts de futur

Santiago Niño Becerra: apunts de futur

En les seves previsions de futur, ens diu que la crisi acabarà entre el 2020 i el 2023 i que a Espanya tornarem a les xifres de PIB que teníem al 2001, però amb estàndards de vida dels anys 80.
Niño Becerra, catedràtic d’Estructura Econòmica de l’Institut Químic de Sarrià, ens diu també que no es podran generar llocs de treball per a l’actual població activa espanyola, que és de 23 milions de persones.
Anem cap a una societat on un 30% treballarà moltes hores al dia, un altre 30% treballarà a temps parcial i en treballs precaris i un altre 30% no treballarà pràcticament mai.

:::::::::::::::::::::::::::::::::

http://www.tv3.cat/actualitat/519360/Santiago-Nino-Becerra-El-que-es-terrible-es-que-es-imprescindible-rescatar-els-bancs

Data de publicació: 20/03/2013

Les seves millors frases, a “Singulars”

Santiago Niño Becerra: “El que és terrible és que és imprescindible rescatar els bancs”

L’economista ha explicat que “la banca espanyola té un munt de deute públic espanyol i, si s’enfonsa, s’enfonsa Espanya”.

Santiago Niño-Becerra, a “Singulars”.

Santiago Niño Becerra és catedràtic d’Estructura Econòmica de l’Institut Químic de Sarrià, a la Universitat Ramon Llull de Barcelona, i escriptor dels llibres “El crash del 2010” i “Más allá del crash”. Aquestes són seves millors frases al “Singulars” d’aquest dimecres.

L’enfocament que fins ara es donava a la seguretat dels nostres estalvis ha canviat. El món -els experts, fins i tot- no sabien què passava si en un país es bloquejaven els comptes bancaris i el que va passar a l’Argentina va resoldre el dubte al 2001. Després, no sabien què passaria si un banc feia fallida i ho van descobrir amb Leman Brothers al 2008; no sabien què passava si es rescatava un país i això ho vam aprendre amb Grècia, amb Portugal i amb Irlanda; no sabien què passava si es feia una quitança del deute d’un país i Grècia va resoldre aquesta pregunta al 2011. I, fins ara, no sabien què passava si s’intervenien uns comptes bancaris per dir a la gent: “vostè ha de contribuir al rescat d’una sèrie de bancs”, i ara ho estem aprenent amb Xipre”.

“Davant del que passa a Xipre, hem de començar a pensar que pot passar que algú ens digui ‘vostès han de contribuir al seu deute públic, al pagament del seu deute i al rescat de la seva banca'”.

“El cas de Xipre és un cas molt curiós perquè es combinen diversos elements: el deute públic, el deute privat, el sistema bancari i el sistema financer. D’alguna manera el que ha passat a Xipre és que a la gent que tenia dipòsits els han dit ‘vostès han de contribuir a comprar deute públic per rescatar la banca de Xipre, però no farem una emissió de deute, directament els hi agafarem els diners en forma d’impost i sense interessos’. En el fons és això, agafar els diners per contribuir a rescatar una banca”.

La garantia de 100.000 euros és una pura teoria. A Espanya, aquesta garantia l’ha de cobrir el Fons de Garantia de Dipòsits i, actualment, no hi ha res en el Fons de Garantia de Dipòsits. És a dir, és una garantia purament teòrica”.

“El que ha canviat és la legislació, la normativa jurídica. Fins ara les coses es feien d’una manera, a partir d’ara ,en el cas de Xipre, es faran d’una altra manera. El que ha passat a Xipre pot passar a Espanya”.

“Fins ara, als que tenien dipòsits als bancs els deien ‘els seus dipòsits estan segurs fins a 100.000 euros, cap problema’. Doncs ara no; algú ha decidit que les persones que tenen diners al banc, quan hi ha problemes, han de contribuir. S’ha canviat la legislació, la norma ha canviat, i hem entrat dins d’un altre marc jurídic”.

Tenim dues opcions: o acceptem això o fem una revolució. No hi ha cap més opció. I com que les revolucions ja no estan de moda… al marge que l’Estat té uns poders repressius terribles, evidentment només queda estar-hi d’acord i empassar-t’ho. No hi ha cap altra via”.

S’ha canviat, sobre la marxa, la manera d’entendre una sèrie de coses. Qui té el poder ha decidit canviar-les, i s’han canviat. A ningú se li ha preguntat res, perquè ningú hi pinta res”.

Al deute públic que deuen l’Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments, cal afegir gairebé 3 bilions de deute privat de les empreses, famílies, persones i bancs“.

“Els bancs van a buscar liquiditat al BCE perquè hi ha una norma no escrita que diu que un banc no pot fer fallida, perquè si fa fallida hi ha pànic, i cal evitar com sigui cues davant les oficines bancàries. De tota manera, la idea és que tothom ha de contribuir, tingui culpa o no en tingui, és part del muntatge i per la seva pròpia responsabilitat”.

Segons dades del Departament de Treball dels Estats Units, el 10% de les famílies nord-americanes passen fam. La classe mitjana està desapareixent. Anem cap a una societat on un 30% treballaria moltes hores al dia, un altre 30% treballaria a temps parcial i en treballs precaris i un altre 30% no treballaria pràcticament mai”.

El 23% de la població espanyola és pobra. Ha crescut molt en els últims tres anys. A Catalunya és al voltant del 19%. Catalunya té un dèficit fiscal interregional al voltant del 8%, i cada any surten entre 14 mil  i 16 mil milions d’euros que no tornen, i resulta que té una taxa de pobresa que s’assembla moltíssim a la de l’estat espanyol. Això no té lògica econòmica, ni social, ni ètica”.

L’origen del problema de la banca de Xipre és el deute grec que tenien. En enfonsar-se el deute grec, els bancs xipriotes n’han patit les conseqüències. Tothom sabia el que estava passant, però tothom volia fer negoci amb Xipre, de la mateixa manera que es va voler fer negoci amb Espanya”.

“Els ‘meravellosos’ anys del creixement espanyol han estat possibles gràcies al crèdit que ens van donar des del centre d’Europa. De cada 100 euros que la banca espanyola va donar en forma d’hipoteques, 55 euros venien d’Europa. I per què es va permetre? Per fer negoci. El mateix ha passat a Portugal, a Grècia, a Irlanda i a Xipre. I cal estar alerta amb França”.

La banca espanyola ha rebut un rescat de 60.000 milions d’euros, però alguns informes diuen que en realitat necessitaria entre 100.000 i 150.000 milions d’euros. La banca espanyola té un munt de deute públic espanyol i, si s’enfonsa, s’enfonsa Espanya. El que és terrible és que és imprescindible rescatar els bancs”.

El creixement que ha tingut Espanya no hauria estat possible sense la banca, que ha finançat aquest creixement amb els crèdits públic i privat”.

Anem cap a un nou model que serà totalment diferent del que tenim. Quan es parla a Europa d’una unió fiscal, d’una unió bancària, d’homologació de les bases impositives, d’un dèficit estructural del -0,5% al 2020, això és el model cap el qual anem. Però per arribar a aquest nou model, cal eliminar un excés de capacitat bancària que tenim, un excés de capacitat productiva, un excés de capacitat de consum. En productes com l’automòbil, al món hi ha un excés de capacitat productiva del 20%. En el futur, amb un nou model, anirem cap a un PIB més petit i cap a uns estàndards de vida més reduïts”.

Quan la crisi acabi, entre el 2020 i el 2023, a Espanya tornarem a les xifres de PIB que teníem al 2001, però amb estàndards de vida dels anys 80. Hi haurà un retrocés molt important”.

A Espanya, l’atur estructural es mantindrà elevat perquè no es pot sostenir la població activa que tenim ara. Hi ha una part de població activa que ha de desaparèixer. Es van incorporar al mercat laboral cinc milions d’immigrants, sobretot en el sector de la construcció i els serveis, i ara la població activa ha de baixar. En aquest moment, la població activa espanyola és de 23 milions de persones, i no hi ha, ni hi haurà, demanda de feina per a totes aquestes persones. Hi ha un excés de població activa. L’única manera d’evitar que l’índex d’atur arribi al 30% és reduir la població activa“.

A Alemanya hi ha 7,2 milions de persones amb “minijobs” que tenen una renda de fins a 400 euros i l’estat els paga el lloguer i la llum. Aquestes persones no estan a l’atur i per això Alemanya pot dir que té una taxa d’atur del 5,6%, cosa que és absolutament falsa“.

La recent reforma laboral ha estat dissenyada perquè les grans empreses puguin arribar a la plantilla que considerin idònia per a les seves necessitats. A les pimes no les beneficia aquesta reforma laboral”.

A Espanya només hi ha 4 zones que tenen possibilitats de creixement futur: Catalunya, el País Basc, el nord de València i la costa gallega“.

“Segurament anirem cap a una Europa amb diverses velocitats, perquè no hi ha recursos per a un “cafè per a tothom”.

“Em consta que s’està buscant el “Monti espanyol“.

Catalunya farà suspensió de pagaments si la situació continua com està. No s’entén com els polítics, la Cambra de Comerç, les institucions catalanes, no en parlen. A Catalunya hi hauria d’haver ara un tema monogràfic: el dèficit fiscal interregional. Si Catalunya recuperés els entre 14.000 i 16.000 milions d’euros que surten i no tornen, Catalunya tindria superàvit i en 4 anys eixugaria el seu deute públic“.

::::::::::::::::::::::::::::::

:::::

http://www.lavanguardia.com/economia/20130320/54370481862/nino-becerra-chipre-puede-pasar-espana.html

http://2.bp.blogspot.com/-6UJPksqFq-I/UGq5aNxaNOI/AAAAAAAAAHs/O-v18BmHICw/s1600/logo.lavanguardia.com.png

Niño Becerra: “Lo que ha pasado en Chipre puede pasar en España”

“Lo de Chipre es un rescate a la banca pagado por los ciudadanos mediante impuestos”, ha señalado el economista
“O lo aceptamos o montamos una revolución y las revoluciones ya no están de moda. Sólo nos queda estar de acuerdo”
Ha vaticinado que “si Catalunya sigue así acabará en suspensión de pagos”

Economía | 20/03/2013 – 23:10h | Actualizado el 21/03/2013 – 16:31h

Niño Becerra:

Niño Becerra en el programa Singulars del canal 33. LVE

Iñaki Pardo Torregrosa
Iñaki Pardo Torregrosa Barcelona
El economista Santiago Niño Becerra ha asegurado que “lo que ha pasado en Chipre puede pasar en España“, en el programa ‘Singulars’ del Canal 33, presentado por Jaume Barberà. Becerra cree que no se trata de un atraco, sino un “cambio en las reglas del juego”.
“Las condiciones de Chipre son diferentes” a las de los demás países, ha resaltado y ha añadido que “es un experimento”. “No sabíamos qué podía pasar si se bloqueaban los depósitos en un país y lo vimos con Argentina. No sabíamos qué pasaba si se rescataba a un país y lo hemos visto con Grecia, Portugal e Irlanda. No sabíamos qué pasaba si se hacía una quita y con Grecia lo hemos visto”, ha apuntado.
“Lo de Chipre es un rescate a la banca pagado por los ciudadanos mediante impuestos”, ha señalado el economista que predijo la crisis. “Hasta ahora se decía que hasta los 100.000 euros estabas cubierto. Ahora ya no, esa norma ha cambiado, no es indefensión. Ahora esa gente tiene que contribuir”.
“O lo aceptamos o montamos una revolución y las revoluciones ya no están de moda. Sólo nos queda estar de acuerdo. No hay otra vía. Quien tiene el poder ha cambiado las reglas”, ha destacado.
“En España los depósitos hasta 100.000 euros los cubre el Fondo de Garantías de Depósitos; pero es algo teórico, porque no habría dinero para cubrir todos”, ha asegurado.
“El problema de Chipre es la deuda griega. Es como España, cuando iba bien era con dinero que venía de la Unión Europea. El maravilloso crecimiento de España venía de Europa, que venía aquí a hacer negocio y cuando se ha acabado adiós. Lo mismo ha pasado en Chipre, Grecia, Irlanda, Portugal, y ojo con Francia…”, ha advertido.
La situación en Catalunya y en España
Sobre la situación española ha destacado que “no hay demanda de trabajo para toda la población, ni la habrá. En el modelo económico hacia el que vamos no serán necesarias veintitrés millones de personas trabajando. Hay exceso de población activa”, ha sentenciado.
“¿Por qué hemos de salvar la banca? Si se hunden los bancos españoles, se hunde la deuda pública española, porque ellos tienen mucha deuda, por eso se tiene que rescatar a la banca, que gracias a ella España ha crecido. El crecimiento sin la banca no hubiese sido posible. La banca ha financiado el crecimiento público y privado. No queda otra opción, pagar”, ha apostillado.
Por otra parte, ha vaticinado que “si Catalunya sigue así acabará en suspensión de pagos”, y que “sin el déficit fiscal interregional, tendría superávit y en cuatro años pagaría la deuda pública”. “O arregla ese problema o quebrará”, ha sentenciado; y ha remarcado que “aún hay esperanza para una región como Catalunya, pero no para las que una parte importante de su PIB viene de fuera”.
Finalmente, ha dicho que “hasta el 2020 o 2023 no saldremos de la crisis”, pero saldremos; “y lo haremos con brazos, cabeza y piernas, pero más delgados y sin el Armani en el armario o el Audi A6 en el garaje”.
:::::::::::::::::::::::::::::::::
:::::::::::::::::::::::::::::::::

La Carta de la Bolsa

Chipre: las consecuencias.

Santiago Niño Becerra
Miércoles, 20 de Marzo de 2013

A pesar de su reducido importe, el ‘asunto de Chipre’ es muy, muy gordo porque afecta a:
1) la confianza en general hacia todo: dirigentes políticos, sistemas bancarios, seguridad jurídica, …: nada está a salvo de nada;
2) la deuda pública a través de los links entre esta y el sistema bancario: ¿cuánta deuda del país XXXX tienen los bancos de ese país?. La deuda de ese país es peligrosa porque lo es la economía de ese país, luego los bancos de ese país que tienen un porrón de deuda de ese país se hallan en un estado peligroso;
3) los dineros con los que la gente sabe que puede disponer: al haberse tomado sin permiso una parte del saldo de cada depositante las diferentes ciudadanías (de momento de países de la UEM) ignoran si les va a suceder a ellas y en qué medida puede sucederles.
4) al derecho de propiedad: una de las características de nuestro sistema económico, no sólo de nuestro modelo; señal de que se están modificando las reglas: los principios filosóficos, por los que el sistema se rige.
5) la hegemonía de los Estados y sus Gobiernos: se puede contar lo que se quiera, pero lo que pasó en la reunión del Eurogrupo en la noche del Viernes 15 al Sábado 16 fue que un grupo de personas dijeron: ‘Esto se tiene que hacer así o se tiene que hacer de la misma manera, y quienes no estén de acuerdo, se callan’. Puede gustar más o menos, pero la verdad es que los Gobiernos elegidos democráticamente ya pertenecen a la Historia: ahora se ha de hacer lo conveniente -lo que conviene-, y punto.
6) al hecho de que nada está ya al margen de ser tomado, utilizado, dispuesto, por quienes deciden en aras de la necesidad, de la supervivencia. No es una expropiación: va más allá; en una expropiación, tras una norma legal que se apoya en un dictamen, se expropian, por ejemplo, unos terrenos para construir una carretera; en Chipre se han arrancado de las manos de sus dueños unos fondos para contribuir a algo sobre lo que nada se preguntó.
7) al marco legal. Las leyes son papeles que posibilitan actuaciones, papeles que tienen que ser discutidos por representantes de sus destinatarios elegidos por estos, al menos eso es lo que dice la teoría; pero con respecto a Chipre eso ha dejado de ser así, y si en Chipre ha dejado de ser así, ¿por qué no puede dejar de serlo en otros lugares?.
Ha sido un tema de necesidad macroeconómica europea, vale, pero la/el ciudadana/o medio la moraleja que tiene que sacar del ‘asunto de Chipre’, pienso, es muy simple: la ficción de que existían normas inmutables y garantías inalienables ha saltado por los aires. Todo ha pasado a ser flexible, adaptable, por lo que no es necesario derogar ni promulgar ninguna grandilocuente ley: se hace porque es preciso ya que nos hallamos en un momento crucial; si esa ciudadana y si ese ciudadano lo entienden bien y si les gusta también; y si les afecta negativamente, pues ya saben.
Sugerencia: tomen nota: los tiros no es que vayan a ir por ahí: ya están yendo por ahí.
(Y si se les ocurre ir corriendo a su banco a vaciar su cuenta, piénsenselo: esos poderes disponen de una batería de medidas para evitar que eso pueda suceder, por ejemplo, prohibir, en pos de la estabilidad del sistema, pagos en efectivo de más de X euros y movimientos mensuales en las cuentas, salvo autorización, por un importe superior a Z veces el salario mínimo. Y les aseguro que algo así sería muy fácil de implementar y aún más fácil de controlar).
Santiago Niño-Becerra. Catedrático de Estructura Económica. IQS School of Management. Universidad Ramon Llull.

Salut i consciència!

Jordi

http://vimeo.com/user1361588/videos
:: http://entrebits.blogspot.com/ ::
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

ESPAI LLIURE DEL MUNTATGE “SIDA”

«El present és d’ells; el futur és meu»

Nikola Tesla (1856–1943)

Compartir

Comments are closed.

Contadores PLC

La asociación ENSALUD informa

Campaña informativa sobre los contadores PLC

Consejo General Médico Austríaco exige la prohibición de los 'Contadores Inteligentes'